L’AV Olivar Gran de Figueres reclama el Parc dels Olivars ocupat pels barracons de l’escola Carme Guasch des de fa vint anys

L’Associació de Veïns de l’Olivar Gran ha dit prou després de vint cursos de provisionalitat de l’escola Carme Guasch i Darné. L’entitat reclama que els barracons siguin retirats dels terrenys del carrer Josep Maria de Sagarra i que l’espai recuperi la funció original de zona verda pública amb què havia estat projectat: el Parc dels Olivars. El posicionament veïnal coincideix amb el moviment de l’Ajuntament de Figueres per activar una ubicació alternativa al Turó Baix, el denominat Pla B, davant el litigi urbanístic que continua impedint construir l’edifici definitiu en l’emplaçament actual. L'Associació troba bé aquesta preparació alternativa, però no es posiciona sobre quin ha de ser l'emplaçament escollit.

"Fa vint anys que esperem que es construeixi l’escola nova. Com a barri, volem recuperar el Parc dels Olivars tal com s’havia plantejat originalment. Estem totalment a favor de la construcció de l’edifici escolar, però en un altre lloc que no sigui aquest", explica el president de l’associació, Carlos Martín.

La reivindicació no qüestiona la necessitat de substituir les aules prefabricades per una escola definitiva. Al contrari, els veïns consideren que la situació s’ha allargat molt més del que seria raonable, però rebutgen que la solució comporti consolidar l’ús educatiu d’uns terrenys que el barri esperava convertir en el seu gran espai verd.

Un barri amb una elevada concentració de centres

Martín també assenyala el que considera un desequilibri territorial en la distribució dels centres educatius de Figueres. A poca distància de l’escola Carme Guasch hi ha les escoles públiques Joaquim Cusí i Fortunet i l’Amistat, l’Institut Olivar Gran amb l'Escola d'Hostaleria i la llar d’infants Lilaina.

"A Figueres hi ha un desequilibri evident quant a la ubicació dels centres docents. En el nostre barri, ja tenim dues escoles públiques, un institut, una escola d'hostaletria i una llar d’infants. És més que evident que la provisionalitat dels barracons del col·legi Carme Guasch i Darné s’ha d’acabar. L’Ajuntament fa bé de tenir un Pla B en un altre emplaçament", argumenta el representant veïnal.

Per a l’associació traslladar l’escola permetria resoldre dues necessitats acumulades durant dues dècades: dotar la comunitat educativa d’un edifici estable i adequat i retornar al barri l’espai públic que havia de convertir-se en el Parc dels Olivars.

El posicionament de l’entitat arriba just en un moment de trobada de tots els veïns amb la popular festa d’estiu de l’Olivar Gran, que se celebra a la pista poliesportiva de l’escola l’Amistat.

Una escola nascuda en barracons reutilitzats

La història de la Carme Guasch està lligada des del primer dia a la provisionalitat. El centre va començar a funcionar el curs 2006-2007 amb el nom de CEIP Nou, després que l’Institut Olivar Gran abandonés els mòduls prefabricats per estrenar l’edifici definitiu construït al mateix barri.

Aquells barracons, per tant, ja acumulaven anys de servei. L’Institut Olivar Gran havia nascut el curs 1996-1997 com una extensió provisional de l’Institut Alexandre Deulofeu, inicialment amb dues aules a l’escola Josep Pous i Pagès. El curs següent es va traslladar als terrenys de l’Olivar Gran, on va començar amb cinc mòduls prefabricats. L’any 2005 ja en tenia deu, distribuïts entre aules, dependències administratives i un espai polivalent que feia de gimnàs, sala d’actes i sala de reunions.

Quan l’institut va estrenar les noves instal·lacions el setembre del 2006, les construccions prefabricades van servir per posar en marxa la nova escola de primària. Això significa que una part dels mòduls que encara formen el recinte educatiu són anteriors a la mateixa escola i havien acollit durant prop d’una dècada l’activitat provisional de l’institut.

