El que més m'agradava de la proposta de quedar-se la col·lecció Santos-Torroella era aprofitar l'espai de la casa Pastors per fer-hi un Centre d'Art. M'agradava entre altres raons per deixar enrere la idea de construir un museu de nova planta, una bestiesa enorme en els temps que corren. En aquest sentit, m'agrada que s'hagi aprofitat la seu del Conservatori per ubicar-hi un demanadíssim Centre Cívic del Barri Vell. Molt bé. A la centralitat d'aquests edificis cal sumar-hi el valor històric que tenen.
No obstant això, Girona té una colla d'edificis que estan mal aprofitats. Penso per exemple en el castell de Monjuïc. Cada vegada que s'acosta aquesta època de l'any, en què ressonen festes napoleòniques i semblants, penso de quina miserable manera s'ha deixat que un castell emblemàtic en la història de la ciutat sigui només una ruïna de difícil visita. Ubicat en un indret de singular bellesa i de vista espectacular està essent absolutament infrautilitzat.
Per no burxar més en la ferida, només esmentaré de passada el xalet Tarrús, perquè qui essent responsable d'aquest ?desastre se n'acabi de sentir culpable i abaixi una mica el cap tan tibat que encara duu. Però, és clar, també cal esmentar el Banc d'Espanya, no la seu nova que ha ocupat la subdelegació, sinó sobretot el vell, el de la plaça Marquès de Camps. Què passa amb aquest edifici? I amb el cinema Modern, del qual fa temps que no se'n sap res de res?
Omplir els edificis de serveis i de persones és una de les tasques més importants en què s'ha d'involucrar la ciutat ara mateix. Amb el trasllat de la Biblioteca Central a l'edifici del carrer Emili Grahit quedarà un enorme embalum al centre mateix que s'haurà d'omplir bé: la Casa de Cultura. Sortosament, hem de suposar que el cup de vidre que algun il·luminat havia planejat en època de vaques grasses per coronar-lo ha quedat ja arxivat i que es buscarà una ocupació de tot el conjunt al servei a la ciutat.
