"Les fires d'avui són fruit de la tradició, del canvi i d'una màxima exigència tècnica per garantir la seguretat"

La fira de Figueres ja ha abaixat el teló, però darrere les llums, la música i les atraccions hi ha una realitat sovint desconeguda. Joan Bagó, firaire amb tota una vida dedicada al sector i actual president de l’Associació de Firaires de les comarques gironines dona a conèixer com ha evolucionat aquest ofici, quins reptes afronta avui i què no veu el públic quan visita una fira.

D’on ve la seva vinculació amb el món de les fires?

Els meus pares ja feien fires. Jo tinc 62 anys, i quan vaig néixer ells ja s’hi dedicaven. Per tant, soc segona generació de firaires: els meus pares i nosaltres. Som de Palamós, però la base de la fira la tenim a Girona. Allà tenim el magatzem on guardem les atraccions i on fem les reparacions.

La fira de Figueres la treballeu de fa molts anys?

Sí. Aquí ja hi muntàvem on fan ara el mercat, a la part de darrere, que era una esplanada. Després vam passar als jutjats, més tard al barri de dalt, prop de l’hospital, i finalment vam venir aquí. Ja fa uns quants anys que hi som instal·lats. Abans érem més cèntrics i la gent venia caminant amb facilitat. Ara, en canvi, gairebé s’hi ha de venir expressament amb cotxe, tot i que hi ha aparcament. Això es nota. Tot i això, la gent s’hi ha acostumat.

Hi ha alguna cosa que faci diferent la fira de Figueres?

Figueres és la primera fira que fem més gran i és una ciutat gran i atrau gent de tota la comarca. Si fa bon temps, ve molt públic. Aquí sempre toca algun dia de pluja o tramuntana… o fins i tot algun tall de llum, com l’any passat que vam estar un dia tancats. Són coses que poden passar.

Vostè a més és president de l’Associació de Firaires de les comarques Gironines, com definiria la relació amb els ajuntaments.

La nostra feina passa sobretot per negociar perquè, quan arribem, ja disposem dels serveis bàsics, com ara llum i aigua; sense això no podem muntar la fira. En general, la relació amb els ajuntaments és bona, tot i que de vegades hi ha diferències de criteri. Cal tenir en compte que nosaltres paguem per instal·lar-nos. Per exemple, a Figueres aquests dies jo he pagat per la meva atracció de cotxes de xoc uns 1.800 euros, i per recuperar aquesta inversió els cotxes han de donar moltes voltes. Si el temps acompanya i tot funciona bé, els números poden sortir. Ara bé, un dels punts més complicats solen ser els horaris. Les atraccions necessiten treballar quan hi ha públic, que acostuma a ser fins tard a la nit. Recentment, hem tingut algun conflicte en aquest sentit, perquè se’ns demana per exemple a Olot tancar entre setmana a les deu i els dies festius a les dotze. Al setembre, però, la gent sovint allarga la nit fins a les tres de la matinada que hi ha barraques dins el poble. Nosaltres estem ubicats a l’antiga estació de tren, mentre que les activitats del centre i així i tot se’ns vol aplicar aquest horari. Les casetes de menjar i les atraccions grans, que fan la major part del negoci durant les hores del jovent, ja entrada la matinada. Si han de tancar abans, el negoci pateix. També hi ha municipis on l’associació té un conveni amb l’ajuntament i som nosaltres qui portem directament la fira. En altres casos, com passa a Figueres, la gestió recau en l’ajuntament, mentre que nosaltres ens encarreguem del marcatge i de la distribució de totes les atraccions.

Les atraccions que veiem a la fira d’on venen. Heu notat que el públic es manté any rere any?

A Girona venen atraccions d’arreu de Catalunya, i també d’Espanya. Algunes venen de fora, com del País Basc o Madrid. Aquí a Figueres, la gran majoria són de Catalunya. Enguany hem tingut cap a 115 entre casetes de menjar, de joc, atraccions infantils i d’adults. Pel que fa al públic, abans venia més gent. Ara els nens tenen moltes opcions a casa, com consoles i tecnologia, i això es nota.

Creu que aquest món es coneix prou? És un negoci molt car? Les entrades poden semblar cares…

Encara hi ha força desconeixement sobre el sector. Molta gent no és conscient de la inversió que implica. Una atracció pot costar des d’uns 50.000 euros fins a prop d’un milió. Aquesta, per exemple, pot tenir un valor aproximat de 350.000 euros, i només els cotxes poden arribar a costar entre 70.000 i 100.000 euros. Les atraccions més grans o més potents poden assolir fàcilment el milió d’euros. La majoria es fabriquen a Itàlia, França o Alemanya, que són els països amb més tradició i qualitat en aquest àmbit. També n’hi ha de producció espanyola, però habitualment les més valorades provenen de fora. Actualment, han aparegut nous països fabricants, tot i que, en general, la qualitat encara no és comparable. Hi ha gent que canvia sovint les atraccions i gent que no. Jo, per exemple, aquesta atracció la tinc des de fa 22 anys.

Pel que fa a la seguretat i al manteniment, ha canviat molt la seguretat en els darrers anys?

Tot es revisa. Hi ha enginyers, controls i sistemes de seguretat molt estrictes. Si no compleixen, no poden funcionar. Tot està molt controlat. Moltíssim. Ara tot és molt més modern i segur, sinó els enginyers no aprovarien l’obertura. Hi ha sistemes que fan que l’atracció no engegui si no està tot correcte. Tot funciona a voltatges baixos en zones accessibles: 12, 24 o 48 volts. Això evita riscos i que pugui morir ningú.

I la vida de firaire s’ha transformat. Què és el que la gent no veu?

És una vida difícil. Cada setmana canviem de poble, carreguem les caravanes i les atraccions i tornem a començar. En el meu cas, l’atracció és un tràiler. Les peces com les columnes i els cotxes es guarden dins, es baixa hidràulicament el sostre i es plega com un acordió. Però hi ha d’altres atraccions que cal muntar i desmuntar peça per peça. El que la gent no veu és tot el treball que hi ha al darrere. Cada setmana hem de desmuntar, carregar, tornar a muntar i començar de nou en un altre poble. La gent veu la fira ja muntada i en marxa, però no tot el procés que hi ha abans perquè això sigui possible

Subscriu-te per seguir llegint