Jordi Jaume, president del Club Vòlei Figueres: "Fa vint-i-cinc anys, ni el més agosarat pensava que tindríem el nombre d'equips d'ara"

Jordi Jaume ja és un dels presidents més longeus de l'esport figuerenc. Amb ell va néixer el Club Voleibol Figueres, l'any 2001, i amb ell ha arribat al seu primer quart de segle de vida. El vint-i-cinquè aniversari arriba amb l'entitat en el seu màxim històric en nombre d'equips i amb el voleibol en clar creixement. Jaume repassa les seves dues etapes en la presidència, la bona salut del club i les possibilitats que té en el futur.

Són vint-i-cinc anys del Club Voleibol Figueres, bona part dels quals n'ha estat president.

Sí, en dues etapes. Vaig ser-ho des de 2001 fins a 2005, els quatre primers anys. De 2005 a 2010 va ser-ho en Carles Bach, i llavors ja vaig tornar a posar-m'hi jo, fins ara.

El Club Voleibol Figueres neix com una mena de conglomerat de clubs i succeeix la secció del Club Natació Figueres. Com i per què creen l'entitat el 2001?

Vam estar al Club Natació Figueres des del 1995 fins al 2001, uns sis anys, fins que va desaparèixer. Nosaltres vèiem que allò anava malament, però volíem continuar amb el voleibol i l'única opció era crear un nou club. Hi havia pares que ens ho demanaven, molta mainada al darrere. Per això vam decidir fer-ho, per sobreviure i per poder créixer.

"Volíem continuar amb el voleibol i l'única opció era crear un nou club, vam decidir fer-ho per sobreviure i per créixer"

Què pensa en el moment de mirar enrere i veure la xifra dels vint-i-cinc anys?

Penses que sembla mentida, comparant els equips que teníem com vam començar i els equips que tenim ara, com ha evolucionat tot... En aquests vint-i-cinc anys hi ha hagut bons moments i d'altres en els quals han faltat jugadors per fer equips. Per exemple, entre 2010 i 2012 va haver-hi una baixada i vam començar a anar als col·legis, a fer voleibol com a activitat extraescolar. Va ser una solució molt bona, i sumada al boca a boca va fer un canvi gran. A partir d'aquí vam poder anar augmentant equip a mesura que teníem més espai per a entrenar. També vam notar molt el final de la pandèmia; quan es va poder sortir, hi va haver un boom molt important amb molta gent que va decidir fer esport.

Quants equips tenen ara mateix?

Vam començar la temporada amb setze equips, comptant federats i escolars, i l'hem acabat amb disset, ja que aquest mes de març ens vam fer càrrec de l'Infantil de la Salle. L'entrenador plegava i a nosaltres ens interessava. Havíem parlat de cara a la temporada vinent, però al final va decidir deixar-ho ja de cop, i per això, per tal que no desaparegués el club, ho vam agafar nosaltres. És un equip molt maco i a mi no m'agrada que deixi d'existir cap club de Figueres.

És el màxim d'equips que han tingut.

Sí, sí. Mai n'havíem tingut disset i tampoc setze. Era impensable. Ni el més agosarat creia, quan ens vam fundar el 2001, que vint-i-cinc anys després tindríem el nombre d'equips d'ara.

Han notat creixement en el nombre de nens i nois del club?

Sí, era una de les nostres tasques més difícils perquè sempre s'havia relacionat el voleibol amb l'esport femení. En el període entre 2004 i 2008, més o menys, vam tenir tres equips masculins federats. Avui dia tenim Cadet, Juvenil i Sènior masculí federat, i força nens en equips mixtos federats. Diria que el percentatge deu ser un 70% noies i 30% nois. De cara a l'any vinent anem amb la idea de tenir un 60-40, tot creant un Infantil federat. Tant de bo un dia arribéssim al 50-50, per difícil que sigui.

"El que fa especial el Club Voleibol Figuers és la gent que hi treballa i la nostra manera de ser"

Quines cares i noms li venen al cap quan mira enrere?

