Mor Nuri Trias, dama del teatre figuerenc i una ferma defensora del país

Ens ha deixat Nuri Trias Astorga, un personatge singular en la vida cultural i associativa del nostre petit país. Dona d’empenta, amb veu potent i escriptura de lletres clares, forma part de l’elenc de grans actrius i actors figuerencs del teatre amateur de la segona meitat del segle XX. Va néixer a Perpinyà el 10 de maig de 1942, filla de l’exili d’un pare català i una mare basca. Des de sempre i fins als darrers dies va defensar la seva catalanitat i el desig d’aconseguir un país lliure. El ritme poètic acompanyava els seus articles publicats en aquest EMPORDÀ que sentia ben seu: “He tancat els ulls i he somniat. Volant per sobre dels núvols he respirat una gran pau. He vist als meus peus una terra valenta i lliure. He contemplat el tarannà dels seus habitants. El seu treball constant. Els seus moments de gaudi. El cant de la tenora. L’esforç d’uns castellers i d’unes colles geganteres. La bellesa d’una sardana, i volia continuar somniant, però he hagut de tornar a la realitat”. Així s’expressava el gener de 2019 després de patir per les “patacades”, com ella mateixa deia, del procés independentista.

Casada amb Francesc Bayot Barneda, va viure tota la seva vida estimant la cultura i les tradicions, en una trilogia difícil de separar quan ens toca parlar d’ella: el teatre, la poesia i la sardana.

Una generació activa i compromesa

Pertanyia a aquella generació d’empordanesos que van pujar molt sovint damunt de l’escenari per representar obres amb missatge. Montal, Gumbau, Soler, Aupí i, sobretot, el seu gran amic Eduard Bartolí, van ser alguns dels noms que la van acompanyar en centenars d’assajos i interpretacions memorables. Era una actriu de veu ben modulada i de presència esclatant, malgrat la seva minsa envergadura, una virtut que va saber traslladar a l’oratòria com a rapsode reconeguda. Mentre va poder, no va faltar mai a cap festa de la poesia ni a cap acte cultural que estigués lligat als seus interessos intel·lectuals i vitals. Darrerament, mentre la salut va aguantar, al costat de Teresa Calmó liderava el festival de poesia de la Gent Gran. Amb el veterà grup Tocats per la Tramuntana, encara la vam veure actuar el 2016 durant la representació d’Els meus marits m’enganyen. La seva intensitat cultural la va transmetre a la seva filla Marta i als seus estimats nets.

Escrivia el 2012 en aquestes mateixes pàgines: “Nosaltres som catalans i ho serem sempre, agradi o no agradi. No es pot ser d’aquí o d’allà a la força. Hi ha una voluntat, un sentiment i, sobre això, la lluita és inútil i les imposicions encara més. Volem volar i volem volar amb les nostres pròpies ales”. Mai va volar sola, sempre va tenir la família i els amics al costat.

La vetlla de Nuri Trias té lloc al Tanatori de la Funerària Vicens de Figueres, aquest dilluns 20 de juliol, de sis a vuit de la tarda i, demà dimarts, al matí. La cerimònia de comiat se celebrarà a les quatre de la tarda.