Aquesta Santa Creu que no és com les altres. Com va passar el 2020, la pandèmia restringeix actes i condiciona trobades. Aquesta etapa emboirada de la nostra història també serveix per a mirar enrere i recordar fets i gent de les Fires i Festes de Figueres que van marcar una etapa. I aquest seria el cas d'un grup de noies que entre els anys setanta i vuitanta del segle passat van fer dels malabarismes amb una vareta a les mans, un art molt aplaudit i admirat.
Eren altres temps. Amb la pianista Camil·la Lloret com a primera responsable al csotat de Margarita Mas, el Casino Menestral Figuerenc va crear un grup de majorets que va generar molta activitat, dins i fora de la comarca. El 1974 van participar en la inauguració del Teatre-Museu Dalí i van actuar a molts inrets del territori. Al cap d'un temps, Maria Dolors López, Mari, va agafar el relleu i fer-se càrrec d'aquella iniciativa que ben aviat recollí altres èxits inesperats.
«Quan m'ho van proposar, no vaig dubtar ni un moment, em va fer molta il·lusió i em vaig posar al capdavant d'un grup de nenes i de noies molt joves que tenien moltes ganes de demostrar que podien fer coses grans», recorda Mari López des del menjador de casa seva. Havia nascut a Lloret el 1947, però amb els seus pares es va traslladar a viure a Figueres quan només tenia set anys.
Maragarita Padrosa, Mari López i Leli Corchero a la plaça Joan Tutau. SANTI COLL
Aquesta activitat en el Casino Menestral la va compartir amb qui va ser el seu marit, Juli Pérez, mort recentment. Ell era el director de la banda musical i fou un bon mestre de la trompeta i el tambor.
Aquesta part de la història de les majorets de Figueres va arrencar amb molta força. Mari López ens l'explica al costat de dues de les seves «nenes», Margarida Padrosa (1959) i Leli Corchero (1967). Elles dues representen una etapa que van compartir amb una seixantena més de joves figuerenques de diferents edats.
«Vam començar molt fortes. La temporada 1977-78 vam guanyar el Campionat de Catalunya i allò va ser una injecció de moral molt forta», diu Margarida. «Va ser a Balaguer, i vam anar amb dos autocars, un amb nosaltres i l'altre amb les famílies. La Mari sempre es preocupava per nosaltres, ens ajudava a vestir-nos i pentinar-nos, ens feia el monyo i ens animava, però era molt estricta en els assajos», afegeix Leli.
La colla de Majorettes del Casino entrenava a la sala gran i a la sala Atenea de l'entitat. Sense tutorials de YouTube -que no existien- ni gaires referències, Mari López va optar «per ser creativa i generar les nostres pròpies coreografies, sense copiar res de ningú».
Una de les moltes actuacions de la colla figuerenca, en aquest cas a Arbúcies el 1979. ARXIU
La constància i el talent van donar com a fruit un èxit internacional inesperat. Les Majorettes de Figueres van anar a competir a Tolosa de Llenguadoc. «En un palau d'esports ple a rebentar, amb agrupacions de tot França i d'altres països europeus, vam guanyar!», exclamen al mateix temps Leli i Margarida.
Un triomf sonat
Un triomf sonat Aquell triomf va ser sonat. Mari López manté el record viu d'aquell «gran moment» que tenia una explicació: «Totes les colles que van actuar ho van fer meravellosament bé, amb coreografies molt treballades i amb molts malabarismes amb les varetes, però nosaltres vam innovar, fent servir varetes de foc que van sorprendre tothom des del primer moment».
Ras i curt, les noies de Figueres van seguir el lema de la seva directora: «Allò que fan els altres és el seu problema, nosaltres hem de fer coses que no s'hagin vist mai», i així va ser.
El grup estava format per noies d'edats molts diverses. ARXIU
En aquells temps, durant la desfilada de les Fires de la Santa Creu, les Majorettes de Figueres estaven acompanyades per les de Marignane i les Pom Pom Girls de l'Erato. També hi havia les de l'Escola d'Arts i Oficis, dirigides per Camil·la Lloret i Margarita Mas. Qui recordi aquells temps també l'associarà al fet que les noies portaven roba ajustada i faldilles molt curtes i no faltaven els comentaris maliciosos de més d'un espectador. Elles, però, no recorden cap moment delicat. «Al contrari, ens sentíem molt bé fent les nostres desfilades perquè el resultat de moltes hores d'entrenament», diu Leli mentre Margarida afegeix: «Hem de tenir en compte que les noies no teníem tantes opcions d'escollir activitats de lleure com hi ha ara, als anys setanta i principi dels vuitanta sardanes, majorets, algun esport minoritari i poca cosa més». I ràpidament comparteixen una idea d'empoderament femení quan diuen que «la presència de les majorets, nosaltres i els altres grups que hi havia o que venien, donava glamur a les Fires. Assajar i viatjar juntes ens va animar molt com a grup i va crear amistats que han durat tota la vida, encara que no ens veiem gaire».
Totes tres ja són àvies i expressen el seu desig de «fer una trobada de tota la colla quan sigui possible». Volen deixar clar que «ens hauria agradat poder-nos reunir totes juntes i explicar aquestes vivències, perquè segur que cadascuna en té alguna de personal per dir». Per a qui vulgui saber-ho, la colla de majorets eren totes noies excepte un noi, es deia Quico i era un gran equilibrista i malabarista.
Forjar caràcters
Forjar caràcters La feina conjunta forjava els seus caràcters. Margarida Padrosa ho té ben clar. «Jo era una nena molt tímida. El meu germà jugava a escacs en el club del Casino i els pares em van portar allà. Em vaig estirar a terra plorant fins que la Mari em va agafar de la mà i em va acompanyar amb les altres nenes. A partir d'allà vaig ser una altra».
Leli també recorda la seva entrada al grup «després d'haver insistit molt fins que la mama em va dir que sí. Tot just tenia deu anys i anava al Cor de Maria. Per mi ser majoret va suposar una alegria molt gran».
Per al record queden les fotos, les anècdotes i unes desfilades que formen part de la història de les Fires i Festes de la Santa Creu del segle XX. Com quan omplien de públic la plaça de Braus durant les seves exhibicions o quan lluïen les seves habilitats amb les varetes i barrets de copa per la Rambla acompanyant les carrosses.
Seguiu totes les activitats de la Santa Creu obrint aquest enllaç.
