Per a molts va ser el governador civil de Girona que va exhibir menys la seva ideologia franquista. Víctor Hellín Sol va morir fa uns dies a València als 101 anys i mentre va ostentar el càrrec (1962 a 1968) va caracteritzar-se per impulsar diferents iniciatives, d'entre les quals destaca l'impuls per construir l'aeroport de Girona en una època de desenvolupament econòmic i l'especulació que va afectar sobretot la Costa Brava. En ser un governador nascut a Catalunya, va permetre l'ús del català i fins i tot usar-lo en alguna ocasió. També però va reaccionar-hi en contra en altres ocasions.

Víctor Hellín va tenir clar que una de les claus per tirar endavant l'economia era impulsant les infraestructures i les comunicacions. Sobretot l'aeroport. A la Revista de Girona, Víctor Gay va relatar fa anys que "milers de gironins van respondre a la crida de les autoritats i es van apropar fins a les instal·lacions" el dia de la inauguració, un fet que "culminava anys d'esforços, treballs i preocupacions pel projecte impulsat definitivament pel senyor Hellín". En la publicació també s'exposava el paper destacat del Governador Civil també per la N-II. El pla de la xarxa d'itineraris asàltic va permetre dotar la carretera més transitada de l'Estat "d'un pis modern i adequat", en el tram gironí. També va dotar de millores el sistema ferroviari com aconseguir la doble via al llarg de tota la demarcació i va lluitar per evitar l'eliminació d'altres línies.

Com a bon lleidatà, coneixia les manifestacions comercials i industrials, així com les seves possibilitats, secrets i dificultats. Ell va ser qui va reunir empresaris que són els qui van aconseguir tirar endavant el denominat Certamen Agrícola i Comercial, que coincidia amb les Fires de Sant Narcís.

Havia arribat a Girona l'estiu de l'any 1962 i ja va viure les grans inundacions d'aquell any. Va fer modifacions a l'Onyar (dotant-lo de majors sortides d'aigua) i al Güell (que va començar a desaiguar més amunt que anteriorment). Arribava a terres gironines sense cap títol universitari però amb una llarga carrera política en terres lleidatanes: secretari provincial de FET-JONS, alcalde durant nou anys (1943 a 1952), president de la Diputació els següents nous anys i delegat del Ministeri d'Habitatge. L'any abans de traslladar-se a Girona va ser governador Civil a Zamora. Tal com explica l'historiador Josep Clara al seu llibre Girona sota el franquisme, Víctor Hellín era un "polític professional", ja que després de Girona se li va confiar els governs civils de les Balears (1968 a 1972) i de Sevilla (1972 a 1974).

Contradiccions amb el català

Josep Clara va explicar ahir algunes anècdotes. Per exemple, que va ser l'únic governador civil que va respondre una carta en català a una petició que també se li havia fet en aquesta llengua, relativa a una campanya de recollida de diners per Nadal. En contraposició, Clara va detallar que en un dietari publicat per Fèlix Casellas, aleshores director de la Normal, aquest exposava com el governador civil, l'any 1967 li va recriminar que hagués posat un anunci dels Pastorets en català al diari Los Sitios.

L'historiador va deixar clar que Hellín era "un home de la Falange, que servia al règim i al franquisme però que comparat amb altres governadors civils que hi va haver a Girona, va ser discret", sobretot si es fa en relació amb Luis Mazo Mendo, considerat clarament com un anticatalà. Clara també va assenyalar Hellín com la persona que va posar sobre la taula la possibilitat que a Pals s'hi construís una central atòmica i que "no va fer res" per aturar la construcció d'edificiacions al litoral gironí. Màxim, limitar les alçades dels habitatges.

El cronista oficial de la ciutat de Girona, Enric Mirambell, va explicar que Hellín era una "persona atenta" amb qui parlava en català al seu despatx. El cronista va detallar que Víctor Hellín "no semblava un governador d'una època dictatorial" que donava confiança als alcaldes perquè no se sentissin cohibits. Mirambell va exposar també que el ?governador civil es va preocupar per fer arribar turistes a les comarques gironines, per exemple amb l'impuls de l'aeroport. A més, va posar en funcionament el Parador Nacional d'Aiguablava. També va recordar que va ser qui va inaugurar la Casa de Cultura i que va ser el primer que va plantejar que la capital gironina pogués tenir una universitat.

L'escriptor i periodista Narcís- Jordi Aragó va ser el director de la revista Prèsencia mentre Hellín era el Governador i ahir va assenyalar que malgrat la línia de la publicació "mai va haver-hi cap problema amb ell". Narcís-Jordi Aragó va posar de manifest que "en la llista de governadors civils que hi ha hagut, ell va ser una pedra blanca, una excepció" i que quan va marxar al Govern civil de les Balears "em va trucar per acomiadar-se, una cosa que cap altre s'hauria dignat a fer". "Era discret i va exercir amb dignitat i prudència. Senzill, cordial i amable en el tracte", va indicar.