Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Santa Creu 2026

Els capgrossos Berruga i Borinot estan d'aniversari per les Fires de Figueres

El capgròs més antic i emblemàtic de la ciutat fa 150 anys, està documentat des de 1876 i sempre ha estat protagonista de la Santa Creu

En Borinot, que en fa trenta, és una incorporació més recent nascuda el 1996 a partir d'una donació de l'EMPORDÀ

En Berruga fent de les seves en els carrers de Figueres

En Berruga fent de les seves en els carrers de Figueres / Jordi Callol

Santi Coll

Santi Coll

Figueres

La història dels capgrossos de Figueres es pot explicar perfectament a través de dues figures molt conegudes, però de trajectòries ben diferents: en Berruga, que enfonsa les arrels en la tradició popular del segle XIX, i en Borinot, una incorporació molt més recent que forma part de la renovació del seguici festiu viscuda a la ciutat durant les darreres dècades. Entremig n’hi ha moltes altres, que també s’han guanyat a pols el seu protagonisme.

En el cas d’en Berruga, es tracta del capgròs més emblemàtic de Figueres i també del més antic documentat. Segons els Amics dels Gegants de Figueres, n’hi ha constància escrita almenys des de l’any 1876, tot i que la presència de gegants i capgrossos a les festes locals encara és anterior, ja que al programa de la Santa Creu de 1830 ja s’hi esmenta la sortida de "gegants i cap-grossos". La figura s’inscriu en la tradició dels antics caps de llúpia o capgrossos burlescos i la primera peça s’atribueix al taller escultòric de Ramon Amadeu d’Olot. La data de 1876 lliga directament amb una efemèride important d’aquest 2026: la proclamació oficial dels 150 anys de Figueres com a ciutat.

En Berruga té un atractiu especial per a la mainada

En Berruga té un atractiu especial per a la mainada / Jordi Callol

L’actual Berruga, però, no és la peça original. El primer es va perdre durant la Guerra Civil, després se’n va fer una segona versió l’any 1944 al taller Anònima Masó d’Olot, i finalment l’actual és una tercera còpia, elaborada el 1994 al taller de J. M. Puigvert, a Vilafreser, més lleugera i pensada per garantir-ne la continuïtat a les cercaviles. La seva força simbòlica és tan gran que fins i tot va acabar donant nom, en el seu moment, al festival Berrugam, creat el 1997 en el marc de les Fires i Festes de la Santa Creu.

Un regal de l'EMPORDÀ a la ciutat

La trajectòria del Borinot és molt diferent. No forma part del nucli històric antic del bestiari figuerenc, sinó que és una figura contemporània. Va ser construït l’any 1996 pels mestres geganters David Ventura i Neus Hosta, del taller Ventura & Hosta de Navata, i que va arribar a la colla com a donació de l’EMPORDÀ. La documentació de la colla el situa dins les noves aportacions que van ajudar a ampliar i revitalitzar la imatgeria festiva local en època recent.

En Borinot en una exposició a l'Escorxador

En Borinot en una exposició a l'Escorxador / Conxi Molons

Així, mentre Berruga representa la memòria més antiga i popular de la festa figuerenca, arrelada en la tradició de fa més d’un segle, en Borinot simbolitza una etapa més moderna, vinculada a la renovació del seguici i a l’aposta per mantenir viva la cultura popular amb noves figures.

El geganto Tramuntana creat per Eduard Bartolí el 1985

El geganto Tramuntana creat per Eduard Bartolí el 1985 / Jordi Callol

Tots dos, cadascun a la seva manera, formen part avui de l’imaginari festiu de Figueres i tenen una cosina especial, el gegantó Tramuntana, creat pel dissenyador Eduard Bartolí i que va ser batejat el 1985.

El seguici figuerenc és molt ric de peces emblemàtiques. Us convidem a descobrir-les durant els actes de la Santa Creu 2026.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents