La creació contemporània està, cada cop més, integrada per artistes que hibriden magistralment gèneres aparentment tan diferents com el circ, la dansa, el teatre, el gest i fins i tot les arts plàstiques i la poesia visual. La renovació d'aquests llenguatges, en combinació amb un de propi i intransferible i que han anat evolucionant i sublimant al llarg d'aquests anys, han elevat Baró d'Evel i les seves ànimes bessones, els francocatalans Camille Decourtye i Blaï Mateu Trias -fill dels grans Tortell Poltrona i Montse Trias Titat- a la categoria de companyia de culte i arrosseguen, des de fa temps, una munió de seguidors que no es perden cap de les seves propostes, siguin a dalt l'escenari d'un teatre o dins del seu circ itinerant.

Els qui vam tenir la sort de gaudir el 2010 de 'La sort du dédans', un dels seus primers muntatges, precisament dins la petitíssima i màgica carpa que van plantar arreu d'Europa amb un èxit sense precedents, no oblidarem mai la majestuosa presència del seu cavall Bonitoni l'íntima originalitat, frescor i espontaneïtat d'aquell espectacle que, com es va confirmar més endavant, va ser la llavor i el tret de sortida d'una trajectòria farcida d'èxits.

Negre sobre blanc

Negre sobre blancAquest esperit de renovació va tenir continuïtat amb 'Ï', un solo de Blaï Mateu amb el rerefons de la retirada dels republicans després de la guerra civil; amb 'Mazùt', un altre duet amb la col·laboració i complicitat de la companyia de dansa Mal Pelo i que va introduir una estètica i un moviment escènic que ja no abandonarien; amb 'Bèsties', novament en format de carpa de circ i amb incorporacions de luxe com la de Lali Ayguadé i Piero Steiner i amb 'Obres', un site-specific memorable que va tenir lloc, precisament, durant els treballs de reforma del Mercat de les Flors de Barcelona i al llarg i ample de les seves sales en plena transformació. Una clara metàfora precisament d'aquesta recerca i consolidació de nous llenguatges de la companyia.

'Là', que es representa diumenge 2 de maig al Teatre de Figueres, és la primera part -per mi, la millor- del díptic que complementa la més recent 'Falaise'. Un blanc immaculat i enlluernador de seguida es trencarà amb una irrupció gens ortodoxa a escena de Blaï Mateu, seguida d'un clar homenatge al seu pare, Tortell Poltrona, amb un dels seus ´gags' més celebrats. No revelaré res més dels prop de setanta minuts següents d'espectacle, ni dels seus dos personatges -més un convidat inesperat- que ens testimoniaran mitjançant els seus gests, els seus espasmes, els seus gemecs, les seves emocions, la seva solitud i la seva complicitat. Un espectacle que hauria entusiasmat a dos dels més grans genis de les arts visuals de casa nostra: en Carles Santos i en Joan Brossa i que comparteixen molts trets comuns amb el millor de la seva obra.

Consulteu tota la programació de les Fires i Festes de la Santa Creu, aquí.