Amb l'enrenou que ha aixecat el Sr.Boadas, president del Girona FC, a qui manifesto públicament tot el meu respecte, s'ha engegat un camí que pot dur, per fi, a l'esclat d'una de les grans bombolles que queden per esclatar en aquest país de xoriços, estafadors i bandarres: la bombolla del futbol. La bombolla del futbol té una base de corrupció i de baixos fondos difícilment suportable, però la gran bombolla és el mateix estatus en què s'han instal·lat els clubs amb sous astronòmics per als jugadors, contractes de TV amb sucosos dividends però amb dubtosa rendibilitat per a les empreses que poden acabar fent fallida i deixant els clubs amb el cul a l'aire, luxes innecessaris, gires promocionals de recapta i imatge, xeics i nous rics de poc fiar, etc.

Al nostre país, no només hi ha una bombolla immobiliària, una bombolla bancària i una bombolla política; en aquest país de tanta picaresca, de tants vividors i aprofitats i de tants esquenadrets, abunden les bombolles de tota mena: esportives (recorden l'AKASVAYU? El Sr. Alcalde de Girona sí que ho recorda perquè ha de pegar cada mes, i fins d'aquí no sé quan, milers d'euros pels fantàstics tractes que van fer els polítics anteriors avalant la "bombolla"); arquitectòniques (edificis buits -la macroestació dels somnis del Parc Central, i esperin que es faci l'edifici Bòlit-, edificis capriciosos i inútils -vagin a València-); d'infraestructures inútils (el metro de Palma, l'aeroport de Castelló, el Pirulí de Girona, la gran biblioteca de Galícia, etc.) La bombolla dels canals de TV s'ha començat a desinflar amb alguns agrupaments de darrera hora, acomiadaments, regulacions i fins i tot desaparicions.

A Girona, a part de la bombolla immobiliària (passejar pels carrers de Girona i veure tants i tants pisos buits fa angúnia; i fa fàstic, pels especuladors que s'han fet d'or i ara s'amaguen, ells i els diners), de la bancària (pensar en els 60.000 milions d'euros que estem pagant als bancs perquè puguin continuar estafant-nos fa mal al cor) i de la política (netejar les institucions d'assessors i de ? parts dels polítics amb prou feines es notaria i ens estalviaria molts diners), i de la bombolla esportiva, ja esmentada amb l'emblemàtic cas de l'AKASVAYU, hi ha d'altres bombolles esclatades i per esclatar: la del cinema (recorden la bogeria de fa 10 anys amb obertures de sales i més sales i com ha acabat tot plegat?); la dels Hotels (emblemàticament desinflada en l'edifici del vell Banc d'Espanya, altra vegada una ruïna en obres)... Fins i tot hi ha una bombolla poètica de certàmens, concursos, jocs florals, edicions, col·leccions i rapsodes...

Ara mateix, la gran incògnita és el moviment independentista: és una bombolla que s'infla o que es desinfla?