Neix la primera "biblioteca" de l'oli d'oliva del món: aquí no es llegeix, s'assaboreix

Vuitanta varietats d’oli d’oliva, procedents d’una vasta zona que va des d’Anatòlia fins a l’Amèrica del Nord, conviden a ser degustades a la primera "biblioteca" del món dedicada a la història i la cultura d’aquest producte ancestral, instaurada a la costa turca del mar Egeu.

Inaugurada el 29 de març en un recinte de 30 metres quadrats situat al "Jardí d’Oliveres Sevilma", al municipi de Seferihisar, a la província turca d’Esmirna, la "biblioteca" convida a acostar-se a l’oli d’oliva no només com un producte alimentari, sinó com una expressió de cultura de vida, continuïtat històrica i relació amb la natura.

"Visibilitzar" la cultura de producció de l’oli d’oliva

"Va néixer de la voluntat de preservar l’existència individual, social i cultural dels productes gastronòmics", explica a EFE l’empresari Güven Eken, que va dissenyar aquesta iniciativa juntament amb el periodista i activista mediambiental Yücel Sönmez, mort l’any passat. L’objectiu del projecte és "visibilitzar el viatge mil·lenari de l’olivera i la diversitat de la cultura de producció de l’oli d’oliva", assenyala.

"Un bon oli d’oliva no només ha de posseir propietats sensorials i químiques perfectes. Al mateix temps, ha de reflectir valors geogràfics, ecològics i culturals. Des d’aquesta perspectiva, l’oli d’oliva és un dels llegats culturals més diversos del planeta. La Biblioteca d’Oli d’Oliva Yücel Sönmez va ser concebuda com un punt de trobada per a aquesta singular diversitat d’olives i olis d’oliva", afegeix.

Prestatgeries amb aixetes

Aquí, llegir significa degustar els diferents i exquisits olis que brollen de les prestatgeries. Protegides per sistemes especials que impedeixen el pas de la llum, les prestatgeries compten amb recipients integrats que tenen connectades petites aixetes, cosa que permet als visitants degustar els olis directament.

A això s’hi afegeix l’oportunitat de descobrir el clima, el sòl, el mètode de producció i el rerefons cultural de cada oli, i d’aquesta manera adonar-se que aquest producte alimentari pot convertir-se en memòria, relat i patrimoni.

Mostrar les diferències

No es tracta de comparar en termes de superioritat de qualitat, sinó de mostrar les diferències a través de l’experiència i explicar quins resultats produeix cada oli en els diferents maridatges gastronòmics.

Aquesta riquesa no es reflecteix només amb paraules, sinó directament a través del gust, i ofereix comparacions d’olis segons la regió: la zona de l’Egeu, la costa mediterrània, la del mar de Màrmara, a prop d’Istanbul, o bé mescles d’Anatòlia.

Pionera al món

"Amb aquestes característiques, la biblioteca és pionera a Turquia i al món", afirma l’empresari, fundador de la granja Sevilma, que pertany a la xarxa del moviment Slow Food en favor de la qualitat culinària i busca preservar la cultura del cultiu de les oliveres, reconeguda el 2023 per la Unesco com a patrimoni immaterial de la humanitat.

El centre aspira a reflectir la diversitat del producte al món i a convertir-se en un punt de trobada de referència per a professionals de la gastronomia, investigadors i productors. En aquest sentit, espera enriquir la seva col·lecció amb olis d’Espanya i de l’Amèrica Llatina. Fins ara, la "biblioteca" té un únic oli espanyol, procedent de Màlaga.

"La cultura de l’olivera i de l’oli d’oliva a Espanya és una de les més riques del món. Incrementar la representació espanyola a la biblioteca és una de les nostres prioritats", assegura Eken. "També volem incorporar exemples de l’Argentina, Xile i el Perú", afegeix.