Les zones blaves i verdes funcionen amb un "nivell suficient" a la ciutat de Girona, però caldria promoure una major rotació de vehicles per plaça i rebaixar els ?preus dels aparcaments soterrats i el transport públic, que són excessivament cars, per tal que puguin convertir-se en una veritable alternativa. Aquests són els resultats de l'auditoria feta pel RACC, que ha analitzat les zones blaves de Bonastruc de Porta, el centre i el carrer de la Creu i la zona verda del Güell-Devesa.

La valoració global que el RACC fa del sistema d'aparcament regulat a Girona és de 56 punts sobre 100, cosa que equival a 3 estrelles RACC (d'un màxim de 5). Tot i això, considera que hi ha un "elevat" marge de millora, especialment en l'àmbit de la rotació. Segons l'estudi, cada dia passen una mitjana de 4,6 vehicles per cada plaça de zona regulada. Malgrat que es tracta d'una dada "acceptable", encara es troba lluny dels sis cotxes diaris que el RACC consideraria "desitjables". A més, l'entitat destaca que a Girona no hi ha una bona política de mobilitat urbana sostenible, ja que el preu del transport públic (sobretot del bitllet senzill) i els aparcaments soterrats és "excessivament alt". Això fa que siguin poc atractius enfront de la zona regulada, de manera que la gent prefereix agafar el cotxe i aparcar en zona blava que buscar alternatives. Segons el RACC, per a períodes llargs, el cost de l'aparcament soterrat és massa alt.

L'informe també apunta que existeixen certes dificultats per aparcar en els àmbits on hi ha zona regulada, especialment a la zona blava. Malgrat que aproximadament en tres de cada quatre carrers és possible trobar una plaça lliure, el RACC apunta que aquest percentatge hauria de ser més elevat. Els conductors enquestats han declarat que triguen una mitjana de vuit minuts i mig a trobar una plaça de zona blava, quan el temps òptim es consideren cinc. Més de deu seria excessiu.

D'altra banda, l'estudi també detecta que hi ha cotxes mal aparcats que interfereixen en el bon funcionament de la zona blava. Concretament, s'ha detectat que per cada 200 metres de zona blava hi ha un cotxe aparcat en doble filera (sobretot per fer càrrega i descàrrega), fet que redueix la capacitat de la via. També es poden trobar, tot i que en menor mesura, cotxes aparcats en parades de transport públic al centre de la ciutat i al carrer de la Creu, mentre que en el cas dels vianants (passos de zebra) i ciclistes l'afectació és mínima.

El RACC també posa l'accent en la manca de vigilants a la zona verda del Güell-Devesa, ja que en certes hores del dia hi ha un augment de l'ocupació no pagada (espeiclament a primera del matí i tarda). A més, també critica que en gairebé la meitat de places de zona regulada les marques viàries són "incompletes i insuficients" per a delimitar adequadament les places d'aparcament, de manera que es perd capacitat i comoditat per als conductors. En canvi, la senyalització de la zona blava es considera "adient" -tot i que falten alguns indicadors concrets- i els parquímetres estan situats a una distància que no supera els 50 metres, fet que els permet assolir la valoració màxima en aquest paràmetre. També és bona la distància mitjana des del punt d'estacionament fins a la destinació final, que és de 178 metres (l'ideal es considera menys de 200 metres). Segons el RACC, això demostra que els gironins prefereixen donar més voltes per poder trobar una plaça més propera.

El responsable tècnic del RACC, Lluís Puerto, va explicar que la situació de la zona blava de Girona és millor que la d'altres ciutats analitzades, com Tarragona i València. Pel que fa a la possible creació de noves zones verdes a la ciutat, Puerto va explicar que primer cal fer un estudi acurat de l'oferta i la demanda. Segons va explicar, l'establiment d'aquest sistema sol posar més pressió als barris del voltant, ja que hi va més gent a aparcar per no haver de pagar. Això ha fet que a Barcelona, per exemple, hi hagi hagut més barris que en demanin. A Girona, però, encara està per veure si això succeirà.