26 de novembre de 2014
26.11.2014

25 de novembre. Anem enrere

"En els darrers anys, però, amb l'excusa de la crisi, fins i tot aquestes han anat enrere. Bon exemple
en són les retallades realitzades als Serveis d'Intervenció Especialitzada que atenen les víctimes de la violència masclista i les ajuden a tirar endavant"

26.11.2014 | 06:30

25de novembre, dia internacional contra la violència masclista. Una vegada més, fem balanç de morts i d'altres dades impactants d'aquesta xacra de la nostra societat i constatem que no estem fent prou per eradicar-la. No fem prou perquè aquest és un problema intrínsec d'una societat profundament patriarcal com la nostra basada en les relacions de dominació en base al gènere. És, doncs, un problema estructural i per això cal abordar-lo de forma transversal, atacant d'arrel les estructures socials, polítiques i econòmiques pròpies del patriarcat.

Aquest abordatge no s'ha pres mai seriosament per part dels nostres governants que han tendit a apostar per mesures de tipus pal·liatiu. En els darrers anys, però, amb l'excusa de la crisi, fins i tot aquestes han anat enrere. Bon exemple en són les retallades realitzades als Serveis d'Intervenció Especialitzada que atenen les víctimes de la violència masclista i les ajuden a tirar endavant. No només això, però, sinó que hi ha hagut un degoteig d'accions (o inaccions) que una rere l'altra han significat un pas enrere en la lluita per la igualtat de les dones i per tant en la lluita contra la violència de gènere: un permís de paternitat que mai ha arribat al mes previst, un intent de llei de l'avortament que pretenia decidir sobre els nostres cossos, un ínfim desenvolupament de la llei de la dependència que ens obliga a exercir de cuidadores sense suport o un desinterès per fer complir la llei pel que fa a plans d'igualtat i protocols d'assetjament sexual a les empreses. Com també una reforma laboral que agreuja la situació de discriminació de les dones al mercat de treball, un canvi del paradigma de polítiques d'igualtat al de polítiques de dones, així com l'aposta per concertar centres educatius que discriminen per raó de sexe o les retallades en els serveis d'atenció educativa a infants de 0 a 3 anys. I això només en són alguns exemples.

Tot plegat per mantenir l'essència del patriarcat, uns rols que encotillen i que, com a dones, ens releguen a les tasques de cura i a la dependència i submissió i, inevitablement, ens aboquen a la violència de gènere en totes i cadascuna de les seves formes i expressions. Tot plegat perquè un any més hàgim de parlar de mortes, de tràfic de dones, d'assetjament sexual, de violència física, de violència psicològica, de prostitució forçada, d'agressions sexuals, de mutilacions, d'explotació laboralÉ Però també, també, de violència institucional perquè quan les institucions que han de defensar els nostres drets no ho fan també són còmplices d'aquesta violència.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema