En el conjunt de tot Catalunya existeixen sis conjunts monumentals declarats patrimoni mundial per la Unesco, de gran valor per a la humanitat, però cap pertany a la província de Girona, tot i els diversos projectes que s'han promogut -els últims 30 anys- per canviar aquesta tendència. A Barcelona, tenen aquesta distinció l'obra d'Antoni Gaudí (atorgat el 1984 i el 2005) i el Palau de la Música i l'Hospital de Sant Pau com a obra de Domènech i Montaner (1997); a Tarragona, el conjunt arqueològic de Tàrraco (2000) i el monestir de Poblet (1991); i a Lleida, les esglésies romàniques de la vall de Boí (2000) i les pintures rupestres de l'arc mediterrani a la península Ibèrica (Patrimoni Transregional, 1998).

En el passat a la província de Girona -a banda de la seva capital- es van intentar promocionar tres espais més del territori, projectes que finalment no van prosperar. El primer d'ells va ser el conjunt arqueològic grec de les Ruïnes d'Empúries de l'Escala, la candidatura del qual va tramitar la Diputació de Barcelona el 1994, tot i que no va entrar a formar part de la llista del Govern espanyol com a candidat fins al desembre de l'any 2000. Finalment es va retirar però, per la complexitat en el procés d'elaborar la documentació necessària.

El segon intent es va fer també l'any 2000, quan l'Alt Empordà i l'ens País Pirineus Mediterranis, pel vessant francès, van començar a treballar de forma conjunta en el projecte de candidatura de l'Albera, presentat amb el nom de Vessant Mediterrani dels Pirineus perquè fos declarada com a Patrimoni de la Humanitat en la seva condició de paisatge cultural i en la categoria mixta (patrimoni arquitectònic i medi natural). Dins aquest projecte s'hi va incloure el jaciment grecoromà d'Empúries. Tot i que la candidatura va arribar a la fase final del llarg procés per ser patrimoni de la Humanitat, finalment es va retirar, un dia abans que l'organisme prengués la decisió definitiva.

El tercer intent va ser un projecte impulsat per Figueres l'any 2012 i centrat en Salvador Dalí i «El Triangle Dalinià» (Teatre-Museu de Figueres, casa-museu de Portlligat i el castell de Púbol). Aquesta proposta, però, es va ajornar el 2013 després de la recomanació feta per la Generalitat de Catalunya de no centrar el projecte en la part tècnica i artística sinó en la repercussió social i els vincles de Dalí amb la comarca altempordanesa.

Es va prioritzar llavors la candidatura de la Portalada romànica del Monestir de Santa Maria de Ripoll, treballada des de 2011 per l'Ajuntament d'aquesta localitat juntament amb el Patronat del Monestir, els serveis de Cultura de la Generalitat i el Bisbat de Vic. Aquest monument medieval del segle XII es basa en la «Bíblia de Ripoll» -el còdex d'un sol volum procedent de l'Scriptorium del monestir- i en escenes de l'Antic Testament. Aquesta candidatura va ser inclosa fa uns mesos a la Llista indicativa del Patrimoni Mundial de la Unesco, un requisit previ necessari per ser declarat definitivament Patrimoni Mundial.

Mirant cap al futur

I mentrestant, la iniciativa per declarar Patrimoni de la Humanitat -en la categoria de paisatge cultural- els camins de ronda de la costa gironina avança a bon pas. Reclamada des de 1995 per l'Associació d'Amics de la Unesco de Palafrugell, proposa declarar Patrimoni Mundial els 130 quilòmetres de camins de ronda que van des de Portbou fins a Blanes. Aquest projecte compta amb el suport de Federació Catalana d'Associacions i Clubs de la Unesco (FCACU). «En la vessant de Paisatge cultural es valoren els medis naturals en els quals es veu que l'home hi ha influït o hi ha deixat la seva petjada» explicava la presidenta d'Amics de la Unesco de Girona, Dolors Reig, qui va afegir que, en el cas dels Camins de Ronda «no s'ha de crear ni reconvertir res, perquè ja existeix, sinó saber extreure'n el suc». De moment, la gran majoria dels municipis de la zona -17 de 22- ja han donat el seu vistiplau a la proposta en els plens, així com també els Consells Comarcals de l'Alt i el Baix Empordà i la Selva. També s'ha entrat per registre a la Diputació de Girona, la petició que sigui aquest organisme que s'encarregui de presentar aquesta candidatura.