Fa dos Sant Jordi vaig apostar amb Sílvia Paneque que seria incapaç d'aconseguir que Pia Bosch calcés unes esportives en alguna activitat pública, símbol que podia també fer política de carrer. No cal dir que he guanyat l'aposta. La distància entre la bossa tradicional de votants socialistes i l'encara cap de l'Oposició s'ha anat eixamplant a mesura que Bosch prospectava noves aventures. Amb l'excusa de recuperar la puresa de la socialdemocràcia catalanista, que no independentista, va començar un viacrucis d'indecisions a la cerca de la continuïtat laboral. Aquest divorci amb els votants es va fer palès en els actes que ambdues regidores van fer amb poques hores de diferència. Paneque es va presentar davant de tres-centes persones amb acurada escenografia de partit i un discurs de marcat missatge social que donava pes als barris. Un discurs de trepitjar carrer per anunciar-se candidata a primàries pel PSC a Girona. Bosch va escollir un entorn d'emocions més austeres i un missatge d'evident pàtina tecnòcrata. Un discurs de trepitjar laboratoris per anunciar que renunciava a competir amb Paneque, deixant la porta oberta a qui li volgués oferir feina. Per espant momentani dels convergents, que veien cert perill de lesió en un terreny llaurat per ells, el festeig de Pia Bosch amb la socialdemocràcia òrfena de referents ha quedat neutralitzat amb la irrupció de Glòria Plana a les primàries dels socialistes gironins. Aquest moviment ha sentenciat Pia Bosch a una sortida poc agraïda de l'escenari polític gironí.

La lògica victòria de Paneque a les primàries obligarà a Plana a usar el comodí d'Avancem per esgarrapar un segment de vot carregat de consignes independentistes. I qui sap si, un cop allunyada del PSC, torni a formar part de l'equip de govern amb els futurs aliats de CiU l'any que ve. Les aliances nacionals provocaran curiosos companys de viatge!

Qui accepta l'aposta?