Mas Molla: l'arcàdia del vi a la Costa Brava

El Mas Molla, a Calonge, és la resistència. Elaboren vi des de fa segles i conreen els arbres fruiters amb l’exigència d’un llegat. Els préssecs apareixen en els plats de restaurants de prestigi com una confirmació de la seva competència.

Josep Roca, amb tants premis com a sommelier que no hi ha vitrina que els suporti, ha triat la Polsosa de monastrell de Mas Molla com a representació de la pagesia. L’exhibeix a la caixa forta gegantina d’Esperit Roca, la fortalesa a una desena de quilòmetres d’El Celler de Can Roca. Un símbol. És un símbol de la senzillesa, de l’honestedat, de l’autenticitat. A la masia, els Molla venen l’ampolla a 6 euros. A 5,70 si els retornen l’envàs.

A la catedral de Girona hi ha documents del segle XIII que proven que els seus antecessors ja treballaven aquestes terres, però els Molla prefereixen l’exactitud d’una data: 1338. Sempre reivindicatius i exigents. No es rendeixen, no descansen, no es dobleguen.

El 1486, els pagesos catalans van aconseguir que se’ls autoritzés a vendre a qui volguessin, fet que trencava l’abús dels senyors feudals. I aquest va ser el principi de moltes altres lluites, amb l’Administració com a abusadora.

El Mas Molla existeix des d’abans que qualsevol regència de buròcrates i des de moltíssim abans de la creació de la DO Empordà. Segons el reglament, cultiven varietats no autoritzades. Les que van plantar els seus avantpassats. Sí que estan permeses per la DO la chardonnay, la gewürztraminer i la syrah. Una ironia. O una mala broma.

La vida a Mas Molla és tan senzilla com complicada, la vida d’en Lluís i la Maria, de les filles, la Montse, la Núria i la Neus. En Lluís, el pare, 80 anys, ha utilitzat la paraula que obre el text: resistència. I una altra: rebel·lia. Resisteixen a la indústria vinícola, a l’empenta immobiliària, a la mort de l’agricultura: "Han fet que el pagès desaparegui. I la nostra batalla és ser pagesos". Treballen la terra, mengen el que dona la terra i venen directament el producte de la terra als mercats o a la finca. "Tenim 52 varietats diferents de vinyes; i 15, úniques al món", explica. Aquest és el paradís de l’ampelografia. Hi ha estudis que els assenyalen com l’arcàdia del raïm perdut.

Aparca un cotxe, borda el gos, toquen la campana, arriba la Montse, canvien ampolles buides per plenes. Els preus fan riure; també en això, únics; no especulen: la picapolla moscatella, "varietat única", han escrit a la pissarra, a 7,70 o 8 euros. El rosat, carinyena, garnatxa i monastrell, a 1,65 o 1,95. La jaqué, 2,40 o 2,70.

La jaqué és un misteri: "Vi de bruixes". Va estar prohibida, no se’n sap l’origen. I aquí la tenim, supervivent i rara. Vi natural? Vi de pagès, una categoria encara més raonable. "Preservem el territori, el paisatge i una manera de treballar, amb les portes obertes per rebre les persones", diu la Montse.

Entra el raïm: premsa-tina-bocoi, les botes de 500 litres, que han tingut a l’interior una metxa de sofre per desinfectar. Res més. Botes velles, algunes, amb 120 anys, amb el tap obert mentre fermenta. "Sento les botes i quan es van silenciant, les vaig tapant", diu l’enòloga.

L’entorn: el celler de 1882 amb teranyines que mengen la mosca del vinagre; els fongs, que regulen la humitat, que evita que la fusta s’assequi i es trenqui.

Un ecosistema salvatge en discreta i eficaç acció. El resultat no és exactament el vi del seu besavi: devia tenir més grau i devia ser més oxidatiu, "tot i que no gaire més". De cada bocoi n’extreuen entre 600 i 700 ampolles. El 19 de març, els clients s’acosten per tastar, trien quantes ampolles i de quina tina i escriuen amb guix a la part davantera el nom i la quantitat, que aniran recollint al llarg de l’any. Això és crear comunitat.

La visita a la vinya és contemplar plantes robustes i pletòriques, on es barregen les varietats i on repunten els exemplars singulars: cua d’avoia, colló de gat, beba, abella... Quins noms. Les característiques morfològiques portades a la descripció pràctica.

En aquesta caixa forta on Josep Roca guarda joies vinícoles guiat pel valor i no pel preu, a més de la Polsosa de monastrell 2015 n’hi ha una altra, del Jura, una ampolla de la Maison Pierre Overnoy 2018. Cadascuna, amb un cartell.

Al darrere de Mas Molla: cultura de pagès, policultura, biodiversitat, ètica del camp. Al darrere d’Overnoy: generositat, talent, senzillesa, esforç. Portes obertes. Viure de la terra. Escoltar el vi. Rebel·lia. Resistència.