El negoci pioner del recuit de drap, les postres estrella de l'Empordà

Llet de cabra i quall microbià són els dos únics ingredients que Nuri Parals necessita per a elaborar el famós recuit de drap que ha convertit el negoci familiar, Recuits Nuri, en pioner a l'hora de produir aquestes postres empordaneses tradicionals. La manera de fer-les la va heretar de la seva mare, Nuri Mercader, una dona amb empenta que va decidir començar una línia de productes làctics el 1972.

Asseguda a la terrassa de la botiga que el negoci familiar té a Ullastret, Parals recorda, entre riures, com va començar la producció d'aquest recuit: "La família tenia un ramat de cabres, que sovint alletaven els xais de les ovelles. Va arribar un punt que teníem massa llet de cabra, i cada dia es feien flams i cremes per la família, fins que ens en vam cansar". Va ser llavors quan la seva mare, qui no es volia dedicar només a "la vida de pagès" i decidida a "fer alguna cosa per a vendre la llet que sobrava", va experimentar fins a elaborar el primer recuit de drap.

"Va començar a vendre'n al mercat, i a la gent li agradava". La fama del recuit va anar augmentant gràcies al boca a orella, fins a tal punt que Mercader es va atrevir a oferir el producte a restaurants, on també va tenir bona rebuda: "En un principi repartia en bicicleta, però cada vegada havia d'anar més lluny i es va treure el carnet de conduir, tot i que el meu pare i el meu avi no volien que ho fes".

L'èxit del producte va tenir diferents impactes en el model de negoci, començant per la desaparició del ramat d'ovelles que tenia la família: "La mare li va dir al pare, 'has de vendre ovelles o posar més cabres', perquè cada vegada necessitava més llet. I fins que només van quedar 500 cabres". El marit de Nuri Parals, Joan Feliu, també va començar a donar un cop de mà en aquella època: "Quan festejàvem ja venia a treballar a casa, a ajudar el pare amb les cabres".

Amb tot, fa 23 anys també es van desprendre d'aquest ramat perquè "no arribàvem a tot: munyir, produir, repartir, etc". Des de llavors compren la llet a diferents productors locals ubicats a "Terradelles i Ullà", propietaris de cabres murciano-granadines: "Tenen una llet dolça que la diferencia d'altres cabres".

En constant evolució

El recuit de drap que avui ven la família no té a veure amb el primer que va crear Nuri Mercader, explica la seva filla: "Ella utilitzava quall d'herbacol, la flor de l'escarxofera". Més endavant, quan Nuri Parals ja era dins el negoci -s'hi va introduir l'any 1984, als 13 anys- van començar a emprar quall animal, que van abandonar al cap de poc temps perquè "a alguns clients no se'ls posava bé". Ara empren quall microbià, i Nuri Parals presumeix de vendre un recuit "que ens compra molta gent amb intoleràncies" i "fresc", motiu pel qual s'ha de consumir en només cinc dies.

Aquest producte es pot trobar tant a diferents botigues i restaurants ubicats per "l'Escala, Sant Feliu de Guíxols, la Bisbal d'Empordà i Girona", a més de Barcelona, Lleida i Tarragona. Tanmateix, aquells qui vulguin veure com es fa el recuit poden visitar directament la botiga que la família té a Ullastret, on es troba l'obrador, escenari d'experiments com el flam i pastís de recuit. Aquests van ser proposta de la filla de Nuri Parals, Eva Feliu, qui també és propietària de la Pastisseria 1001, ubicada justament al costat de la botiga familiar. "Vaig dir, hem de buscar una alternativa al recuit que ens duri més dies. I va ser ella qui va proposar fer el pastís i el flam, que tenen una durada de tres setmanes", explica Parals.

El segon fill del matrimoni, Pol Feliu, qui ja treballa al negoci, va ser el responsable de la introducció del xuixo de recuit: "Ell toca en un grup de música on el bateria és pastisser, i entre tots dos em van proposar ficar el recuit dins un xuixo". El fill va tirar pel dret, es va endur el recuit un dia sense dir res a ningú i el va portar al seu amic. "Després vaig tastar el xuixo, i ostres, què era de bo!", explica Parals. El mateix Pol Feliu també va proposar crear un producte amb "encara més durada, per als clients que ens venen de fora", ja que "ens ha visitat gent de, per exemple, Canadà, i només es poden dur el formatge semicurat que fem, perquè és l'únic que no se'ls caducarà en el viatge de tornada". La mantega feta amb llet de cabra va ser la solució a aquest problema.

L'esforç de la família ha fet mereixedores Nuri Mercader i Nuri Parals, mare i filla, de la carta de Mestra Artesana, reconeixement que posa en valor dècades de producció artesanal. Una manera de fer que, cinquanta anys després del primer recuit de drap, continua més viva que mai.

Subscriu-te per seguir llegint