Celler Martí Fabra, els vins sense pressa d’una casa històrica

Es pot dir que la història del Celler Martí Fabra es remunta a principis del segle XIV, quan ja hi ha constància documental de la família vinculada a la casa pairal de la Masia Carreras, a Sant Climent Sescebes. Ho explica Clara Poch, historiadora, sommelier, auxiliar del celler i parella de l'actual enòleg, Joan Fabra. Durant segles, la família va combinar la vinya amb altres conreus, oliveres, camps i activitat pagesa, però "el vi sempre va ser-hi present". Se n'elaborava per al consum propi, es venia most a granel i també raïm a altres pagesos, en una època en què moltes famílies encara es feien el vi a casa. La casa ha continuat produint vins fins avui i alguns d’aquests, com el Masia Carreras Blanc (distingit com el millor de Catalunya en els premis T del Vino 2025 de la revista Tapas Magazine, del grup Forbes), han rebut reconeixements i premis que han projectat el nom del celler més enllà de Sant Climent Sescebes.

A mitjan segle XIX, Climent Carreras i Coll ja es dedicava a les vinyes familiars per comercialitzar el seu vi. A la seva mort, el 1862, el negoci va passar a Joan Carreras i Ferrer-Fàbrega, que va continuar l'explotació vinícola. Però la fil·loxera, que va arribar a l’Empordà a finals del segle XIX, va estroncar aquell moment de creixement. La plaga va arrasar les vinyes i va obligar la família "a vendre part de les propietats per poder subsistir", explica Poch. Amb el temps, però, els Carreras van replantar ceps, van refer les vinyes i van tornar "a aixecar la casa".

La següent generació va quedar en mans de Tomàs Carreras i Riera, casat amb Neus Soler. Durant la Guerra Civil, l’activitat es va mantenir malgrat les dificultats i la mobilització de molts joves del camp. Segons Poch, el fet que Tomàs Carreras fos republicà va evitar que la família fos expulsada durant la col·lectivització de moltes cases de pagès. Això va permetre conservar l’arxiu documental, les botes i vins antics. “La família no en va marxar mai”, remarca. La casa, fins i tot, va servir de refugi per a persones que feien el camí de l’exili.

A la mort de Tomàs Carreras, el 1941, la continuïtat familiar va recaure en la vídua i en les dues filles, Eulàlia i Carme Carreras i Soler. Eulàlia, pubilla de la casa, es va casar amb Joan Fabra i Ysach, procedent també d’una família amb vinyes. Amb aquell matrimoni es van unir dues propietats i va començar una nova etapa per al celler. També va marcar un canvi de cognom que "havia perdurat durant set-cents anys". Tot i això, "el record del cognom es manté viu a través dels vins", diu Poch, com passa amb el Masia Carreras.

La nissaga Fabra

Joan Fabra i Ysach va apostar més seriosament per la vinya i pel celler, i progressivament va anar deixant enrere altres activitats pageses. Un dels passos més importants va ser la compra d’un camió americà procedent de la Segona Guerra Mundial, que va adaptar per transportar bocois. "Fins aleshores, el vi es venia amb carro i arribava sobretot als pobles del voltant; amb el camió, el celler va poder ampliar mercat cap al Maresme i Barcelona", explica Poch. Encara avui conserven el vehicle a la vista dels visitants al celler.

Aquell creixement "va fer petit" l’antic celler. Als anys seixanta, Joan Fabra va decidir ampliar-lo a base de dinamita i excavant el subsòl de la casa, en plena roca de pissarra. Va rebaixar el nivell del terra uns tres metres i hi va construir tines subterrànies de formigó, de diferents capacitats, que encara avui es fan servir. N’hi ha de 3.000, de 5.000 i fins a 10.000 litres. Aquests dipòsits permeten "guardar el vi sense ocupar espai, en un ambient fresc i estable, i alhora ofereixen una criança pausada deixant que el vi respiri", detalla Poch.

D’Eulàlia Carreras i Joan Fabra en van néixer Martí i Tomàs Fabra i Carreras. Martí va continuar al capdavant de l’empresa familiar amb la seva dona, Carme Viñas i Pastoret, i el celler va prendre el nom amb què és conegut avui. El relleu l’ha assumit Joan Fabra i Viñas, fill de Martí i Carme i actual enòleg, que manté la feina a la mateixa casa pairal de la Masia Carreras. Des de la serra de l’Albera, el celler continua elaborant vins a partir de vinyes velles, amb una selecció rigorosa del raïm i una manera de fer arrelada a la tradició familiar.

El paisatge de l'Albera

La singularitat del Celler Martí Fabra comença sota terra. A Sant Climent Sescebes, una falla geològica parteix l’Albera en dos mons -les pissarres i els granits- i hi suma, al voltant de l’Anyet, zones de còdols poc habituals a l’Empordà. Aquest mosaic de sòls, concentrat dins d’un mateix municipi, permet al celler elaborar vins molt diferents sense anar gaire lluny. “A Sant Climent tenim la sort immensa de tenir aquesta falla”, defensa Poch.

La pedra marca el caràcter de cada ampolla. Les vinyes de la casa i les de La Tribana (una finca històrica) arrelen en pissarra, que dona als vins “una mineralitat més accentuada”; el Masia Carreras Blanc, en canvi, surt d’un terreny granític que “preserva la fruita inicial”; i els còdols de l’entorn de l’Anyet “conserven molt la calor”. A tot això s’hi afegeix el clima propi de l’Albera: poca pluja, moltes hores de sol i la influència constant de la tramuntana. El resultat, diu Poch, són vins “molt mediterranis”, de fruita madura, calidesa i una personalitat molt lligada al sòl de cada vinya.

