Debat atípic per a unes eleccions on no només es decideix el Parlament sinó el futur de Catalunya. El primer cara a cara entre els set caps de llista gironins, organitzat per TV3, ha centrat la discussió en la independència o l'encaix dins l'Estat. Els retrets entre partits per la gestió de la crisi i la manca de finançament de la Generalitat també han estat una constant. Alguns dels candidats, fins i tot, han entrat al cos a cos per defensar les seves postures. Les crítiques a Junts pel Sí (JxSí) per la manca de programa o al PPC per ofegar Catalunya han sortit més d'una vegada. En canvi, el debat ha relegat a intervencions puntuals les propostes per al territori. Només se n'han fet pinzellades.

Drets en semicercle davant les càmeres de TV3. Els set caps de llista gironins s'han enfrontat per primer cop en un debat completament obert per contraposar els seus idearis per a les eleccions del 27-S. Durant l'hora i escaig que ha durat, però, el gran protagonista dels torns de paraula ha estat el futur de Catalunya. Independència, dret a decidir en un referèndum, encaix federal o -directament- continuar com a autonomia són les postures que han defensat cadascun dels candidats.

Lluís Llach (JxSí) ha destacat que l'obsessió de la candidatura és "iniciar el camí cap a la independència" i que aquesta transició es completi en un any i mig. Això li ha comportat les crítiques dels altres partits per "la manca de programa" de JxSí, o per posar caps de llista que "amaguin les sigles" de CDC i ERC -Enric Millo (PPC) ha arribat a dir que era un debat "capat".

El cantant s'ha defensat dient que ell no era allà "per responsabilitzar-se del passat", ni tampoc per passar comptes de la gestió del Govern durant aquesta legislatura. "Junts pel Sí és una candidatura nova, de futur; un país no es pot fer des de la dreta o des de l'esquerra, s'ha de fer entre tots", ha dit.

Davant els qui defensen el Sí i els partidaris del No, Rafel Bruguera (PSC) s'ha desmarcat apostant pel federalisme. "S'han obert dues grans trinxeres, la dels nacionalistes espanyols unionistes i involucionistes i la dels independentistes que pretenen una DUI deixant de banda totes les normes democràtiques", ha retratat.

"Nosaltres no apostem pels fronts sinó pels ponts, obrint un diàleg que trobi un encaix ferm i potent dins l'estat espanyol", hi ha afegit. Una via que Llach ha definit com a "paraules de bona fe" però també "com una pàgina ja passada".

Crítiques als partits de govern

El cap de llista de la CUP, Benet Salellas, s'ha alineat en el bloc del Sí, però també ha defensat que la independència s'ha d'acompanyar "d'una transformació social". "La conselleria del deute té la partida més important, de 9.000 MEUR, i qui l'ha provocada és la gestió del tripartit, la de CiU i l'asfíxia econòmica per part de l'Estat", ha etzibat, en referència a tots aquells qui han tingut responsabilitats de govern.

"Ara a Catalunya tenim la possibilitat que de la crisi en sortim generant un país nou, amb polítiques de justícia social", ha proposat Salellas, recordant el programa de la CUP. El cap de llista ha estat especialment crític amb el rescat a la banca i ha demanat posar com a prioritats "el dret a l'habitatge" i garantir l'accés a serveis públics (com la sanitat i l'educació).

El número 1 de Catalunya Sí Que Es Pot, Marc Vidal, s'ha alineat amb Llach en la defensa del dret a decidir. Però deixant clar que la seva candidatura en comparteix el fons, però no la forma. Davant de les eleccions plebiscitàries que concep JxSí, Vidal ha defensat el 27-S com els comicis que han de servir per tirar endavant un referèndum "amb sobirania plena" i combatre "l'autonomia migradíssima" en què s'ha convertit Catalunya.

Vidal també ha criticat les retallades socials, tant dels governs de CiU al Parlament com del PP al Congrés, i en aquest punt Salellas ho ha aprofitat per dir-li amb ironia: "Pel què he entès vostè defensa la independència i un model radicalment d'esquerres; per tant, voti la CUP". Vidal ha entrat al joc i li ha respost: "Et demano que em votis a mi, perquè volem totes les sobiranies del país".

