Jordi Jordà: "La Colla Castellera de Figueres va néixer amb empenta, celebro molt que faci el pregó de Fires"

Jordi Jordà i Casademont ha fet tots els papers de l'auca en el món de la ràdio, dirigint emissores a l'Empordà, Catalunya, Espanya i a Portugal. Figuerenc i músic, forma part dels Mini-Stress, grup divulgador de la música tradicional catalana. Va formar part de la direcció de Joventuts Musicals i és el secretari de la junta de l'Institut d'Estudis Empordanesos. Pare de músics i castellers, va ser el fundador i primer president de la Colla Castellera de Figueres. L'entitat és la protagonista de l'arrencada de les Fires i Festes de la Santa Creu fent el pregó inaugural, aquest dissabte a les 7 de la tarda.

Si miro l’Hemeroteca de l’EMPORDÀ, llegeixo que l’1 d’octubre de 1996, Núria Munárriz signava una notícia que deia "Es legalitza la Colla Castellera de Figueres", amb el periodista Jordi Jordà, vostè, com a president. Han passat trenta anys...

Sí, com passa el temps. Ara ja estic jubilat, però recordo perfectament aquell moment. El setembre vam constituir formalment la Colla, amb els seus estatuts i amb una junta directiva amb Teresa Coll com a vicepresidenta. Susi Pairutó i Guillem Nabot eren la secretària i el tresorer, respectivament, amb Lluís Sànchez, Thais Àlvarez, Laura Osuna i Reyes Suàrez com a vocals. La junta tècnica la formaven els caps de colla Joan Campos i José Luis Torrente; Josep Riera era el cap de pinya, i Mari Rendo la responsable de la mainada. La Colla va néixer amb molta empenta i ara, encara que no hi estic vinculat, celebro molt el seu trentè aniversari i que faci el pregó de Fires.

A l’Empordà no hi havia tradició castellera, ja em dirà d’on va sorgir el projecte.

Un dels nostres fills, l’Ivó, estava apassionat amb els castells quan era petit. Un any abans s’havia creat la Colla Castellera de l’Albera, a la Jonquera, i vam anar allà. Ell va començar fent d’enxaneta, ho vivia molt intensament. Molts dels integrants érem de Figueres i entorn, ens tocava anar i venir molt sovint. Al final, vam veure que aquella iniciativa no tenia futur, li faltava projecte i ordre. Vam acabar creant la nostra pròpia Colla. Va néixer, formalment, l’11 de setembre de 1996.

Va ser fàcil l’arrencada?

Sincerament, vam començar amb moltes ganes. Vam fer córrer la veu entre els amics i coneguts del Centre Excursionista Empordanès, la Colla Gegantera... Aviat vam ser prou gent per tirar endavant. El primer local de trobada i d’assajos va ser l’antic Escorxador. L’Ajuntament ens va ajudar a començar. Quan s’hi feien exposicions, anàvem a la Salle, allà també van fer-nos costat mentre anàvem creixent. La consolidació de la Colla va arribar quan ens vam traslladar al local de la plaça de Toros, juntament amb els geganters. Allà vam cohesionar l’activitat de la Colla, es generava molta connexió, hi havia vida social que és la base de qualsevol colla potent. Després vam tenir la sort que l’Ajuntament, en temps de l’alcalde Armangué, va construir l’espai del Molí de l’Anguila, la seu permanent d’ara.

Recorda la primera actuació formal?

Una de les primeres va ser a la Salut de Terrades, un indret que sempre ha estat emblemàtic per als castellers. El bateig oficial va arribar durant les Fires de la Santa Creu de 1997. Vam estrenar la camisa i el logo, dissenyat per Cati Palou. Els padrins van ser els castellers de Barcelona i els de Sant Pere i Sant Pau de Tarragona.

Camisa lila, com van triar el color?

Des d’un primer moment, vam establir bones relacions amb colles més grosses, per aprendre i intercanviar experiències. També ens vam fixar en els seus colors, el verd i vermell es repetia molt. De liles només hi havia la Jove de Tarragona i la de Cornellà. A més, des d’un primer moment es va associar el lila amb el most i el vi de l’Empordà. I, no ho oblidem, els mocadors dels geganters de Figueres també eren liles. Tot lliga.

Va ser president durant tres anys, només.

Cert, les meves obligacions professionals en el món de la ràdio, a Barcelona, eren grans. De fet, en els estatuts ja vam establir la renovació de junta cada tres anys, per generar rotació. Va ser curt, però vam engegar molts projectes, entre ells la revista Tramunxaneta, que encara dura.

Forma part dels Mini-Stress, és un apassionat de la cultura popular, continua vinculat al món casteller?

Sí, sempre l’he seguit. L’Ivó i un amic seu també figuerenc, l’Ignasi Pérez, en Xaio, han fet una gran carrera en els castells. L’Ivó també com a músic. Fa anys que forma part dels Castellers de Vilafranca, tant és així que fins i tot viu allà. Seguint-lo, hem estat a les grans actuacions castelleres del país i, fins i tot, a l’estranger.

Subscriu-te per seguir llegint