Les vinyes del celler creixen en terrenys pobres i sovint són molt velles, d’entre vuitanta i més de cent anys. Hi predominen varietats tradicionals com la carinyena i la garnatxa en les seves variants negres, roges i blanques. Són vinyes de poca producció, però amb grans de raïm més concentrats. El celler les cultiva "sense herbicides, llaurant la terra per airejar-la i preservar la riquesa del sòl, i minimitzant els tractaments per afavorir l’equilibri ecològic".

La varietat de blancs

La diversitat del sòl es reflecteix especialment en els blancs del celler. El Verd Albera és el vi més jove de la gamma, tot i que “tampoc és un jove joveníssim”, diu Poch, perquè passa nou mesos en tines de formigó subterrànies. El resultat és un blanc "fruitós i fresc", pensat per transmetre “aquesta acidesa, aquesta cosa fresca de la muntanya”. És "fàcil de beure", però adverteix que no és un vi simple: “Ha fet criança amb les mares nou mesos i en boca té la seva gràcia”.

El Flor d’Albera ja és un vi de criança. Neix de vinyes de moscatell i moscatell d’Alexandria plantades fa cinquanta anys, fermenta en formigó i passa dotze mesos en bota de roure. El nom Flor li ve del "caràcter aromàtic i floral" del moscatell, explica Poch, que recorda que el mot moscat ve de “mesc”, és a dir, perfum. En boca, però, "no té totes aquestes fruites que apareixen al nas; en boca hi pesa la pissarra". És un vi "sec, sense sucre residual, amb una mineralitat i un punt salí". Per això, diu, funciona molt bé amb arrossos i plats de mar: “Si te’l beus al costat del mar, és com fer un glop de mar”.

El tercer blanc, el Masia Carreras Blanc, és un homenatge a la família. El nom recupera el cognom històric de la casa, documentat des del segle XIV. “Durant set-cents anys hi va haver Carreres en aquesta casa”, recorda Poch, i el vi serveix perquè aquest nom continuï present. En aquest cas, el sòl canvia completament: “Surt d’una vinya extremadament vella i granítica”. És principalment carinyena blanca plantada a principis de segle, i això dona un vi amb "molta concentració, molt de volum i complexitat".

La gamma dels negres

En els negres, la porta d’entrada és l’Oratori, tot i que "tots els joves d’aquesta casa tenen trampa". “És una casa sense presses. No fem cap vi estrictament jove”, diu Poch. L’Oratori fermenta en acer inoxidable i després reposa prop d’un any en tines de formigó subterrani. Aquest material, recorda, “preserva la fruita, però va suavitzant els vins”. I això és necessari perquè, acabats de fer, els vins poden sortir amb molta força: “Entre la tramuntana i el sol, surten vins fortets. Quan el tastes al setembre, té molt de caràcter”. Després de dotze mesos sota terra, el vi es torna “més afinat i més equilibrat”.

El Vinyes Velles és el vi de criança en fusta de sortida del celler. Passa un any en bota i s’elabora amb garnatxes i carinyenes de vinyes de més de quaranta anys. Poch explica que la vinya vella és clau perquè dona menys producció però més concentració: “Com més vella és la vinya, menys raïm dona i, per tant, més concentració”. Els grans són més petits, amb més proporció de pell i menys polpa, i això aporta "vins complexos amb més aromes".

A partir d’aquí, el celler també elabora dos monovarietals: Masia Carreras Negre, de carinyena negra i La Tribana, de garnatxa negra, tots dos de finques seleccionades i amb dotze mesos de criança en bota. Els dos vins, detalla, són de vinyes postfil·loxèriques, "les primeres que planta la família quan es recupera del trasbals de la fil·loxera".

El trepitjat amb els peus

Un dels vins més singulars, La Tribana, és una garnatxa negra de gamma alta que neix d’una finca històrica del mateix nom. La vinya va ser plantada l’any 1959 per l’avi, Joan Fabra Isach, que apareix a l’etiqueta fent-hi la verema. Més de seixanta anys després, els ceps continuen creixent "vigorosos i altius", amb les arrels enfonsades en sòls de pissarra vermella i sovint batuts per la tramuntana. “És una vinya preciosa, ens l’estimem molt, és exuberant i té unes vistes panoràmiques”, explica Poch.

El celler va voler fer-ne “un vi de bandera” i, per trobar-ne el punt, va recuperar una pràctica tradicional: el trepitjat amb els peus. “El peu té una manera de trencar el raïm molt específica”, defensa. La pressió és més suau que la de la màquina i permet controlar millor el trencament del gra: “Has d’anar xafant amb una certa mesura, perquè tampoc t’interessa fer un puré”. El resultat, assegura, és “més fi”. El vi reposa dotze mesos en botes velles de roure francès. El celler el defineix com un vi “equilibrat, de gran complexitat aromàtica, frescor i intensitat”, marcat per “la mineralitat i l’elegància” i amb gran capacitat d’envellir. D’edició limitada, La Tribana és també “un petit homenatge als avis, a la seva feina i al seu vi”.

Els dolços de la casa

Finalment, els dolços Masia Pairal Can Carreras conserven una de les tradicions més antigues del Celler Martí Fabra: l’elaboració de garnatxes, rancis i altres vins dolços que la família ja feia durant la verema. Avui aquest llegat continua amb el Masia Pairal Can Carreras Moscat, criat deu anys en tines de formigó, i el Masia Pairal Can Carreras Garnatxa d’Empordà, elaborat amb garnatxa blanca i roja de vinyes velles i envellit set anys en botes i soleres antigues. Algunes d’aquestes soleres superen els seixanta i vuitanta anys, fet que fa del Masia Pairal un vi molt lligat a la història de la família.

Subscriu-te per seguir llegint