El dia que Uljana Semenova va jugar a Figueres

"Semenova fou més que un mite". Així vaig titular la crònica del partit de la primera divisió femenina de bàsquet entre el Valvi-Adepaf i el Tintoretto, un modest equip de Getafe, celebrat el 3 de gener de 1988 al pavelló de Figueres. És l’única ocasió que aquesta llegenda del bàsquet femení va jugar a les comarques gironines. Tenia una alçada de 2,13 metres, en una època en què una de les grans pivots del bàsquet femení espanyol, Rosa Castillo, feia 1,80. Semenova va morir la setmana passada, amb 73 anys, després de patir molts problemes de salut.

Aquell primer diumenge de 1988, l’expectació a Figueres va ser enorme, ja la vigília, amb la seva arribada a la capital empordanesa. El pavelló es va omplir a vessar, i Uljana Semenova, malgrat que ja tenia 35 anys i un físic molt minvat (un turmell esquerre deformat), no va defraudar: 37 punts, 18 rebots, set taps i tres assistències per liderar la victòria del seu equip (65-80). Tot un espectacle. El Valvi Adepaf va resistir fins al minut 25 (45-42). L’equip empordanès era entrenat per Rafael Mora, artífex d’una dècada llarga d’èxits del bàsquet femení a Figueres, amb dos ascensos a Primera, dos campionats d’Espanya júnior i un de juvenil. Aquell Valvi-Adepaf tenia jugadores com Lali Vila, Glòria Cros, Cecília Garcia, Anna Aparicio i Cristina Reixach, a més de la nord-americana Pam Leake, que va anotar 27 punts. Leake, una destacada jugadora de Carolina del Nord, havia arribat feia poques setmanes. El Valvi-Adepaf, malgrat patir fins a l’última jornada, es va mantenir a primera divisió.

L’espectacle de Semenova no es limitava només a la pista, també fora d’ella. La manera de transmetre els missatges de l’entrenador del Tintoretto a la jugadora soviètica era inversemblant. El tècnic ho explicava en castellà a una intèrpret anglesa, que, al seu torn, ho traduïa a un enviat del Govern soviètic que acompanyava Semenova i que s’encarregava de traduir-los a la jugadora (i de controlar totes les seves passes a Espanya). Les respostes d’ella seguien el mateix recorregut, a la inversa. Surrealistes també eren els temps morts. L’entrenador del Tintoretto es dirigia a les quatre jugadores espanyoles, mentre que el comissari soviètic donava instruccions, alçant moltes vegades la veu, a Uljana Semenova. En acabar el partit, aquest comissari va recriminar a l’entrenador del Tintoretto la no sol·licitud d’un temps mort quan faltava un segon! Durant la seva curta estada a Espanya, només mitja temporada, Semenova va estar sempre controlada per aquest enviat del govern soviètic. Encara faltaven quasi dos anys per la caiguda del mur de Berlín. L’URSS es quedava la major part del sou de la jugadora i les companyes de l’equip l’ajudaven com podien perquè no passés penúries.

Al llarg de la seva carrera, Uljana Semenova es va proclamar onze vegades campiona d’Europa, va guanyar 15 lligues de l’URSS amb el Daugawa Riga (era nascuda a Letònia), i es va penjar dos ors olímpics, a Montreal (1976) i Moscou (1980). Gràcies a Semenova, el Tintoretto Getafe es va proclamar subcampió de la lliga femenina, perdent la final contra el potentíssim Tortosa, el qual comptava amb dues grans jugadores del bàsquet femení figuerenc: Anna Junyer i Roser Llop. A Movistar Plus es pot veure un magnífic Informe Robinson sobre aquesta llegenda del bàsquet europeu titulat "Colosal Semenova", estrenat l’any 2019, de 62 minuts de durada. Coneixeran una Semenova entranyable.