CINEMA | Quan Disney va anar a buscar Dalí a Portlligat amb retorn a Figueres, setanta anys després

Hi ha coincidències que semblen pensades per un guionista. I n’hi ha d’altres que, directament, semblen ideades per Salvador Dalí. Disney ha rodat aquests dies d’agost una part de Tangled (Enredats) al Castell de Sant Ferran de Figueres, la ciutat on va néixer el pintor i en una fortalesa que també forma part de la seva biografia perquè hi va complir el servei militar de jove. La nova producció és l’adaptació amb actors del film d’animació de 2010 inspirat en Rapunzel i, després del seu pas per Girona, ha convertit la gran fortalesa figuerenca en un plató cinematogràfic.

No consta que l’elecció de Sant Ferran per al rodatge tingui cap relació amb Dalí. Però la coincidència és massa suggeridora per passar-la per alt a la capital de la meca daliniana. Perquè molt abans que la multinacional Disney desplegués camions, tècnics, decorats i càmeres a la Figueres del segle XXI, el mateix Walt Disney havia establert una relació personal i creativa amb Salvador Dalí. Una amistat entre dos creadors aparentment situats als extrems oposats de l’art que acabaria portant el nord-americà, literalment, fins a la porta de Dalí a Portlligat.

Walt Disney havia nascut el 1901 i Salvador Dalí, només tres anys després, el 1904. Un a Amèrica i l’altre a Figueres. Un acabaria construint un imperi de dibuixos animats i entreteniment popular; l’altre es convertiria en una de les figures més universals del surrealisme. Però les exposicions que posteriorment han estudiat la seva relació han assenyalat paral·lelismes sorprenents entre les dues trajectòries: l’interès precoç pel dibuix, la voluntat d’experimentar, l’obsessió per la innovació tècnica, una extraordinària capacitat d’autopromoció i, sobretot, la voluntat d’esborrar la frontera entre realitat i fantasia.

Les seves carreres ja havien coincidit, sense que ells encara s’haguessin trobat, al Museum of Modern Art de Nova York el 1936, quan obres de Dalí formaven part de l’exposició dedicada a l’art fantàstic, el dadaisme i el surrealisme mentre el museu també mostrava animació de Disney. Dalí, que entenia molt abans que molts artistes del seu temps l’enorme potencial del cinema i de la cultura de masses, arribaria a considerar Disney «un dels grans surrealistes nord-americans».

Dalí i Disney, una amistat nascuda a Hollywood

El pas definitiu arribaria el 1944. Disney havia llegit La vida secreta de Salvador Dalí i va escriure al pintor. Començava així una correspondència en què tots dos es confessaven una admiració mútua. El 1945 es van conèixer personalment a Hollywood i, poc després, aquella sintonia va deixar de ser només intel·lectual: decidiren treballar junts.

El projecte havia de ser Destino, un curtmetratge construït a partir de la cançó mexicana homònima d’Armando Domínguez. Dalí va entrar als estudis Disney el 1946 i va treballar al costat de l’animador John Hench. El pintor disposava d’una llibertat insòlita per imaginar formes, transformacions i paisatges impossibles. Els estudis aportaven una de les maquinàries d’animació més sofisticades del món; Dalí hi posava rellotges, desert, figures que mutaven, dobles imatges i aquella lògica seva en què qualsevol objecte podia convertir-se en una altra cosa. La Fundació Gala-Salvador Dalí conserva documentació del pintor treballant en el projecte aquell mateix 1946.

Però Disney i Dalí somiaven de manera diferent. Walt Disney creia en personatges sòlids i en històries capaces de conduir l’espectador d’un punt a un altre. A Dalí, en canvi, li interessava molt menys la narració convencional: una història podia funcionar com funciona un somni, mitjançant una successió d’imatges sense necessitat d’obeir una trajectòria racional. Les diferències creatives, sumades als problemes econòmics dels estudis en aquell moment, van deixar Destino inacabat.

El fracàs professional, però, no va acabar amb l’amistat. I aquí és on la història deixa Hollywood, travessa l’oceà i desemboca a l’Alt Empordà.

Walt Disney a Cadaqués

És octubre de 1957. Walt Disney té 55 anys. Mickey Mouse fa dècades que és conegut arreu del món i el seu cognom ja identifica una de les grans marques de la cultura popular nord-americana. Disney es troba de viatge a Barcelona amb la seva esposa, Lillian. I decideix anar a veure Salvador Dalí i Gala a Cadaqués, a Portlligat. No a París. No a Madrid. No en un hotel de Barcelona. A casa seva, a Cadaqués, a Portlligat. Les fotografies d’agència daten aquella visita del 7 d’octubre de 1957.

Avui pot semblar un desplaçament més dins d’una agenda. El 1957 no ho era. Disney havia creuat l’Atlàntic i encara havia d’arribar fins a un dels racons més apartats del Cap de Creus. Cadaqués era encara aquell antic poble de pescadors que havia crescut durant segles amb un fort component d’aïllament geogràfic. I la xarxa viària actual era inimaginable: l’autopista no arribaria entre Girona i Figueres fins al 1974, a la Jonquera el 1975 i a la frontera francesa el 1976.

No tenim documentat minut a minut el trajecte que Disney va fer aquell dia i seria aventurat inventar-lo. Però sí que podem reconstruir el paisatge. Un dels homes més poderosos de Hollywood avançant cap al final de la carretera, deixant enrere Barcelona, Girona i la plana de l’Empordà per encarar les muntanyes que separen Cadaqués de la resta del país. Sense autopistes, sense navegadors, sense les infraestructures actuals. Corbes, muntanya i, al final, el Mediterrani. Encara avui el trajecte final fins a Portlligat continua sent sinuós; aleshores l’arribada a aquell poble aïllat tenia inevitablement una altra dimensió.

Això és probablement el que dona més valor a la visita. Walt Disney podia haver escrit una altra carta. Podia haver citat Dalí a Barcelona. Podia haver esperat la següent trobada als Estats Units. Però va anar fins a casa seva.

I les imatges que han quedat d’aquella jornada tenen ben poc de reunió protocol·lària entre dues celebritats. Disney i Dalí apareixen junts davant del mar; les famílies Dalí i Disney comparteixen taula a Portlligat; Lillian Disney i Gala també formen part de la trobada. Les fotografies publicades en els reportatges que han reconstruït aquesta amistat mostren una relació que havia superat feia temps el simple interès professional.

Allà van tornar a parlar de cinema. Les fonts de l’època coincideixen que estudiaren una nova col·laboració relacionada amb El Quixot, encara que apareixen també altres possibles projectes en diferents reconstruccions posteriors. Com Destino, tampoc no arribaria a materialitzar-se.

Un curt de 57 anys

Dalí va morir el 1989 i Walt Disney havia mort molt abans, el 1966. Cap dels dos va arribar a veure acabada aquella criatura estranya que havien començat a imaginar plegats. Però el projecte Destino continuava guardat als arxius Disney, amb dibuixos, esbossos i material preparatori.

Roy E. Disney, el nebot del fundador, el va recuperar i el 2003, amb la participació de professionals que van treballar a partir del material original, el curt finalment va veure la llum. Gairebé sis dècades després de ser concebut, aquelles imatges van començar a moure’s. El resultat és una peça d’uns set minuts on l’animació Disney entra en el paisatge mental de Dalí, amb transformacions, arquitectures impossibles i figures que semblen escapar d’un dels seus quadres.

Disney torna a la ciutat de Dalí

La vinculació tindria després un nou capítol precisament a Figueres. El 2010, Disney va escollir el Teatre-Museu Dalí per presentar mundialment l’edició Blu-ray de Fantasia i Fantasia 2000 i un documental sobre la relació entre tots dos creadors. La Fundació Dalí va organitzar aleshores la mostra Dalí+Disney=Destino, amb 27 peces, entre les quals dibuixos preparatoris, fotografies del procés creatiu i imatges de la visita dels Disney a Portlligat. No era una relació anecdòtica enterrada en una fotografia antiga. Disney havia tornat simbòlicament a la ciutat de Dalí.

I el cercle ofereix aquest estiu una última pirueta. Setanta anys després d’aquella amistat i gairebé set dècades després que Walt Disney arribés personalment fins a Portlligat, les càmeres de Disney han tornat al paisatge biogràfic de Salvador Dalí. Aquesta vegada, al Castell de Sant Ferran, convertit en un dels escenaris de Tangled. La producció, dirigida per Michael Gracey, està rodant en diferents localitzacions espanyoles i té en Figueres una de les seves parades. El rodatge s’ha fet amb molta seguretat i secretisme. Un cop acabat, a les cavallerisses de la fortalesa hi han quedat les reixes del decorat que les havia convertit en presó. Els visitants les veuen, però no saben que tenen el segell Disney.

La fortalesa ja seria per si sola un decorat de dimensions cinematogràfiques: 32 hectàrees i més de tres quilòmetres de perímetre, una ciutat militar emmurallada dominant Figueres. Però per a aquesta història té una càrrega afegida. A sota hi ha la ciutat on Dalí va néixer; a pocs minuts, el Teatre-Museu que va concebre com la seva gran obra; més enllà, passada la plana i travessades les muntanyes, hi ha Cadaqués i aquella casa blanca de Portlligat on Walt Disney va voler anar a trobar-lo.

Potser és només una coincidència. Segurament ho és. Però Dalí hauria sabut treure’n profit. Rapunzel, una fortalesa monumental, Hollywood instal·lat a Figueres, un antic soldat anomenat Salvador Dalí i l’empresa fundada per aquell amic nord-americà que un dia va recórrer mig món per seure amb ell davant del mar. Al capdavall, el curt que els va unir ja havia deixat escrit el millor títol possible per a aquesta història: Destino.

Subscriu-te per seguir llegint