Evidentment hi ha dates que són història, el 20 de novembre hi va passar per mèrits propis l'any 1975. Amb la mort del dictador s'inicià al nostre país una transició política que culminà amb l'adveniment de la democràcia, un sistema fràgil i imperfecte, però que ens ha aportat uns decennis de prosperitat i de benestar sense punt de comparació amb cap altre període històric anterior.

No sé quin dia serà que haurem de recordar la pèrdua definitiva de la democràcia, evidentment espero que no sigui demà. Vaja, n'estic segur, perquè demà, surti el que surti de les urnes, serà un resultat democràtic i encara que un partit d'antecedents poc fiables com el PP es faci amb la majoria absoluta, el resultat des d'aquest punt de vista és inqüestionable.

En canvi, és més preocupant el que acaba de passar a Grècia i a Itàlia, on els governs democràtics han caigut i s'han substituït per altres no se sap ben bé per qui. Ens trobem en una situació de cop d'estat virtual, com una mena de 23F -una altra data a recordar- però aquesta vegada orquestrat pels especuladors i altres delinqüents internacionals anònims i poderosos.

Actualment el poder ja no el tenen els militars, ni la burgesia, ni l'aristocràcia, ara és d'això que en diem "els mercats". La democràcia està de baixa, ha entrat en crisi i aquesta serà encara molt més dramàtica, perquè aquí no només ens hi ?ju?guem els diners o l'estat del benestar, aquí ens hi juguem les llibertats, unes llibertats que ha costat molts anys i molts esforços guanyar-les. No ens equivoquem pensant que hi ha altres sortides a la crisi, l'única sortida possible i desitjable és la democràcia.