Absolutament tocats del bolet. De totes les dèries, passions o desficis que la natura desferma en els habituals urbanites i en els selectes silvestres és, de molt, la pitjor, la cacera desfermada de fongs comestibles. Ni els espàrrecs, ni les móres, ni els cargols, ni els musclos de roca, ocasionen un estropellament de dimensions tan colossals com la cacera de bolets. Qui no s'esgarrinxa, es torça el turmell; qui no s'hi deixa l'alè, s'estimba; qui no torna fet un sant Llàtzer, es perd, no torna i cal anar a cercar-lo. I encara a taula, al costat d'un tros de botifarra -com manava Josep Pla-, tan apetitosos comestibles vegetals són capaços d'esbarriar en poca estona la panxa més endreçada, el fetge més guarda-robes, els ronyons més alambins. I no només: anualment i des de fa segles són culpables de molts enverinaments letals.

Però mesells com som, talment com si estiguéssim genèticament i fatalment programats per acudir a la crida micòtica dels sotaboscos (és tardor, plou abundantment i de cop surt el sol), cada any, com un sol home, fornits amb cistells i ganivets professionals, o ignots de tot i amb les mans a les butxaques, correm adelerats a la recerca dels filons secrets, dels marges màgics.

I així com van sortint com bolets els problemes, i es multipliquen els bolets que va clavant el govern als ciutadans a cop de retallades, també enguany les intoxicacions i els enverinaments, els extraviaments i les passions pels bolets són objecte de notícia periodística, matèria primera i carnassa.

El lector que aspira a trobar quelcom més que obvietats en un article d'aquestes dimensions està de sort. Llegirà a partir d'aquí una particular història de les intoxicacions i dels enverinaments per bolets de les comarques gironines des que existeixen diaris. No és una història completa, ni ho pretén ser, sinó una mostra d'allò que s'esdevé en aquest país quan els follets dels fongs fan sonar cornetes i fagots a les oïdes i als narius dels vilatans. I, és clar, aquests hi acudeixen a patolls.

La primera notícia de bolets apareguda en premsa podria ser aquesta del dia 29 de novembre de 1891. En tal data s'havia enverinat una pobra família del barri de la Mercè de Girona per consum de bolets que havien anat a recollir en camps propers de la ciutat. El fill, un nen de 9 anys, va morir al cap de poques hores. Justament, aquest cas feia pensar al cronista en el d'una família de l'Empordà enverinada per Farinera Borda aquell mateix any. Uns anys més tard, el 1899, la desgràcia es traslladava a Sant Antoni de Salt: de primer el fill, de 7 anys, i l'endemà el pare (19-11-2011) van morir intoxicats. El 24 d'octubre de 1901, un home d'Arenys de Munt (bisbat de Girona) va esmorzar bolets i va morir a l'hora de berenar.

El 20 de maig de 1906 es va saber de l'enverinament massiu d'una família de Sant Feliu de Guíxols del barri de l'Ametller. El dissabte 12 van sopar bolets verinosos i l'endemà van començar a notar-ne els terribles efectes. El dilluns va morir una filla de 6 anys; el dimarts, una altra, de 9 anys; el dijous, un fill de 17. La notícia parla, a més, de la mare gravíssima i de 4 ferits més, greus. El 28 de maig de 1907, va morir per ingestió de bolets metzinosos el capellà de les monges franceses de Malgrat de Mar. El 9 de juny de 1918, dos individus van ser salvats de morir enverinats per Amanita phalloides (a partir d'aquí "Aph").

Des d'èpoques ben reculades, la premsa diària ha assumit la formació i la informació als boletaires amb tota mena de consells, il·lustracions i classes gratuïtes de micologia. Endebades, naturalment. Sempre que ha convingut s'ha fet ressò de les exposicions de bolets destinades a distingir els mortalment bons dels mortals a seques, organitzades per ajuntaments i entitats. Inútilment, no cal dir-ho. El 3 de setembre de 1924, per exemple, en ocasió de l'exposició boletera de La Cellera, el Diario de Gerona publicava un breu tractat de micologia extracte de la conferència del metge del poble, el Sr. Joaquim Codina:; "Els bolets que maten, tots porten una mena de bossa o beina al peu"; "Els bolets que no porten beina no maten"; "És cert que hi ha Amanitas amb beina molt apetitoses i bones"; "però, davant la dificultat de distingir-les, més val abstenir-se de menjar-ne cap". "Els altres bolets poden ser indigestos i fins i tot metzinosos, però en cap cas maten".

El 28 d'octubre de 1926 es va trobar en aquests rodals "el bolet més gros del món", el rei dels bolets. En Joan de can Aramany de Viladrau el va caçar al Pujol de la Muntanya: un castanyer de 80 cm de diàmetre; 30 cm d'alçada; i un gruix de 25. Pesava 22 lliures i el va vendre per 22 pessetes. El 17 de desembre de 1927, la família Font de Brunyola va resultar totalment intoxicada: el pare i la mare, els tres fills, un mosso, una minyona i el gos llop. Al cap de poques hores van morir un fill de 31 anys i el quisso. Les dades són moltes i l'espai per dir-les, limitat. Heus-ne ací un resum de rellevàncies: 29-10-1957, Torroella de Fluvià, família Llorenç Ripoll, filla morta; 31-10-1974, va morir enverinat Amadeu Colom Parramont de 49 anys; 16-11-1982, Palafrugell, intoxicació de Josep Buixeda i Maria Coromines; 23-10-1986, les Brugueres de Llagostera, Benjamí Chicharro, de 14 anys, mort a les poques hores; 1986, intoxicació de dues dones de Sant Feliu de Pallarols residents a Figueres, dos homes d'Olot, una àvia de Viladrau; 1987: intoxicació greu d'un veí de Parlavà i d'un altre de Salt...

L'any 1992 les autoritats sanitàries catalanes van constatar que cada any unes 150 persones (entre 5 i 10 a les comarques gironines) s'intoxicaven amb bolets verinosos. Aquell mateix any es van començar a practicar transplantaments de fetge, tècnica quirúrgica fonamental en la lluita per salvar intoxicats. El 2003 hi va haver 24 casos a Girona. El 2004, no hi va haver ni bolets ni intoxicats. El 2005, en canvi, es van produir 19 enverinaments, amb resultat d'una mort (un home de 76 anys de Palamós). El 2006, a Sant Hilari, els afectats van ser dos avis i el seu nét. Aquell mateix any va començar el programa de TV3 Caçadors de bolets. En la intoxicació de 250 avis per consum de vedella amb bolets de maig de 2008, el culpable va ser l'animal. L'any 2010, hi va haver 69 intoxicats a Catalunya. Enguany, han agafat de moment el protagonisme rotondes de carretera i parterres urbans.