Els més trapelles d'entre els oients del ple municipal de Girona fem servir l'expressió "fer un piabosch" per definir qui arriba tard a qualsevol acte públic per fer-se notar i marxa abans d'acabar. Amb això no definim cap malifeta sinó més aviat una actitud respecte a la relació que alguns servents públics mantenen amb l'acció comunitària. Qui més qui menys va adquirint amb el pas dels anys hàbits i costums que en casos d'activitat pública poden acabar donant nom a seqüències de conducta. Per exemple, a la regidora Pia Bosch li falta ben poc per estar "fent un cristinaalsina", que és, "seguir exercint de representant i portaveu d'un partit amb qui has trencat peres. Com és sabut, la regidora Bosch va renunciar a ser la candidata per a les properes eleccions municipals en una maniobra tàctica erràtica. No serà ella sinó Sílvia Paneque qui liderarà el Grup Municipal del PSC en el nou consistori. Essent així les coses, els sis mesos que queden d'acció municipal haurien de servir perquè Pia Bosch cedís protagonisme a Paneque. No només per un acte de generositat envers el partit que ha servit de coixí per a la seva carrera política, sinó també per coherència, estratègia i salubritat. Coherència amb el que ha expressat el gruix de la militància socialista; estratègia per dotar a Paneque d'un espai consolidat i ferm. Salubritat perquè els propers mesos caldrà que es combini la precampanya electoral amb la negociació dels pressupostos pel 2015. I seria molt sa per a la ciutat que l'eina que permetrà les accions executives pel proper any fos negociada per qui l'haurà de defensar i vetllar ja sigui des del govern, ja sigui des de l'oposició, i no per qui no tindrà cap responsabilitat política.

Sis mesos de bon sou son molt llaminers. Però estic convençut que no prevaldrà aquesta temptació per sobre de la ben coneguda responsabilitat de Pia Bosch. Ni la ciutat ni el socialisme gironí s'ho mereixerien.