Tots som lliures, però no som independents. La noció de llibertat sorgeix de nosaltres mateixos quan comprenem que no som lliures. La llibertat depèn del cos, de la raó, de la història o de la veritat. Als tirans, de fet, la llibertat no els fa gens de por, la tirania tem sobretot la veritat i la raó, perquè ni una ni l'altra obeeixen els dictats de la llei. Per tant, només podem arribar a ser lliures, personalment o col·lectiva, quan cerquem la veritat i la raó i les manifestem.

Els grans sistemes totalitaris del passat deien que actuaven en nom de la llibertat, en aquest aspecte només cal recordar el més monstruós de tots, el nazisme, que ho expressava cínicament a la porta d'Auschwitz amb aquest rètol: "El treball us farà lliures". Una llibertat que, en aquell cas, només podia sorgir del camp d'extermini a través de les xemeneies sempre fumejants dels crematoris.

La mentida és la gran enemiga de la llibertat. Apol·loni deia que mentir era propi dels esclaus i dir la veritat, dels homes lliures. El gran debat entorn dels casos de corrupció que ens fustiguen actualment és en el fons un debat sobre la transparència, sobre la recerca d'una veritat amagada. Quan des del Govern o des d'altres instàncies s'utilitza sistemàticament la mentida, tots ens sentim menys lliures.

La llibertat no és un ideal ni una utopia, és la conseqüència lògica de tota una sèrie d'esdeveniments, en els quals som jutge i part. Ningú ens pot coartar totalment la llibertat, això és el primer que hem de saber, però la nostra llibertat també depèn de la llibertat dels altres. El senyor de Montaigne deia que "Sóc tan àvid de llibertat que, si em prohibiren l'accés a qualsevol racó de l'Índia, viuria d'alguna manera més incòmodament".