Tanca Can Canet de Figueres, fundada el 1876, la primera llibreria coneguda per Josep Pla

Figueres perdrà aquest setembre un dels seus comerços més històrics i un espai estretament lligat a la memòria cultural de la ciutat. La Llibreria Canet, situada al número 7 de la Rambla, ha anunciat que tancarà definitivament el pròxim 13 de setembre. Amb la seva desaparició es posa fi a una trajectòria familiar que es remunta a 1876 i que converteix can Canet en la llibreria més antiga de Figueres, amb un segle i mig d’història.

Durant dècades, l’establiment va ser molt més que un lloc on comprar llibres, diaris o revistes. Especialment sota la direcció de Ramon Canet Cordomí (1906-1982), la seva coneguda rerebotiga es va convertir en lloc de tertúlia, punt de connexió entre generacions i refugi per a la conversa cultural i política. Per aquest univers hi van passar o hi van estar estretament vinculades figures com Salvador Dalí, Josep Pla, Josep Tarradellas, Carles Rahola, Carles Fages de Climent, Alexandre Deulofeu o Manuel Brunet, entre moltes altres. També va ser un referent del republicanisme empordanès i de tota la societat figuerenca i empordanesa que ha tingut can Canet com un espai de referència. El naixement de la llibreria cal situar-lo l’any 1876. L’avi de Ramon Canet, que havia estat conserge de l’Erato, va obrir aquell any una llibreria a la cantonada amb la Pujada del Castell, en un petit establiment situat a l’indret on posteriorment hi hauria la perfumeria Marcó.

Quatre generacions

El negoci va passar posteriorment a Francesc Canet, pare de Ramon. La biografia familiar descriu aquell primer local com un establiment diminut, «poc més gran que la caixa d’un rellotge de paret», però que ja reunia algunes de les característiques que acabarien definint can Canet: els llibres, la conversa i una manera oberta i liberal d’entendre la cultura.

La premsa de l’època confirma aquesta activitat. El 20 d’octubre de 1911, Empordà Federal, publicació amb la qual hi va estar estretament vinculada, informava que el periòdic es podia adquirir a la «Llibreria y Centre de suscripcións d’en Francisco Canet». Pocs mesos més tard, el març de 1912, un anunci era encara més explícit: «Periòdics, llibres, revistes. Francisco Canet. Pujada al Castell 2, botiga». La mateixa llibreria gestionava, a més, els anuncis d’aquella pàgina del setmanari.

La tercera generació va arribar de manera precipitada. Francesc Canet va morir el 1927, quan tenia només 45 anys, i Ramon, que en tenia 21 i tenia previst marxar a Barcelona per aprendre l’ofici d’impressor, va haver d’assumir el negoci i ajudar a sostenir la seva mare i una germana malalta. Començava així l’etapa que acabaria donant més projecció cultural a la Llibreria Canet.

Aquest ofici d’impressor el va exercir, des de 1952, el seu germà Francesc Canet Codormí, conegut popularment com a Paco, marit de Pilar Delclós Rubíes. Paco i Pilar van morir el 2005 i el 2013, respectivament. La seva filla Paquita, quarta generació familiar, ha estat al capdavant del negoci tots aquests anys, després d’haver-lo compartit amb la mare mentre aquesta va ser-hi present. És ella qui ha pres la decisió de tancar la llibreria en arribar l’hora de la jubilació. «Són molts anys de feina, d’estar al peu del canó, i ara em toca poder gaudir de la vida lluny del taulell», explicava aquest dissabte, quinze dies abans de tancar la persiana per darrer cop. La Llibreria Canet s’havia traslladat a la Rambla el 1934, en un edifici reformat per l’arquitecte Pelai Martínez Paricio.

Dalí, a la llibreria i a Portlligat

Entre els noms associats a can Canet sobresurt el de Salvador Dalí. La relació, però, anava molt més enllà d’una visita ocasional a la llibreria. Abans de marxar cada tardor cap als Estats Units, Dalí convidava Joan Sutrà, Ramon Canet i Pelai Martínez a Portlligat per ensenyar-los l’obra que havia pintat durant l’estiu. I quan era a Figueres, sovint acompanyat per en Meli, no deixava mai de passar per can Canet a comprar la premsa nacional i internacional.

