Felip VI posa la Fundació Príncep de Girona com a exemple per «sumar forces»

Tal com havia fet en les quatre edicions anteriors, com a Príncep hereu, va utilitzar tant el castellà com el català en el seu discurs. Aquesta vegada va començar i acabar en català. Va ser un parlament d'uns vint minuts on va explicar que tant per a ell com per a la reina Letizia "venir a Girona és sempre una alegria" i que gràcies a l'entrega dels Premis del Fòrum que promou la Fundació Príncep de Girona que presideix honoríficament han pogut "conèixer i comprendre millor la realitat de Catalunya". "Ens han permès, a més a més, apreciar amb major precisió i estima tant allò que compartim tots els espanyols com allò que gaudeix particularment del segell distintiu d'aquesta terra i de la seva gent", va assenyalar.

En el seu reconeixement cap a Catalunya també va afirmar que "l'amor a la seva terra i en especial a la llengua i cultura que els caracteritza, el sentit emprenedor, la capacitat d'iniciativa, l'esperit reflexiu i crític o la mirada cap a l'exterior són qualitats, entre altres, que han caracteritzat els homes i les dones de Catalunya al llarg de la història i per les quals, amb tota justícia, han estat respectats, admirats i estimats", deixant clar que aquests elements "han contribuït al mateix temps al progrés general d'Espanya en el seu conjunt".

També va indicar que com a Príncep primer i ara com a Rei ha visitat Girona i Catalunya "com correspon" per "fer més present encara la Corona en aquesta terra, per transmetre missatges de respecte, entesa i convivència que, com vaig tenir l'ocasió d'afirmar en el meu missatge de proclamació, són consubstancials a la Monarquia Parlamentària".

El títol per a Elionor

El monarca va repassar els valors que representa el Fòrum Impulsa i la tasca que fa i que està fent per als joves. I va mostrar-se orgullós d'haver pogut formar part de la fundació com a Príncep de Girona. En aquest punt, va afirmar que "ha estat un gran honor durant tots aquests anys ostentar i utilitzar el títol de Príncep de Girona. Com també ho és, malgrat la seva curta edat, i ho serà sens dubte en el futur, per a la meva filla Elionor". Felip de Borbó va voler recordar que aquest títol "enfonsa les seves arrels en l'Edat Mitjana, que és un símbol de la nostra història i l'ús del qual sempre ha estat present en els moments d'un major reconeixement de la personalitat d'aquesta terra".

Malgrat haver passat de Príncep a Rei, Felip va assegurar que la Corona continuarà donant suport als joves i al projecte de la Fundació Príncep de Girona "amb la mateixa intensitat, la mateixa dedicació i la mateixa estima". "És bo per als nostres joves i per tant és bo per a Girona, per a tot Catalunya i per a tot Espanya" va assenyar el nou monarca.

Va destacar que la feina de la Fundació s'ha fet amb "persones i entitats de tot Espanya, moltes d'aquí, de Girona i de Catalunya, que han treballat tots plegats a favor d'un projecte que uneix, que suma forces, que ens ajuda a conéixer-nos millor i a apreciar-nos més". Amb aquesta frase, el Rei comparava l'esforç comú en aquesta entitat entre catalans i espanyols amb el que considera que ha de continuar essent una tasca conjunta a Espanya, entre Catalunya i la resta de l'Estat.

I va seguir argumentant que "un projecte que demostra que la col·laboració sincera i generosa és la millor via pe atànyer les legítimes aspiracions de cada persona, i també, per aconseguir grans metes col·lectives en benefici del bé comú i de l'interés general.

Felip va admetre que a partir d'ara amb l'entronització li serà més díficil poder ser sempre present a totes les activitats del Fòrum Impulsa. Per exemple, avui no serà a les ponències de diferents experts de renom internacional, quan en anteriors edicions sí que hi va ser, barrejat entre el públic. "Us demano, això sí, disculpes per no poder la Reina i jo acompanyar-vos demà - avui pel lector-.

"Ens sap greu i esperem que ho pugueu comprendre per les noves circumstàncies que vivim". Va assegurar, però, que seguirà el desenvolupament dels esdeveniments. I en aquest punt va picar l'ullet a la joventut en fer referència a les noves tecnologies. "Tingueu clar que seguirem de molt a prop el que passi aquí, a través de les xarxes socials i a través dels mitjans de comunicació. També el fantàstic equip de la Fundació ens tindrà perfectament al corrent de tot".

El català i el castellà

Després de repassar la trajectòria dels sis premiats va cloure l'acte expressament en català. Així, va explicar que al llarg dels darrers anys sempre ha usat les "nostres dues llengües oficials" en les seves intervencions a Catalunya. "Dues llengües de les quals hem de sentir-nos molt orgullosos perquè enriqueixen el patrimoni cultural de tot Espanya". I va cloure el seu discurs indicant que "vull acabar també en aquesta llengua nostra- en referència al català- com a reconeixement a un dels signes que defineixen Catalunya. Una llengua, el català, que en diàleg i convivència permanent, sincera i enriquidora amb el castellà, és un element sense el qual no és possible comprendre la cultura d'aquesta terra".

Abans d'aquesta intervenció final de respecte cap al català, va tenir paraules de lloança cap als premiats. La primera referència va ser l'asturià Hugo Fontela, premi de les Arts i les Lletres. El Rei va repassar la seva trajectòria i no va poder evitar referir-se a Ana María Matute, recentment desapareguda, "una figura senyera de la literatura en llengua espanyola". També va repassar la biografia dels altres premiats: el valencià Ignasi Belda (Premi Empresa); el madrileny Alberto Enciso i el portuguès Rui Miguel dos santos (exaequo d'Investigació científica); el rosinc nascut al Marroc Mohamed el Amrani (Premi Social); i finalment a l'entitat asturiana Valnalón "per ser un dels precursors en el compromís i actuació amb l'educació, promovent l'actitud emprenedora com a via per al desenvolupament de les capacitats dels més joves, amb la finalitat de millorar el seu entorn econòmic i social".