Javi Martín (PSC): "Figueres necessita consensos amplis i la implicació del sector privat"

Javi Martín Uceda és geògraf i professor universitari. Nascut a Figueres el 1990, serà el cap de llista del PSC a les eleccions municipals del maig de l’any vinent amb un equip que vol ser renovat i jove.

Per què ha acceptat el repte de presentar-se a les eleccions municipals de Figueres?

Per mi és un repte molt gran, però l’he acceptat perquè crec que Figueres necessita que entre tots contribuïm a la seva millora. La ciutat es troba en un moment clau i necessita que tothom remi per sortir d’una certa situació d’aturada. Crec que puc aportar-hi coses i sumar-me a totes aquelles persones que vulguin treballar per fer una ciutat millor.

Arriba sense una experiència prèvia com a càrrec municipal. Li pesa presentar-se directament com a cap de llista?

Sí, em pesa, i això fa que el repte encara sigui més gran. Però hi ha oportunitats que arriben quan arriben i cal afrontar-les. Al final, un es presenta, però ho fa amb altra gent. Es tracta de liderar, però també de ser un entre molts altres. És un repte afegit, però tampoc és un món totalment desconegut per a mi.

Vostè ha analitzat la ciutat, la comarca i el seu entorn. Quan parla d’estancament de Figueres, en quins àmbits el detecta?

El detecto en diferents àmbits. El primer és anímic: hi ha una sensació important que la ciutat està aturada i una certa tristor col·lectiva. Després hi ha dades que també ho corroboren, en aspectes com la formació, la renda per càpita o la tipologia dels llocs de treball que tenim. Des d’un punt de vista qualitatiu i quantitatiu, Figueres té reptes importants que fa temps que arrossega i que cal afrontar d’una altra manera. El que em preocupa especialment és aquesta sensació general de desesperança.

"El que em preocupa especialment és aquesta sensació general de desesperança"

Aquest canvi que planteja seria possible sense la implicació del sector privat?

No. El sector privat és fonamental i també calen consensos molt amplis. La transformació de Figueres no es pot fer només des del lideratge polític o des de l’administració. Ha de ser una suma de molts actors i, en aquest sentit, la complicitat de l’àmbit privat és imprescindible.

El comerç ha estat un dels motors històrics de Figueres, però ara hi ha molts locals buits. És una de les transformacions més difícils?

Sí, és una de les més complicades perquè depèn molt del sector privat i d’un context social en què el comerç està vivint una transformació brutal. L’administració pública hi pot contribuir, però no és possible revertir aquesta situació sense la complicitat dels privats. Figueres ha estat històricament una ciutat especialitzada en el comerç, amb una posició geogràfica i una relació amb la Catalunya Nord que ens han ajudat molt, però ara el repte va més enllà perquè la manera de comprar ha canviat i això té efectes directes sobre el comerç local.

Quines serien les fórmules per activar econòmicament la ciutat?

La paraula clau és diversificació, tot i que és un procés complicat i de llarg termini. Hem de millorar el nivell formatiu de la població, però també hem de generar un teixit econòmic capaç d’atraure activitats que necessitin aquesta població més formada. Això és difícil i lent, però no impossible. Hem de fer que sectors vinculats al territori, com l’agroalimentari, el comerç o el retail , necessitin perfils més qualificats i puguin oferir sous més dignes. També hem de fomentar l’emprenedoria en activitats que després reverteixin en el territori.

Hi ha possibilitats reals d’anar més enllà de l’impuls de la formació professional i portar estudis universitaris a Figueres?

Segurament sí, però no a nivell estructural. Podem acollir alguns estudis, ser seu d’algun grau, d’algun màster o d’alguna facultat, i si això passa serà una gran notícia per a la ciutat. Ara bé, crec que en primer lloc hem de posar sobre la taula la formació professional com una de les grans palanques del canvi que necessita Figueres.

Figueres ha de ser una ciutat d’acollida al 100%?

Sí, però també una ciutat on qui la fa la paga. Ha d’acollir tothom que vulgui integrar-se en la realitat de la ciutat i en la nostra manera de ser i de fer. Ara bé, sigui d’aquí o de fora, qui no es comporti ha de rebre el càstig que pertoqui.

La seva intenció és entrar a l’Ajuntament a sumar?

Sí, vinc a sumar i en positiu. El context general ja té prou soroll en moltes altres escales com perquè nosaltres vinguem a fer-ne més. La ciutat i els ciutadans esperen solucions als seus problemes, que són molts, i els problemes no se solucionen abans per cridar més.

Quin perfil de gent busca per formar la seva llista?

Busco gent amb ganes de sumar, proposar i construir, i amb voluntat de sortir d’una dinàmica que massa sovint ha estat crítica o cridanera. També crec que és important rejovenir la llista i donar oportunitats. Figueres és una ciutat particularment jove i els joves han de tenir la paraula tant com sigui possible.

La renovació de la llista socialista comença per vostè i ha de continuar amb els noms que vindran darrere?

Ho vull intentar tant com sigui possible.

Figueres ha estat durant molts anys referent del nord de Catalunya. Ara la situació estratègica entre Girona i Perpinyà sembla jugar-li a la contra?

Comparteixo aquesta sensació i crec que no ens hem sabut reivindicar prou en aquest context. Figueres ha estat sempre una ciutat referent en l’espai transfronterer, però durant massa anys ens hem oblidat de tenir-hi un paper actiu. Perpinyà mira cap al sud perquè al nord té un gran buit fins a Montpeller o Tolosa, i Girona, que durant molt de temps ha mirat cap al sud i cap a l’àrea metropolitana, també intenta escapar d’aquesta absorció. Figueres ha de cooperar amb aquestes ciutats i amb tot aquest context transfronterer, però també ha de generar una estratègia comarcal que ens faci més forts. Quan parlem de Figueres, hem de parlar de l’Empordà sencer i tenir una veu pròpia molt forta.

"Figueres ha de cooperar amb aquestes ciutats i amb tot aquest context transfronterer, però també ha de generar una estratègia comarcal que ens faci més forts"

La crisi de l’habitatge és un dels grans problemes de Figueres. Com s’hauria d’afrontar?

Hem d’anar de la mà de les altres administracions i aprofitar al màxim l’oportunitat que suposa l’impuls de la Generalitat amb el Pla 50.000. Això no vol dir que la ciutat no hagi de fer més. L’Ajuntament també ha de contribuir a augmentar el parc d’habitatge i mobilitzar tots els recursos possibles. Tenim un Patrimoni Municipal del Sòl pensat precisament per dinamitzar l’habitatge i l’hem de fer servir. També cal fomentar la rehabilitació, especialment al barri vell. Un cop tinguem encarrilat el pla de barris del sector oest, seria bo plantejar un nou pla de barris al casc antic, seguint exemples com el d’Olot.

En matèria ferroviària, què és més important per a Figueres: la ubicació de l’estació o la freqüència i la qualitat del servei? Considera superat el debat sobre el trasllat i la ubicació de l’estació?

Per mi, clarament, la freqüència de pas. Vivim en una ciutat on tenim la sort de poder fer pràcticament tot a peu. El que necessitem són freqüències dignes i que funcionin. I, sí, crec que és un debat que ja s’ha allargat massa i que hi ha hagut acords importants de ciutat. El més rellevant és un POUM aprovat amb 20 dels 21 regidors i vinculat a una solució acordada amb el Ministeri de Foment per a una estació intermodal única. Per tant, crec que aquest debat ja no hauria d’estar sobre la taula.

Subscriu-te per seguir llegint