La vinculació amb Josep Pla encara és més explícita. L’escriptor de Palafrugell va deixar escrit que can Canet havia estat la primera llibreria que havia freqüentat en la seva vida, quan encara estava instal·lada al capdamunt de la Rambla, a l’angle de la Pujada del Castell. La recordava com «un espai petit i entaforat, però agradable». Amb els anys, Pla va mantenir l’amistat amb Ramon Canet i el va incorporar al seu univers literari. El va definir com un «gran bon home» i li va dedicar el text Ramon Canet, llibrer a Figueres, inclòs a Retrats de passaport.

Un espai carregat de simbolisme

La Llibreria Canet va viure una de les escenes més simbòliques de la Transició figuerenca i catalana. Durant la visita oficial de Josep Tarradellas a Figueres, el setembre de 1979, el president de la Generalitat va acudir personalment a can Canet. La trobada entre Tarradellas i Ramon Canet va ser un dels moments més emotius de la jornada. L’accés a l’interior de l’establiment va quedar restringit al president, l’alcalde Miquel Esteba i algun fotògraf, però els periodistes van poder veure com tots dos es fonien en una abraçada. Les cròniques del moment recordaven que Canet pertanyia a la mateixa generació política que el president i havia viscut intensament la vida política anterior a la Guerra Civil.

Era la confirmació del paper que can Canet havia tingut durant dècades com a punt de connexió entre el republicanisme anterior a la guerra, els anys de dictadura i la recuperació de les institucions democràtiques.

Els llibres prohibits

També està documentada la relació de Ramon Canet amb Carles Rahola. El catàleg del Fons Carles Rahola de l’Arxiu Municipal de Girona conserva una carta enviada per Ramon Canet a Rahola l’any 1936 des de Figueres, escrita en paper comercial amb la capçalera «Vídua de Francesc Canet. Llibreria-Periòdics. Figueres». Aquesta vinculació s’inscriu en una xarxa cultural molt més àmplia. Ramon Canet ja havia participat, el 1928, en la creació d’Atenea, l’agrupació cultural del Casino Menestral, al costat de figures com Josep Puig Pujades, Alexandre Deulofeu i el notari Salvador Dalí Cusí. L’entitat va portar a Figueres alguns dels intel·lectuals més destacats de Catalunya fins a l’esclat de la Guerra Civil.

Després de la guerra, aquesta vocació cultural va sobreviure a la rerebotiga. El perfil de Benvolguts absents III, escrit per Joan Ferrerós i publicat conjuntament per l’EMPORDÀ i l’Ajuntament de Figueres, recorda que, durant els anys més difícils del franquisme, Canet facilitava als joves llibres prohibits per la censura arribats d’editorials sud-americanes i els deixava amb una confiança que ha quedat associada a la seva figura: els podien pagar més endavant o, simplement, retornar-los després de llegir-los.

La llibreria es va convertir així en un espai de transmissió cultural entre generacions, malgrat que durant alguns anys ho va tenir magre. «Després de la guerra no vam poder vendre La Vanguardia i això va durar molt temps», recorda Paquita Canet Delclós. Quan la recuperació democràtica començava a entreveure’s, era difícil trobar un aspirant a polític que no passés per can Canet. Entre els noms que hi apareixen hi ha Josep Tarradellas i Jordi Pujol.

Ramon Canet va morir el 3 de març de 1982. Gairebé vint anys després, el 2001, l’Ajuntament de Figueres el va nomenar fill predilecte de la ciutat a títol pòstum, en reconeixement a una trajectòria marcada per la convivència, el diàleg i la seva capacitat d’aplegar persones de sensibilitats diferents. El 2002, en temps der l'alcalde Joan Armangué, la ciutat li va dedicar una plaça a tocar l'avinguda Costa Brava.

El 13 de setembre, aquesta història arribarà al final. Desapareixerà un comerç, però també un indret que ajuda a explicar 150 anys de la vida cultural, política i social de Figueres: des de l’avi llibreter que va obrir el primer establiment el 1876 fins a les converses de Ramon Canet amb escriptors, artistes i polítics que marcarien el segle XX català. Una petita llibreria que, durant bona part de la seva existència, va convertir la rerebotiga en una de les grans finestres de Figueres al món.

Subscriu-te per seguir llegint