L'emblemàtic Hotel Duran de Figueres renova el menjador sense perdre l'ànima de Ca la Teta

L’Hotel Duran de Figueres ha culminat una de les reformes més sensibles de la seva història recent: la renovació del menjador del restaurant, un espai carregat de memòria, d’identitat i de vida familiar. Ramon Duran Juanola i Lluïsa Duran Juanola, quarta generació al capdavant de l’establiment del carrer Lasauca, han afrontat aquesta intervenció amb una idea molt clara: actualitzar la sala, millorar-ne la comoditat i adaptar-la als nous temps, però sense trencar el fil que uneix el Duran amb més d’un segle d’història gastronòmica a Figueres.

La reforma del restaurant de l’Hotel Duran és el darrer pas d’un procés de renovació més ampli que ja havia afectat les habitacions, la recepció i el bar de l’hotel. "La idea era fer un pas més amb l’evolució de l’hotel i de l’establiment", expliquen els dos germans. L’actuació s’ha anat ajornant fins a trobar el moment adequat, conscients que qualsevol obra en un establiment obert tot l’any exigeix planificació, paciència i capacitat d’adaptació.

La intervenció s’ha afrontat amb recursos propis, sense ajuts externs. "Aquesta ha estat sempre una mica la nostra manera de fer aquí a casa", subratllen. Ramon i Lluïsa Duran expliquen que les inversions s’han fet sempre "amb cap", seguint el criteri de les generacions anteriors: "quan es pot, es fa; quan no es pot, s’espera". Aquesta prudència, diuen, ajuda a entendre que l’establiment continuï viu després de més de cent anys d’història.

El menjador històric de l’Hotel Duran ha estat l’últim espai a reformar perquè era, probablement, el més delicat. No es tractava només de canviar mobiliari o renovar acabats, sinó d’intervenir en una sala molt reconeixible per als clients de tota la vida. "Ens feia molt de respecte. Per això ho hem deixat per últim", reconeixen. Abans, la renovació de la recepció els havia servit per comprovar la resposta del públic. "La recepció ens va donar corda", expliquen.

El repte era preservar l’esperit de la casa i, alhora, guanyar confort. Les arcades, les làmpades i alguns elements de la sala s’han mantingut com a part essencial de la identitat del restaurant. "Les arcades, no les toqueu pas mai", recorden que els havien dit més d’una vegada, fins i tot en el llibre de firmes. Per als germans Duran, aquests detalls no són decoració, sinó memòria: "Allò que fa que una fotografia del menjador s’identifiqui de seguida amb el Duran". Les cadires històriques també formen part d’aquest relat. Els propietaris admeten que no eren les més còmodes, però també que eren un element molt identificable de la sala. Per això, malgrat la reforma, n’han conservat algunes.

La història de l’Hotel Duran arrenca el 1855 i està directament vinculada amb l’antic establiment de Ca la Teta, una fonda del centre de Figueres que ja al segle XIX oferia menjar, beure i allotjament a veïns, comerciants i viatgers. L’any 1910, Joan Duran i Teresa Camps van llogar aquell negoci, conegut com a Ca la Teta, i el van rebatejar com a Casa de Menjars J. Duran. Aquella decisió va posar les bases del que, amb el temps, es convertiria en un dels establiments hotelers i gastronòmics més reconeguts de l’Empordà.

Aquell origen de fonda urbana, lloc de pas i punt de trobada, continua present en la manera d’entendre l’ofici. La família ha anat transformant l’establiment al llarg de més d’un segle, però sempre amb la voluntat de conservar una identitat pròpia. Les darreres obres al menjador s’inscriuen en aquesta mateixa línia: renovar sense esborrar, adaptar sense despersonalitzar.

Ramon i Lluïsa Duran representen la quarta generació al capdavant del negoci familiar, i la cinquena ja està en camí de formació amb la il·lusió que pugui incorporar-se al projecte. El relleu, expliquen, "no s’entén només com una continuïtat empresarial, sinó com la transmissió d’una cultura de casa: respecte pel client, estima pel producte, prudència en les decisions i consciència del llegat rebut". "Tenim aquesta responsabilitat del llegat", admeten.

Cuina tradicional amb mirada actual: "No es fa en una hora"

La renovació del menjador coincideix amb un moment en què la cuina tradicional catalana torna a guanyar valor entre molts comensals. Ramon i Lluïsa Duran ho observen amb la perspectiva d’un restaurant que no ha abandonat mai aquesta línia. "Ha estat sempre el full de ruta de la casa", afirmen. Per als propietaris, una de les grans fortaleses del Duran ha estat no perdre’s en modes passatgeres i mantenir una cuina reconeixible, basada en el producte, l’elaboració i el gust de sempre.

Aquesta aposta ve de lluny. Els Duran recorden el paper del seu avi, el gran xef Lluís Duran Camps, que es va formar a França i va portar a Figueres una manera més moderna d’organitzar la cuina. A partir d’aquell aprenentatge, el restaurant va combinar la cuina catalana de fonda amb una mirada més oberta a la gastronomia europea.

Aquest punt d’innovació, sense perdre l’arrel, va contribuir a convertir el Duran en un referent a la comarca i també fora de l’Empordà. Avui, aquesta filosofia es manté en una cuina que continua funcionant amb elaboracions llargues i feina feta des de primera hora. "La cuina de sempre no es fa en una hora", remarquen. Els cuiners comencen al matí per preparar fons, fumets, cremes, carns i peixos. És una manera de treballar que els germans Duran reivindiquen com un valor diferencial. "Es nota el que es fa", asseguren.

El vitrall restaurat

Un dels elements que culminen aquesta nova etapa és la restauració del vitrall del passadís, una peça datada entre els anys trenta i quaranta que no havia rebut mai una intervenció tan important.

S’hi havien fet reparacions puntuals, però ara s’ha restaurat a fons amb l’ajuda del Taller de Vitralls Can Pinyonaire, del Barri Vell de Girona, especialitzat en conservació i restauració de vitralls. "Fa un goig i una joia impressionant", expliquen després de veure el vitrall restaurat i reinstal·lat. El detall encaixa amb el sentit general de la reforma: posar al dia l’establiment sense esborrar-ne les capes d’història.

Subscriu-te per seguir llegint