El Mercat de l’Escorxador de Figueres es queda sense parades després de gairebé 42 anys

Dissabte 29 d’agost, al migdia, l’emotivitat va omplir els passadissos quasi buits del Mercat de l’Escorxador de Figueres. La xarcuteria de Maria Jesús Castro, Chús, i la carnisseria de Toni Corredera i Teresa Badosa van servir els clients per última vegada. Eren les dues darreres parades que continuaven obertes d’un centre comercial que havia nascut amb una trentena de negocis i que, gairebé 42 anys després, es queda sense activitat comercial.

«Ens sap greu, ha arribat l’hora de la jubilació i hem dit prou», expliquen els paradistes. El comiat posa el punt final a una llarga història de comerç de proximitat, però també a una decadència que s’havia anat fent cada vegada més evident durant les darreres dècades. Entre les causes que assenyalen hi ha la pèrdua de clientela, la competència de les grans superfícies i els canvis en la mobilitat de l’entorn. «Va començar a perdre pistonada quan es va eliminar l’aparcament de zona blava de l’Escorxador», recorden.

Un mercat privat inaugurat el 1984

La història del Mercat de l’Escorxador es remunta al desembre del 1984. Tal com explicava la periodista Cristina Vilà a l’EMPORDÀ en un reportatge publicat el 19 de febrer del 2019 amb el premonitori títol Les darreres alenades del Mercat de l’Escorxador, es tractava d’una iniciativa privada que va obrir coincidint amb el trasllat de parades des de la plaça de l’Escorxador cap al solar de l’actual plaça Catalunya. El nou equipament plantejava aleshores una fórmula comercial moderna, amb una trentena de locals concentrats sota un mateix sostre.

Durant els anys de màxima activitat, s’hi podia fer pràcticament tota la compra. Hi havia carn, peix, fruita, galetes, sabates, flors, roba i altres productes. Toni Corredera, que hi treballava des dels inicis, explicava a Vilà que fins a principis del segle XXI pràcticament totes les parades continuaven obertes: «Es venia de tot». Era una època en què el mercat tenia moviment diari i mantenia una clientela fidel tant de Figueres com de fora. Aquest dissabte, el mateix Toni lamentava haver de tancar: "es veia venir. Amb la Chus Castro hem fet coincidir el moment de plegar, hem tingfut molt bona relació. De fet, jo era el president de la Comunitat i ella era la vicepresidenta".

Una decadència lenta

El canvi d’hàbits de consum va anar minvant progressivament el mercat. Els supermercats i les grans superfícies van guanyar pes, mentre que la clientela tradicional envellia sense que hi hagués prou relleu generacional. Corredera explicava el 2019 que molts clients de tota la vida continuaven anant-hi, però compraven menys perquè els fills ja havien marxat de casa. Al mateix temps constatava una dificultat encara més preocupant: els joves no havien incorporat el mercat als seus hàbits de compra. Una realitat que aquest dissabte, ell mateix i Chús Castro corroboraven sense deixar d'agrair "la gran cionfiança que ens han tingut els clients de sempre fins al darrer moment".

Cada nova persiana abaixada perjudicava també els negocis que resistien. Quan desapareixia una parada, el mercat perdia part del seu atractiu com a espai on concentrar diferents compres. La desaparició de la peixateria, per exemple, havia comportat la pèrdua d’una part de la clientela francesa que aprofitava el viatge per comprar també a la xarcuteria i les carnisseries.

A aquesta situació s’hi va afegir el problema de l’aparcament a l’entorn de l’Escorxador. Primer amb la pacificació dels carrers pròxims i després amb la reurbanització de la plaça, que havia suprimit una quarantena d’espais per estacionar. «Això ens va fer molt de mal», explica Corredera.

De tres parades a cap

Quan l’EMPORDÀ va visitar el mercat l’any 2019, només quedaven tres paradistes de la trentena inicial: les dues carnisseries de Toni Corredera i Cristina Viñas i la xarcuteria de Maria Jesús Castro. Les fotografies de Conxi Molons mostraven un contrast contundent entre els pocs taulells encara plens de producte i una successió de persianes abaixades amb cartells de venda o lloguer.

Aquell reportatge ja apuntava cap al desenllaç que ara s’ha produït. Maria Jesús Castro hi era des del començament del mercat, "he acumulat 42 anys de la meva vida aquí, diu". Set anys després d’aquell reportatge, les darreres alenades s’han convertit en el comiat definitiu de les parades. Dissabte, els últims clients van tornar a travessar uns passadissos que durant dècades havien format part de la vida comercial quotidiana de Figueres. Amb la jubilació de Chús Castro i Toni Corredera, desapareixen els últims taulells oberts d’un projecte que, quan va néixer el 1984, aspirava a concentrar en un sol espai bona part de la compra diària dels figuerencs. Els dos artesans han escoltat sovint la mateixa pregunta aquests darrers dies. "I ara, on anirem a comprar?". "Sentir-la ens emociona, però la vida ha de continuar", conclouen.

Subscriu-te per seguir llegint