El CEIP Nou es va estrenar amb dues línies de P3 i un creixement progressiu. El setembre del 2007, quan ja tenia dues línies de P3 i dues de P4, va adoptar oficialment el nom de CEIP Carme Guasch i Darné, en record de l’escriptora i professora figuerenca nascuda el 1928.

El que havia de ser una solució temporal ha acabat convertint-se en una situació estructural. Entre el curs 2006-2007 i el 2025-2026, diverses generacions d’alumnes han completat tota l’etapa d’infantil i primària en unes instal·lacions concebudes inicialment per respondre a una necessitat provisional.

Un projecte de 5,8 milions bloquejat

La construcció de l’edifici definitiu va semblar encarrilar-se el 25 de maig del 2021, quan la Generalitat i l’Ajuntament de Figueres van signar un conveni per executar una escola nova amb una inversió màxima prevista de 5,8 milions d’euros. El Departament d’Educació es comprometia a aportar el 90% del cost d’adjudicació de les obres, fins a un màxim de 5,22 milions d’euros.

El projecte, tanmateix, ja estava afectat per un litigi relacionat amb l’ordenament urbanístic dels terrenys. La controvèrsia està vinculada al fet que el solar ocupat pels barracons havia estat concebut com una zona verda pública, el Parc dels Olivars, mentre que la construcció definitiva de l’escola requeria consolidar-hi la qualificació d’equipament docent.

L’Ajuntament va intentar regularitzar urbanísticament la situació mitjançant el nou Pla d’ordenació urbanística municipal del 2023, però el procediment judicial no s’ha resolt i ha impedit desenvolupar amb normalitat el projecte constructiu.

Davant la impossibilitat d’executar l’obra dins del calendari inicial, l’Ajuntament va demanar prorrogar el conveni, que havia de caducar el 31 de desembre del 2025. Educació va acceptar mantenir el compromís econòmic i va redistribuir l’aportació de la Generalitat en tres noves anualitats: 250.000 euros el 2027 i 2.485.000 euros tant el 2028 com el 2029.

El Turó Baix, l’alternativa municipal

En paral·lel a la defensa del projecte original, el govern de Jordi Masquef ha activat el Pla B al Turó Baix, a l’entorn de la riera Galligans. El ple municipal va aprovar el juny del 2025 una modificació del POUM destinada a reservar-hi la possibilitat de construir una escola pública si el conflicte del solar de l’Olivar Gran continua enquistat. La proposta va rebre el suport de tots els grups municipals, amb l’abstenció d’ERC. Recentment, el ple ha fet un pas més en aquest sentit amb el mateix objectiu.

L’operació urbanística requereix l’expropiació de tres finques, entre les quals hi ha una casa i un pati. L’alcalde va defensar aleshores que Figueres necessita "un centre de maó com més aviat millor", però l’activació del planejament alternatiu no significa que les obres siguin imminents. Encara caldria completar la tramitació urbanística, obtenir els terrenys, concretar el projecte i acordar-ne l’execució amb la Generalitat.

La via del Turó Baix permet a l’Ajuntament evitar que el futur de la Carme Guasch depengui exclusivament del resultat d’un procediment judicial sense calendari. Al mateix temps, manté viu el conveni econòmic amb Educació perquè el finançament no es perdi mentre es determina l’emplaçament definitiu.

Recuperar l’escola i recuperar el parc

El posicionament de l’Associació de Veïns de l’Olivar Gran reforça ara aquesta segona opció. L’entitat reclama que el vintè aniversari no comporti una nova pròrroga indefinida dels barracons i defensa que el nou edifici escolar es construeixi en un sector de la ciutat amb menys concentració d’equipaments educatius.

Els veïns plantegen el debat com una oportunitat per resoldre dos deutes històrics. D’una banda, acabar amb la provisionalitat de l’escola Carme Guasch i Darné. De l’altra, retirar unes construccions prefabricades que formen part del paisatge del barri des de finals dels anys noranta i recuperar, finalment, el Parc dels Olivars que havia estat projectat per a aquests terrenys.

Subscriu-te per seguir llegint