Els vins en transformació constant d'Arché Pagès a Capmany

Ser el primer d'una nissaga familiar vinculada al món de la viticultura a gestionar un celler té els seus avantatges. Principalment, tenir carta blanca per fer tota mena de creacions, explica Bonfill Arché. Fins a ell, els seus besavis, avis i pares només s'havien dedicat a "conrear i vendre raïm a la cooperativa agrícola El Parral de Capmany", fins que aquesta va tancar durant la dècada dels 90. Uns anys més tard, la família va decidir construir des de zero el celler Arché Pagès a Capmany, realitzant la primera verema el 2004.

"Vam començar amb 10 hectàrees i 30.000 ampolles a l'any. Ara ja hem arribat a les 23 hectàrees i unes 90.000 ampolles", explica Arché, qui concreta que actualment compten amb "prop de 16 vins diferents": aproximadament un 50% de blancs, un 10% de rosats i la resta de negres. El fil conductor del producte són les varietats amb què treballa el celler, principalment carinyena i garnatxa, i de manera puntual macabeu o moscatell d’Alexandria. En el cas de la garnatxa, aporta als vins “un inici lleugerament dolç, però amb final sec”. Arché ho compara amb el paisatge de l’Empordà, “un lloc amable a vegades però també aspre”.

Més enllà d'aquesta primera anàlisi, no troba les paraules per definir l'estil del seu celler, una qüestió que considera molt subjectiva i depenent de cada persona: "Hi ha molts gustos i aromes que no distingeixo perquè els tinc molt interioritzats. És com l'olor de casa teva: si et pregunten quina fa, potser no m'ho saps dir".

De la mateixa manera, cada vi compta amb la seva pròpia personalitat i imatge. Des dels Sàtirs, provinents de l'imaginari grec i que donen nom a una gamma formada per tres vins, fins als Cartesius, referència a la "manera de treballar cartesiana, ordenada" que s'executa al celler. L'Ull de Serp, elaborat amb macabeu i carinyena, deu el seu nom al "tipus de sòl granític que tenim aquí", mentre que La Clau és "una parcel·la on tenim les vinyes". D'altres productes actuen com un homenatge a membres de la família, com el Peret Arché, un vi bullit fet a partir de lledoner negre seguint la fórmula del besavi Peret i guardonat amb el segell Girona Excel·lent.

Tots els vins es produeixen i reposen emprant tres mètodes principals: tancs d'acer inoxidable, botes de fusta i dipòsits de formigó. Aquest últim, explica Bonfill Arché, té per objectiu "afinar i netejar els vins de manera natural". Les botes estan fetes amb fustes provinents de llocs diferents, escollides amb cura "segons el resultat que m'interessa aconseguir amb els vins". En els seus inicis, l'enòleg va comprar "20 botes diferents" per anar experimentant en matèria de sabors i descartar aquells que no li agradessin.

Un bon ull per a les tendències

Les influències d'Arché a l'hora d'elaborar vins comencen precisament amb la seva formació. Enginyer tècnic químic de professió, va realitzar un cicle formatiu de grau superior en agronomia a Falset, al Priorat: "Als matins estudiava i a la tarda anava a fer pràctiques pels cellers. Després de dues veremes allà, ja vaig tornar a Capmany".

Formar-se allà també li va servir per ser al lloc adequat en el moment adequat: "Jo sabia molt bé que els vins del Priorat en aquell moment començaven a despuntar. Em vaig guiar pel que vaig veure allà a l'hora d'elaborar els meus primers vins". Admet, però, que el món de la viticultura requereix una formació constant pels canvis que s'han anat produint amb els anys, com les variacions del clima - "pots fer molt poquet davant que et faci 45 o 46 graus de temperatura; has de canviar la manera d'elaborar els vins" -, i el consum: "El vi ha passat de ser un aliment, de tenir un porró a taula cada dia, a un gaudi, reservat pel cap de setmana o les festes".

La segona gran influència del celler han estat els restaurants, concretament les seves cartes: "Tenim bons restaurants que segueixen molt les tendències i, veient el que fan ells, intueixes què pot agradar". Tot i això, els seus vins tampoc són esclaus de les modes. Parla dels primers brisats que va elaborar, avui de moda, però que ell ja treballava fa una dècada per "investigar amb les maceracions": "És un vi blanc macerat molt de temps. Normalment, amb els vins blancs maceres un dia o unes hores. Aquí podies anar arriscant".

Li va passar el mateix amb els ancestrals, fruit d'un raïm amb què no sabia què fer-ne: "Vaig pensar que aquí podria fer un escumós".

Els restaurants, juntament amb les botigues especialitzades, són els principals espais on es poden trobar els seus vins. Considera que "s'han de gaudir en un lloc menjant bé" o bé on "algú te'ls sàpiga vendre i aconsellar". Per aquest mateix motiu, les visites organitzades que fa al celler són poques i conduïdes per ell mateix, en la línia de mantenir el seu projecte "familiar i personal". Amb tot, remarca que són visites puntuals que duu a terme quan té temps perquè, "de moment, jo em dedico només a fer i vendre vi".

Subscriu-te per seguir llegint