Els de molta gent. Tots els entrenadors que hem tingut aquests anys, les persones que van ajudar a fundar el club com en Germán de Juana, en Santi Coll, en Martí Llauró... També les juntes directives, que m'han ajudat enormement tant en aquesta segona etapa com en la primera, i que han fet que aquests últims anys fossin els més bons del club. En Carles Bach, l'altre president que ha tingut el club... Seria complicat esmentar tothom.

Què fa especial el Club Voleibol Figueres?

La gent que hi treballa i la nostra manera de ser. Crec que és bonic veure totes les persones que han format part del club durant aquests anys.

"Crec que hem estat un dels motors del vòlei a l'Alt Empordà, ens hem fet un equip gran i la gent ens ha anat coneixent"

El Club Voleibol Figueres ha tingut un paper important en la crescuda d'aquest esport a la comarca?

Sí, jo crec que hem estat un dels motors. Quan vam néixer només érem nosaltres, després va sorgir l'Esplais, el Sant Pere, el Castelló... Penso que mai ens hem tancat a la gent de Figueres, jo recordo tenir equips amb gent de tot l'Alt Empordà. Ens hem fet un equip gran i la gent ens ha anat coneixent, fet que ens ha donat seriositat i ha fet que molta gent s'interessés.

Més enllà del club, hi ha més gent que juga ara a vòlei que a principis de segle?

És indiscutible, sí. El voleibol ha crescut moltíssim, jo diria fins i tot que ara mateix és un dels esports més de moda. Pensa que entre el nostre club i el Sant Pere superem ja els trenta equips de voleibol a l'Alt Empordà, una comarca que tampoc és tan grossa.

Tenint en compte que venen de tenir disset equips... Fins on pot créixer el Club Voleibol Figueres?

Hem d'anar molt amb compte. Què en faràs d'intentar créixer si has de dir "no" a una llista de cinquanta persones? Ara mateix, el nostre següent pas per a poder fer-ho seria tenir més espai per entrenar; sense això, evidentment, no podem.

L'any que ve quants equips compten tenir?

S'ha d'acabar de parlar amb la Salle, d'on poden sortir dos equips més a banda de l'Infantil del qual ja hem parlat. Crec que podem arribar a voltar els vint equips.

Amb la infraestructura actual de la ciutat i sense contemplar encara el projecte del futur tercer pavelló, ja no poden ampliar més el nombre de clubs?

Estem pràcticament en el nostre topall. Pensa que, a més d'entrenar en el Roser Llop, també ho fem a l'Escola Joaquim Cusí i a l'Institut Narcís Monturiol. Ens hem hagut d'espavilar per intentar tenir més equips gràcies a sortir d'un pavelló que està saturat.

"Estem pràcticament en el nostre topall en nombre de jugadors"

I en el cas d'afegir aquest tercer pavelló, com els canviaria el panorama?

Creixeríem i seria una ajuda molt grossa tant per al nostre club com per als altres clubs de la ciutat. A nosaltres no necessàriament ens podria fer créixer quant a equips, sinó que també podríem tenir més hores d'entrenament. Els nostres equips federats juguen contra clubs de Barcelona i Tarragona que poden entrenar tres o fins i tot quatre cops per setmana. La gran majoria dels nostres entrenen dos cops a la setmana, una hora i mitja cada cop. És evident que hi ha una diferència a l'hora de competir. I això també diu molt a favor dels nostres entrenadors, ja que sovint som capaços d'igualar o superar aquests altres clubs.

Es veu molt més temps com a president?

(Riu) Aviam si tot continua igual i si la gent té les mateixes ganes de treballar que els que ara som al club. No se sap mai, però si va bé la meva intenció seria continuar uns quants anys. Em sento amb força de seguir endavant.

"Amb un tercer pavelló podríem tenir més hores d'entrenament"

Quin desig planteja de cara als anys vinents? Com li agradaria veure el club d'aquí a uns anys?

Que el club continuï creixent i fent-se fort en la mesura que pugui i que la gent que el forma agafi una mentalitat de voleibol més arrelada.

Al sopar de celebració del vint-i-cinquè aniversari va dir que el Club Voleibol Figueres era el millor club de la ciutat.

(Riu) Bé, ho deia perquè el regidor va explicar que érem el club que més havia crescut en l'esport femení. I si hem crescut en això, ens convertim en un dels clubs més importants, sí.

Subscriu-te per seguir llegint