L'actual equip de govern de CiU a Girona acostuma a excusar-se en l'oposició per amagar la seva incapacitat de gestionar assumptes complexes o trobar complicitats i acords amb els altres grups municipals del consistori. Això ha succeït, entre altres exemples, a les ordenances, als pressupostos i al nou contracte d'escombraries. Aquestes qüestions són prou serioses, per les afectacions que signifiquen a la vida dels ciutadans, per tractar-les amb la cura i la seriositat que pertoca. En aquest diari, la regidora d'Hisenda, Maria Àngels Planas, ha realitzat una sèrie de manifestacions sobre la taxa del gual comercial, inclòs a les actuals ordenances vigents de 2013, que caldria matisar.

L'últim responsable de presentar el document inicial d'ordenances que el Ple ha de valorar i aprovar és l'equip de govern. El PSC va aportar fins a deu propostes que es van recollir parcialment. Passada aquesta aprovació inicial, s'obre un període de trenta dies hàbils per presentar al·legacions, que l'equip de govern decideix estimar o no. Per tant, el govern lidera aquest procediment i disposa de moltes oportunitats per fer les modificacions que calguin, com és obvi. No fer-se responsable de les decisions preses en aquest procés que pot durar fins a dos mesos no és creïble, si tenim en compte que les ordenances regulen les figures impositives que afectaran tots els ciutadans de Girona un mínim de 12 mesos. CiU, quan diu que no és directament responsable d'una taxa de les ordenances, es declara a si mateix irresponsable d'un afer de govern de primer ordre. No es pot ser govern i obviar-ho. No és un document per prendre's a la lleugera.

El nostre grup municipal va votar en contra de les ordenances presentades per CiU per diferents motius. El principal va ser que implicaven un augment en la pressió fiscal per a tots els ciutadans i ciutadanes de Girona (220.000€ d'increment total) d'una manera lineal. És a dir, les ordenances vigents graven totes les famílies de la mateixa manera, sigui quina sigui la seva situació econòmica. Això no és equitatiu i, en conseqüència, ens resultà inacceptable. A més, entre les al·legacions presentades vàrem indicar diferents mesures per estar al costat dels comerços gironins i incentivar l'economia local, cosa que el govern tampoc no va tenir a bé incloure. La nostra sorpresa, doncs, ha estat majúscula quan hem llegit a la premsa que la regidora, enlloc de trobar solucions al mal causat a comerciants per les equivocacions que comet i per haver augmentat l'esmentada taxa a un col·lectiu que no pertoca, excusa responsabilitats tot intentant llançar la culpa a l'oposició. El PSC es va mostrar contrari a la taxa dels guals i res del que es pugui dir ara pot canviar aquesta certesa.

La proposta que vàrem portar a terme sobre l'Ordenança Fiscal reguladora de la taxa per guals, entrades de vehicles i reserves d'aparcament, anava dirigida a resoldre dues desigualtats. Primer, vàrem demanar eliminar la figura "entrada de vehicles" que, insistim, crea greuges comparatius entre veïns fins i tot d'un mateix carrer. Només cal recordar la situació esperpèntica que varen viure alguns veïns de Fontajau, amb la instal·lació de pilones que bloquejaven l'accés a garatges sense ús i que els va causar despeses econòmiques importants. CiU no va estimar aquesta al·legació i va optar per mantenir dues figures -entrada de vehicles i guals- amb dues tarifes diferents que creen situacions de desigualtat injust entre ciutadans. Segon, crear tarifes diferenciades entre els guals de pàrquings comercials (pàrquings de pagament) i els guals de vivendes plurifamiliars (blocs de pisos), tot atenent a la freqüència de pas de vehicles. Els ciutadans i ciutadanes que viuen en un habitatge plurifamiliar no han de pagar el mateix gual que una empresa que gestiona i explota econòmicament un aparcament.

Ara bé, vàrem demanar que es contemplessin bonificacions a les empreses propietàries que acreditessin una disminució d'ingressos a causa de la crisi econòmica. I vàrem especificar que la taxa del gual comercial no es podia aplicar de manera lineal i havia de tenir un barem de tipologies o categories diverses segons la capacitat de generar ingressos de les empreses gravades. Per què la regidora ha aplicat aquesta taxa als comerciants i a activitats industrials en general? Per què no s'han creat diferents categories tenint en compte el tipus de negoci o comerç? Per què s'ha aprovat un increment lineal de la taxa de gual als comerços quan són un dels motors econòmics en temps de crisi? Ho desconeixem.

CiU, però, hauria de destinar el seu temps a solucionar el conflicte que ha generat amb els comerciants de la ciutat, enlloc de buscar falsos culpables de la seva mala decisió. És moment de sentit comú i d'arreglar aquesta situació, d'acceptar errors i, d'aquesta manera, poder-los solucionar al més aviat possible.