Entitats socials alerten que l'Ajuntament de Figueres posa traves per empadronar-se

Almenys 40 ajuntaments de Catalunya, un dels quals el de Figueres, posen traves a l'empadronament de les persones més vulnerables que resideixen als seus municipis. Així es desprèn de l'últim informe publicat per les Entitats Catalanes d'Acció Social (ECAS), que ha fet una enquesta a 60 poblacions catalanes a través de les organitzacions que acompanyen les persones que, precisament, busquen obtenir reconeixement administratiu. "Hi ha un problema estructural en la manera com els municipis no permeten l'empadronament de moltes persones, la majoria vulnerables", ha destacat Elena Costas, una de les autores de l'estudi, que s'ha presentat aquest dimarts.

En aquesta quarantena de ciutats, les organitzacions han detectat obstacles per accedir al padró, com la digitalització forçada del procés o la discrecionalitat dels documents requerits. Així, el 32,3% de les entitats enquestades denuncien que, en alguns casos, l'Administració no respon a les sol·licituds en els tres mesos que estableix la normativa.

Accedir al padró no comporta per si mateix accedir a cap dret, però sí que és imprescindible per poder regularitzar la situació dels immigrants nouvinguts a Catalunya i, en alguns casos, els municipis supediten l'accés a determinats serveis socials a aquest document. Així, en el 62,1% dels municipis enquestats per l'informe no es dona accés als serveis socials municipals a les persones que encara no estan empadronades. Kautar Loukaini, de la junta directiva d'ECAS, ha volgut recordar que "el padró no és una política social ni un privilegi, és una obligació administrativa".

La situació, segons denuncia l'informe, és encara més delicada en els casos de l'anomenat padró fictici o sense domicili fix. Es tracta d'un recurs necessari per a totes aquelles persones que no poden vincular-se de manera estable a una adreça postal fixa, com les persones sense llar. En aquest cas, cap dels 60 municipis analitzats per l'informe emet aquests certificats de manera àgil i estable, i pràcticament la meitat, 29 municipis, directament no atorguen aquest tipus de padró.

En aquest tipus d'empadronament també s'inclouen moltes de les persones que viuen en habitacions rellogades. Només el 27% de les persones que viuen en aquestes habitacions acaben accedint al padró i el 23% ho fan a través d'un domicili fictici. En aquests casos, s'assigna a les persones l'adreça d'un centre de serveis socials municipals.

Més enllà de la ideologia

La problemàtica s'ha detectat en ajuntaments amb discursos més marcats contra la immigració irregular, com Badalona, Martorell o Figueres, però també en alguns consistoris governats per partits de tall progressista, com Girona, l'Hospitalet de Llobregat, Mataró o Sabadell. "Les traves no tenen una raó ideològica, també poden estar determinades per uns serveis socials sobrecarregats o per problemes d'informació", ha matisat Costas.

Subscriu-te per seguir llegint