Des del segle XV fins als nostres dies, Figueres ha vist evolucionar les seves fires i festes de la Santa Creu per camins que només han pogut aturar les guerres i, de manera excepcional, la pandèmia del segle XXI. El cronista Josep Maria Bernils i Mach va deixar ben escrit el relat dels primers anys d'aquell esdeveniment que tenia un fort esperit comercial i convivencial.
Està documentada la concessió de la Fira de la Santa Creu, per un decret del rei Alfons V el Magnànim, el 28 de setembre de 1419: «Concedim als vostres cònsols, prohoms de la universitat i particulars, presents i futurs, que ultra les fires que se celebren... que se celebri el retorn... i comenci vuit dies abans de la festa de la Santa Creu en el mes de maig, la qual festa se celebra el tercer dia del dit mes de maig i duri fins a la dita festa inclosa...».
«Els avantatges i privilegiats per assistir a la Fira de la Santa Creu eren tan importants que aplegaven tota la gent de la comarca. La fira de bestiar comportava un mercat paral·lel de robes, aliments, accessoris, etc. Aquesta fira, realment, s'anà convertint en la festa major de la vila, que al mateix temps tenia un caràcter religiós per la importància del dia 3 de maig, celebració de la Trobada de la Creu de Crist, jubileu especial de Sant Pere de Rodes quan la data coincidia en un divendres», escriu Bernils.
La fira de bestiar al Firal dels Burros. EMPORDÀ
Sabem on estava el recinte firaire en aquells anys. Les muralles de la vila s'havien desplaçat des del carrer de Besalú fins a la Rambla i al seu recés s'organitzava el mercat. Són diversos els documents que parlen de la placeta del firal situada exactament davant de l'avui Museu de l'Empordà, a la placeta baixa de la Rambla. Després, el mercat anà ampliant-se envers riera amunt, que encara era descoberta, i així s'anomenà «camí de la placeta del firal als ravals del carrer de Besalú» el tram que avui és la part vial nord de la Rambla.
Les atraccions a la plaça del Sol, als anys setanta. AMF SANS
El bestiar disposava d'abeurador i camins de trànsit. Alguns d'aquests camins s'han transformat en carreteres i carrers i altres han estat desviats. La fira de bestiar i mercaderies majors se celebrava fora de la muralla per raons de seguretat i la resta a l'interior urbà, pels carrers de Girona (ple de menestrals i artesans), Besalú (dit de la Fusteria), la Jonquera i Peralada i les places de l'Ajuntament i de l'Oli, avui de l'Església, aproximadament.
El clos de fires en obres el 1993. EMPORDÀ
Ubicacions firals
Les fires d'atraccions han tingut diversos emplaçaments. A principi del segle XX, estaven ubicades sobre la riera, a la plaça de la Palmera. També van passar per l'anomenada plaça dita de la Victòria, avui dedicada a Josep Tarradellas, l'actual plaça de Catalunya quan era un solar amb la capella de Sant Baldiri, el passeig Nou i la plaça del Sol i la zona esportiva fins a arribar al nou clos de fires.
Consulta la programació completa de la Santa Creu 2021 dia a dia.
