Una exposició fa aflorar l'oblidada faceta de Pere Calders com a dibuixant i publicista

Feia anys que el periodista i escriptor Julià Guillamon volia explorar la faceta de dibuixant de Pere Calders (1912-1994), a qui no només va conèixer sinó amb qui compartia l’estima per Llançà, poble on ambdós estiuejaven. Hi havia el hàndicap que no existia un arxiu del qual iniciar la recerca, però Guillamon, sempre perseverant, anava trobant i guardant coses de Calders, fins que, recentment, va sorgir l’oportunitat de fer una exposició que es va presentar el novembre passat a la biblioteca Jaume Fuster de Barcelona. La mostra Pere Calders. Escriptor i dibuixant, amb molt material inèdit, fa parada ara al Museu del Joguet de Catalunya, a Figueres. La inauguració és aquest dijous 1 de maig, a les 12 del migdia, coincidint amb les Fires i Festes, i el 3 de maig, diada de Santa Creu, el museu farà la tradicional jornada de portes obertes.

"De Calders se sabia que havia dibuixat, però no era un tema sobre el qual hi hagués una seqüència ben explicada. Aquesta exposició ajuda a canviar molt la idea que es tenia d’ell", assegura Julià Guillamon. El pare de Calders tenia una botiga de fotografia i treballava en el món de la publicitat. "Aquesta doble influència, sumada als interessos culturals de la família, van dur Pere Calders a estudiar Belles Arts en una època en què hi havia un interès cap a les arts aplicades", assenyala l’escriptor. Era un moment emergent per la publicitat i Calders s’hi suma. "Ell era molt bon publicitari, dels pioners", diu Guillamon, qui ha rescatat molt material sobre aquesta faceta, així com la de dissenyador de revistes i diaris durant el temps de guerra, com Papitu o L’Esquella de la Torratxa, que era molt desconeguda. A més, surten a la llum tots els dibuixos i acudits que va fer en el vaixell que el va dur a l’exili i que no se sabia que eren seus, ni tan sols la família, les aportacions a les revistes catalanes de l’exili i la publicitat a Mèxic on va viure del 1939 al 1962. També originals, alguns dels quals va adquirir el mateix Guillamon qui té la sensació, en aquesta ocasió, d’haver fet amb la recerca una aportació. De fet, aquesta ha suposat una gran troballa, ja que quan Calders va tornar a Catalunya va deixar de dibuixar i es va bolcar totalment en l’escriptura, deixant aquella etapa enrere, tant que ni la seva filla en tenia constància.

Paral·lelament a l’exposició, Julià Guillamon també signa el llibre Pere Calders. Escriptor i dibuixant, escrit, com molts altres llibres seus, a Llançà, escenari on, diu, "faig les coses que més m’agraden". Guillamon ha volgut incloure les dues facetes de Pere Calders, la d’escriptor i dibuixant, perquè "quan ell escriu, incorpora moltes coses del món gràfic, té una imaginació molt visual".