Fa un parell d'anys a l'alcalde de Girona se li va ocórrer organitzar un Festival Internacional de Mapping. Té el seu mèrit, ho reconec. Li podria haver passat per la barretina un festival de Power Point o de Fulls de càlcul, però no, ell és més modern i agosarat, i això del mapping fa més patxoca. De tant en tant li surt la veta catolicona -catòlica i carrinclona-, però ell bàsicament és un enamorat de les més noves tecnologies.

Sort en tenim els gironins d'aquest alcalde, que a més també exerceix -si no oblido res- de regidor de Cultura, de diputat al Parlament de Catalunya -on presidia la comissió de Cultura- i de president de l'Associació de Municipis per a la Independència. Sort en tenim que, a més, també té temps d'empescar-se aquestes coses que ens il·luminen durant les xafogoses nits d'estiu.

Però no m'he posat pas a escriure aquest article per criticar-lo. Que el déu dels Manaies em perdoni si han cregut el contrari! El que em fa dubtar és la necessitat d'organitzar un festival de mapping, com si fos un fet en ell mateix, com si el mapping fos una de les belles arts.

Aquesta mena de projeccions, més o menys espectaculars, serveixen per complementar un discurs, per dibuixar formes allà on no n'hi ha, però els edificis del Barri Vell de Girona no crec que necessitin ser ressaltats ni redibuixats. Tenen el que tenen i aquesta és la seva glòria.

Altra cosa és que volguéssim intentar projectar una pàtina de cultura i de modernitat en altres barris, com el de Font de la Pólvora. Estaria bé un mapping amb Mossos d'Esquadra i sirenes, com en una mena de batuda electrònica, o un mapping en alguns carrers de Santa Eugènia que necessiten més il·luminació nocturna.

Estic segur que els veïns ho agrairien i sortirien a saludar calorosament l'alcalde i a demanar-li que, si mai el fan conseller de la Generalitat, sobretot no deixi els seus altres càrrecs.