"Quasi en calçotets"

Xavier Dilmé (UDC) ha estat l'únic que ha aixecat la veu per reivindicar la feina feta per Unió durant els cinc anys que ha governat en coalició amb Convergència. Dilmé ha acusat Millo d'estar contínuament "tirant boira" perquè ningú parli del paper que ha tingut el PPC amb la situació actual del país. "Ens han deixat quasi en calçotets", ha acusat.

"Compartim el diagnòstic que Catalunya pateix un govern central que ha optat per la recentralització i ataca el català; però discrepem amb la solució, perquè no pot ser mai unilateral", ha dit Dilmé, afegint que Unió s'emmiralla en "la via escocesa" per poder acabar fent un referèndum.

El cap de llista del PPC, Enric Millo, ha defensat que la solució per a Catalunya passa "per reformar el model de finançament" i basar-lo en la "corresponsabilitat fiscal". Millo ha estat, de fet, el blanc de totes les crítiques cap a l'estat espanyol. Li n'han arribat tant d'una banda com de l'altra. Llach li ha recordat que "el PP té molt a veure" amb l'anhel d'independència; Catalunya Sí Que Es Pot, el PSC, la CUP i Unió han carregat contra el seu partit per asfixiar Catalunya i dinamitar l'estat del benestar amb retallades, i Jean Castel (Ciutadans) ha acusat el PP de crispar l'escenari polític per ocultar escàndols de corrupció "donant ales als nacionalistes".

Enric Millo ha defensat que les polítiques de Rajoy "són les úniques que han permès encarar la recuperació econòmica". El cap de llista del PPC ha assegurat que, en aquestes eleccions, la seva aposta és clara: "Volem que a Catalunya hi imperi la convivència i la concòrdia, som contraris a les divisions i al trencament; som catalans, som europeus i som espanyols i no volem perdre cap de les tres condicions".

El cap de llista de Ciutadans (C's) ha criticat que "la candidatura que encobreix CDC i ERC només fa volar coloms" i ha defensat la necessitat de fer propostes concretes que responguin "a necessitats reals" per als ciutadans "de l'autonomia de Catalunya". "La independència només serveix per tapar la incompetència", ha reiterat, situant la lluita contra la corrupció a l'eix del programa de C's.

Poques propostes per al territori

Posar el focus damunt el futur de Catalunya i la situació econòmica actual ha tingut una conseqüència clara: les propostes per al territori gairebé han estat testimonials. De fet, només se n'han fet pinzellades. Marc Vidal s'ha compromès a lluitar per impedir les prospeccions d'hidrocarburs a la Costa Brava, ha assegurat que tenen propostes per crear 10.000 llocs de treball anuals a la demarcació i no s'ha d'estat d'interpel·lar directament JxSí demanant-li què en pensa del nou Trueta o si es tancaran més CAP a les nits.

Bruguera s'ha compromès a actuar per posar fre a la situació que viuen gairebé 11.000 infants que no tenen garantits tres àpats al dia i a ajudar "les més de 5.500 famílies en risc de pobresa i exclusió social". "No poden esperar un any i mig a tenir les estructures d'estat", ha indicat. Millo ha recordat, coincidint amb l'inici del curs, que a les comarques gironines hi ha 310 barracons i s'ha compromès a desencallar l'obra de noves escoles.

Benet Salellas també ha entrat en aquest àmbit, criticant que l'ensenyament s'ha tractat "com la germana lletja" i defensat que es converteixi en un veritable "servei públic". En matèria d'habitatge, l'advocat ha proposat destinar el parc de pisos buits en mans dels bancs a "cobrir emergències habitacionals i garantir un sostre per a tothom".

Xavier Dilmé s'ha compromès a impulsar ajudes per als emprenedors i ha apuntat que cal "buscar una solució" -ells proposen el Roine- per garantir el cabal del Ter. Castel aposta per suprimir els consells comarcals "i destinar els 650 MEUR anuals que ens costen a garantir llars d'infants i llibres de text gratuïts".

Davant les interpel·lacions constants, el cap de llista de JxSí ha admès que es trobava "fora de joc" a l'hora de parlar de programa per al territori. "No hi entraré perquè no en tinc ni idea -ha dit el cantant- però tinc el convenciment que estem discutint engrunes, i el que hem de fer és fundar un nou estat on l'obsessió sigui la d'estar al servei de la ciutadania", ha conclòs.