13 de novembre de 2014
13.11.2014

Mor Miguel Pérez Capella, president de l'Audiència durant quinze anys

Havia aplegat una important col·lecció de mata-segells postals de les Guerres Mundials

13.11.2014 | 06:30
Mor Miguel Pérez Capella, president de l'Audiència durant quinze anys

Les imatges d'una vida.El magistrat Miguel Pérez Capella amb tres dels seus quatre fills.Pérez Capella conversa amb l'aleshores consellera de Justícia, Núria de Gispert, el dia que es va jubilar. El magistrat, en una vista.Imatge en un descans de la Jornada de Treball de presidents d'Audiències Provincials. El magistrat amb l'exvicepresident del Congrés, Josep López de Lerma, i l'expresident del Parlament Basc, Juan María Atutxa. Pérez Capella amb magistrats, forenses i altres funcionaris judicials.

Ha traspassat un altre símbol de la Transició. Ha mort als 83 anys l'expresident de l'Audiència Provincial de Girona, Miguel Pérez Capella, a qui va correspondre liquidar la justícia franquista i començar a aplicar el Dret Constitucional a la província vetllant, des d'un principi, per la protecció dels drets fonamentals recollits en la Carta Magna. La seva trajectòria professional va ocupar-li 45 anys, 38 dels quals es circumscriuen íntegrament a la província. L'any 2000 feia tres lustres que era al capdavant de l'alt tribunal gironí però se'l va jubilar forçosament en no aplicar-se-li de forma retroactiva la norma que li hauria permès estar actiu dos anys més. Uns anys després se li va diagnosticar Alzheimer.
Nascut a Linares, Jaén, el 12 de desembre de 1930, va optar, seguint la tradició familiar, per la carrera judicial en la qual va aconseguir el seu primer destí com a secretari judicial l'any 1955, exercint a Riaño, Lleó. Tres anys després va passar al Jutjat de Lalín, Pontevedra, i el 1959 va sol·licitar una excedència voluntària en ser destinat com a jutge a la província de Màlaga.
En ascendir a jutge va ser destinat a la província de Girona, on va prendre possessió dels jutjats de la Bisbal d'Empordà el 16 de maig de 1962 amb l'encàrrec explícit del president de l'Audiència Territorial de Catalunya de "posar aquest jutjat al dia". La seva diligència es va notar des del primer dia, quan es va haver de fer càrrec de l'aixecament del cadàver d'un home que s'havia penjat.
En ser promogut a magistrat ?l'any 1973 va haver de canviar la Bisbal pel Jutjat d'Instrucció número 2 de Palma de Mallorca però el trasllat va durar escassos quatre mesos, perquè l'octubre d'aquell mateix any va tornar a terres gironines en ser destinat a l'Audiència Provincial, d'on ja no es va moure.
En quedar vacant la plaça de president de l'organisme provincial el febrer de 1985 per l'ascens al Tribunal Suprem de l'aleshores president, Francisco Soto Nieto, Pérez Capella va ocupar interinament el càrrec fins que en va poder prendre possessió vuit mesos després, concretament el 16 d'octubre, en una cerimònia en la qual va oficiar de padrí el magistrat de la sala primera del civil de l'Audiència Territorial de Catalunya, Juan Poch.
La seva presidència s'emmarca plenament en el període en què la Generalitat va començar a assumir noves competències gràcies al restabliment de la democràcia i el reconeixement de les autonomies, cosa que el va dur a contribuir a la normalització del català en l'administració de justícia permetent-ne el seu ús en la celebració dels judicis i en la redacció dels escrits processals. Així mateix, va exemplificar la seva defensa dels drets fonamentals permetent l'accés a les sales de vista dels periodistes i mitjans gràfics -càmeres de televisió i fotògrafs.
Els mitjans de comunicació no li eren desconeguts. No debades va col·laborar amb el Diari de Girona de forma ininterrompuda entre 1985 i 2008, publicant multitud d'articles d'opinió i la seva biografia, sota el títol de Memòries tristes d'un magistrat alegre. La seva darrera col·laboració la va signar el 20 de juliol de 2008.
La seva dilatada carrera unida al seu tarannà amable, proper i de paraula fàcil van proporcionar-li multitud d'anècdotes, relacions personals i coneixençes destacades, com les de Salvador Dalí, Josep Pla o Salvador Espriu.
En l'àmbit professional va ser l'impulsor de la Universitat Nacional d'Educació a Distància (UNED) a Girona, juntament amb el també expresident de l'Audiència Provincial de Girona, Francisco Soto. Lluny d'acontentar-se amb la transmissió de coneixement teòric als seus alumnes, va ser el pioner a convidar-los a les sessions judicials que ell presidia o en formava part a fi que poguessin observar de primera mà el desenvolupament d'una vista oral.
Vidu des de 2008, tenia quatre fills -dos dels quals van optar per la carrera judicial-, serà enterrat avui, després de la cerimònia que tindrà lloc al tanatori de Girona a dos quarts de quatre de la tarda.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema