"Catalunya és el país que m’ha acollit; per això, deixeu-me parlar català": la petició d’una infermera a l’Empordà

La Gladys López, cap d’infermeria general de la Fundació Salut Empordà, explica com el programa Prescriu-te el català li ha obert una porta per practicar una llengua que vol incorporar al seu dia a dia després de 24 anys vivint a l’Empordà. Demana als catalanoparlants que no canviïn automàticament al castellà quan detecten un accent diferent.

Va arribar de l’Argentina fa 24 anys. Quina ha estat des de llavors la seva relació amb el català?

Tot i que fa 24 anys que visc aquí, en el meu dia a dia gairebé no parlo català. Quan vaig arribar no en sabia i, com li passa a molta gent que ve de fora, em vaig acostumar a comunicar-me en castellà. Al final és la mateixa gent qui, amb la millor intenció, et parla directament en castellà perquè veu que tens accent o sap que ets d’un altre país. I es crea una roda: tu t’hi acostumes, els altres també, i passen els anys sense acabar de parlar català. Jo vaig estudiar a la Universitat de Girona, llegeixo en català i l’entenc perfectament, però encara avui molts companys que són catalanoparlants em continuen parlant en castellà perquè és com ens hem relacionat sempre. Ara vull trencar aquesta dinàmica. Vull que la gent em deixi parlar en català. Visc aquí, treballo aquí i crec que és important parlar la llengua del lloc on vius. Encara que m’equivoqui, necessito tenir l’oportunitat de practicar-la, perquè si la gent canvia automàticament al castellà és molt difícil avançar.

Per aquest motiu va decidir apuntar-se al Programa Prescriute el català? Què té de diferent aquest respecte altres cursos que havia fet?

— Sí. Havia fet altres cursos de Normalització Lingüística, però amb aquest he trobat el que em faltava. Està pensat específicament per a professionals sanitaris i això fa que s’adapti als nostres horaris i a la nostra manera de treballar. Quan treballes en un hospital, els torns fan molt difícil seguir una formació presencial, i aquest format és molt còmode. La major part del curs és en línia, però cada setmana tenim una sessió en directe en què podem conversar en català. Aquesta part és la que més m’ha ajudat, perquè no només aprens la gramàtica, sinó que perds la por de parlar. A més, vaig decidir començar des de zero. El mes passat vaig superar l’A1 i ara ja estic fent l’A2. Ho he volgut fer així perquè no només vull entendre el català, sinó també aprendre a escriure’l correctament.

Així doncs el recomanaria als seus companys de professió?

Sí, sense cap dubte. De fet, crec que aquest curs hauria de ser bligatori i formar part de l’acollida de totes les persones que venen a treballar aquí. No només dels professionals de Llatinoamèrica, sinó també de qualsevol persona que arribi d’altres comunitats o d’altres països. Però això fa que vagis ajornant el català i que passin els anys sense acabar de parlar-lo. Per això penso que seria molt positiu que, des del primer dia, s’oferís aquesta oportunitat. Si comences des del principi és molt més fàcil integrar-lo en el teu dia a dia. Catalunya és el país que m’ha acollit i crec que el mínim que puc fer és esforçar-me per parlar la seva llengua.

Com va conèixer aquest curs?

Primer vam començar amb el voluntariat de parelles lingüístiques i jo m’hi vaig apuntar. Em va servir molt per llançar-me a parlar i després fer aquest curs. Amb la meva parella lingüística ens trobem aquí a Figueres i l’experiència està sent molt bona. més d’ajudar-me amb el català, m’està permetent conèixer millor el lloc on visc. La meva parella m’està descobrint coses de l’Alt Empordà, de Dalí, de la cultura i de la història d’aquí. Jo fa 24 anys que visc en aquesta comarca, estic enamorada de l’Empordà, però de Dalí en coneixia només el més bàsic. Ara estic descobrint moltes més coses. El voluntariat m’està fent molt bé, no només per aprendre català, sinó també per expressar-me millor i perdre la por a parlar-lo. Van ser dues iniciatives que vaig començar al mateix temps. Per això ara he volgut fer aquest pas i aprendre a parlar català. Fins ara pensava: «Amb el castellà ja en tinc prou». Entenia el català, però no el parlava. Ara he canviat aquesta manera de pensar. Considero que he de parlar català. No vull morir-me sense parlar català.

Per què és important que un professional sanitari pugui atendre els pacients en català?

Jo el 2009 vaig acabar la carrera a la Universitat de Girona i des de llavors sempre he fet serveis assistencial a primària i a l’hospital i sempre he parlat en catsellà, no he utilitzat en català tot i que el meu vocabulari m’ho permet. És un àmbit molt complicat. La gent que arriba a un hospital o a un centre sanitari necessita que tu l’ajudis, necessita sentir-se escoltada i entendre què està passant. I si, a més, a tu et costa parlar la seva llengua, pot ser una dificultat afegida. En aquests moments és molt important que el pacient entengui bé el que li estàs explicant. Si jo parlo malament o no m’expresso prou bé, la persona pot tenir dificultats per entendre’m. I ja costa que ens entenguem quan parlem bé; imagina’t si barregem llengües o no ens acabem d’entendre. Encara que sigui fent un curs com aquest, el Prescriu-te el català. És una manera de començar a integrar la llengua des del principi.

Sent que parlar català també l’ha fet sentir encara més d’aquí, de l’Empordà?

Jo sempre dic que estimo l’Empordà i em sento d’aquí. El meu país és l’Argentina i ningú no em prendrà mai les meves arrels, però aquí és on he construït la meva vida. M’hi he sentit molt ben tractada i crec que una manera de correspondre a aquesta acollida és esforçarme per parlar la llengua del país. Això també em fa sentir més implicada i més part d’aquesta societat. És cert que molta gent s’alegra quan intento parlar català i m’anima a continuar, però també hi ha persones que, amb bona intenció, em diuen que és millor que parli en castellà perquè m’hi expresso millor. I això et frena. Quan estàs fent l’esforç d’aprendre i et canvien de llengua o et diuen que no parlis català perquè encara no el domines prou, et desanimes una mica. Per això sempre demano el mateix: deixeunos parlar català. Encara que ens equivoquem, és l’única manera d’aprendre’l.

Subscriu-te per seguir llegint