L'edifici Jubar, el colós urbà de Figueres, afronta una rehabilitació energètica exemplar

El Jubar, un dels edificis més emblemàtics de l’horitzó urbà de Figueres, afronta una de les rehabilitacions energètiques més destacades que s’han vist a la ciutat. El colós situat a la Ronda Jacint Verdaguer, 30, entre el carrer Llers i l’entorn de la Pujada del Castell, és objecte d’una intervenció de gran abast per millorar el comportament energètic de l’immoble, renovar-ne l’embolcall i adaptar aquest símbol de la modernitat arquitectònica dels anys seixanta als reptes climàtics actuals.

La intervenció consta en el registre de llicències urbanístiques i ambientals de l’Ajuntament de Figueres com una llicència d’obra menor vinculada a l’immoble Ronda Jacint Verdaguer, 30, edifici Jubar, promoguda per la Comunitat de Propietaris. La qualificació administrativa com a obra menor no resta dimensió a una actuació que, pel seu pressupost, la seva visibilitat urbana i els efectes previstos sobre l’eficiència energètica, té un impacte notable sobre un dels edificis residencials més reconeixibles de la ciutat.

Les obres formen part del Programa 1 de rehabilitació energètica i tenen un pressupost de 1.293.202,25 euros. L’actuació compta amb finançament europeu Next Generation i el suport del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Figueres. L’empresa encarregada de l’execució és Gratacós-Pujol S.A., amb Projecció Tècnica de Sara Bueno. Els responsables de l’obra han hagut d’afrontar alguns problemes inevitables aquests darrers mesos, com ara les tramuntanades de primavera.

L’objectiu principal és millorar l’eficiència energètica de l’edifici. El projecte preveu una reducció del consum d’energia primària no renovable del 48,57%, passant de 188,10 kWh/m² any a 96,10 kWh/m² any. Aquesta reducció situa l’actuació dins el nivell de millora d’entre el 45% i el 60% previst pel programa d’ajuts. En termes pràctics, la rehabilitació ha de permetre reduir la demanda energètica, millorar el confort dels habitatges i fer més eficient un immoble de gran volum, molta alçada i una exposició urbana molt marcada. "Que l’edifici es mou quan bufa la tramuntana no és cap secret, ho sabem bé prou la gent que hi hem viscut i treballat", recordava temps enrere Ricard Anson, amb despatx a la part més alta del Jubar.

Un "abric" sostenible

Els treballs tenen incidència sobre l’embolcall de l’edifici, especialment sobre les façanes i els elements que condicionen el comportament tèrmic del conjunt. La intervenció s’emmarca en una tendència cada vegada més habitual a les grans comunitats residencials: actuar sobre edificis construïts abans de l’actual cultura de l’estalvi energètic per reduir consums, millorar aïllaments i avançar cap a sistemes més eficients. En el cas del Jubar, el repte és doble: fer una posada al dia tècnica sense perdre la força visual d’un edifici que forma part de la memòria urbana figuerenca.

La imatge actual del Jubar, parcialment cobert per bastides i elevadors -la instal·lació dels quals ha fet inevitable la tala de diversos arbres de la ronda Verdaguer-, és també una metàfora del moment que viu l’edifici.

Allò que durant dècades ha estat una peça fixa del perfil de Figueres és, des de fa uns mesos, en una fase de transformació. El colós que en el seu moment va simbolitzar el creixement vertical de la ciutat, s’adapta ara a una nova idea de modernitat: la de l’eficiència energètica, la reducció d’emissions i la rehabilitació del parc residencial existent.

Aquesta actuació arriba gairebé seixanta anys després de l’origen del Jubar. El 7 de juny de 1966, el ple municipal de l’Ajuntament de Figueres va autoritzar els promotors Bartolomé Pujol Rigall i Juan Cullell Fita a construir un edifici format per soterranis, baixos, entresol i dotze plantes de pis. El projecte el va imaginar l’arquitecte Juli Rosa Cirilo, i l’edifici, inaugurat el 1968, va ser batejat com a Jubar a partir de les primeres lletres dels noms dels seus promotors.

Un repte constructiu

En el seu moment, segons explicava Cristinà Vilà en un reportatge a l’EMPORDÀ, el Jubar va ser un repte constructiu i urbanístic. Era el segon gratacel de Figueres, després de l’edifici sindical de Bosch i Reig. La seva alçada va arribar a sobrepassar el campanar de Sant Pere i va generar tanta admiració com debat. L’alcalde Pere Giró va sentenciar aleshores que aquella construcció "feia a Figueres més ciutat", una expressió que resumeix el paper simbòlic que l’edifici va tenir en la transformació urbana dels anys seixanta.

El Jubar es va aixecar en un solar triangular, una condició que va marcar-ne la solució arquitectònica. Per evitar que el carrer Llers quedés estret i ombrívol, Juli Rosa va optar per una volumetria vertical que permetia "deixar respirar el carrer" i garantir ventilació creuada als habitatges. Aquesta decisió, considerada valenta, va contribuir a convertir l’edifici en una peça singular dins la ciutat. També ho va ser el procés constructiu, amb una estructura metàl·lica poc habitual per a l’època i la necessitat de treballar sobre la penya on s’assenta l’immoble.

Subscriu-te per seguir llegint