o, avui no parlaré del procés soberanista, no em refereixo a les urnes que s'utilitzen per dipositar-hi el nostre vot, quan ens deixen, no. Parlaré d'urnes funeràries. Aquests dies, quan s'apropa el dia de difunts, les funeràries, o més ben dit: les oficines de premsa de les funeràries, aprofiten per enviar als mitjans de comunicació notícies i noticietes que saben que els agradaran, perquè els diaris estan tan àvids d'aquestes coses com del pa que mengen.
Aquest any la notícia són les urnes i els taüts personalitzats, o sigui, amb un vinil imprès amb el disseny preferit del mort, o del qui el vetlla. Ara ja ens podem morir exhibint les nostres preferències: els socis del Barça els seus colors i la resta tota una sèrie de motius inesgotables, perquè personalitzar vol dir precisament posar-hi el que es vulgui. Imagino que tot això suposarà un increment en la factura de la funerària, però tant se val, per una vegada a la vida ens podem fer passar el capritxet, no?
Això de pensar en la vida més enllà de la mort és com un luxe intel·lectual que ens prenem des de sempre els humans, perquè, de fet, la vida s'esgota just en el moment de la mort i poca cosa en farem de la decoració que ens posin a l'urna. A qui li toqui ja li dic ara que en el meu cas se la pot estalviar perfectament. Fins i tot es poden estalviar l'urna, perquè a mi em podrien posar en un pot de colacao familiar i tan panxo. Les cendres cendres són, més val que tornin a la terra i com menys intermediaris millor.
Les úniques urnes importants són les de la democràcia -Ai!, havia dit que no parlaria d'això!- i aquestes encara no s'ha trobat la manera de personalitzar-les. S'imaginen que el dia de les eleccions tothom portés al col·legi electoral la seva urna personalitzada amb la seva papereta amb disseny especial? Seria com la cançó de l'enfadós... Però, ara que hi penso, si aquesta situació continua potser serà l'única manera de poder votar, no?
