Eleccions municipals 2027
Àngela Domènech, alcaldable de Lliures: “L’objectiu és recuperar la Figueres d’abans, la que sentíem com a nostra”
“Jo em considero catalanista, però no nacionalista, perquè crec que el nacionalisme exclou i el catalanisme no”

Àngela Domènech, a la plaça de Sant Pere de Figueres. / Santi Coll

Nascuda a Badalona (1973), Àngela Domènech Roqueta és periodista. L’any 1994 va arribar a la comarca compartint residència entre Figueres i Roses. En l’actualitat és regidora no adscrita a l’Ajuntament de la capital empordanesa. Serà l'alcaldable de Lliures per Figueres-Ara Pacte Local a les eleccions municipals del 2027.
Per què ha acceptat el repte d’encapçalar la candidatura de Lliures per Figueres?
Perquè és el projecte que més m’ha convençut. Ideològicament, per mi representa l’antiga Convergència, la de sempre. Són els únics que actualment la representen, per molt que altres intentin vendre que també venen d’aquell espai. També m’hi sento còmoda per la gent i pels companys que formen part del projecte.
Vostè surt d’un desengany polític amb el Partit Popular. Per què se'n va allunyar?
Perquè no estava d’acord amb la gestió que hi ha a escala provincial ni amb la gent que forma part de l’equip del partit. No estic d’acord en moltes coses. Vaig intentar millorar-ho i vaig fer propostes constantment. De fet, vaig portar fins i tot la direcció de comunicació provincial, però no ens vam entendre i no se’m va fer cas. Hi ha un monopoli tancat des de fa 30 o 40 anys que no han volgut canviar de cap manera.
Ha dit de manera insistent que hi ha gent de l’entorn provincial d'aquest partit que tard o d’hora acabarà davant la justícia per situacions que vostè ha denunciat. Ho manté?
Sí, ho mantinc. He vist qüestions que s’han hagut de denunciar i jo les he denunciat. A l’octubre tenim una compareixença a Barcelona per aportar proves de tot el que tinc. Una de les qüestions que més he denunciat és el tema de la campanya, perquè es va pagar una sèrie de diners a persones vinculades a la campanya, mentre que a Figueres, que és la segona ciutat de la província, només se li van donar 1.000 euros per fer-la tota. Considero que hi va haver una gestió molt dolenta i que la campanya es va portar molt malament.
Vostè ha donat continuïtat a la seva representació municipal com a regidora no adscrita. Què destacaria de la feina feta durant aquest mandat?
El que destacaria més és la feina de carrer, la de la gent i la de primera línia. Quan hi ha qualsevol problema en un barri o qualsevol persona em truca, jo hi vaig, parlo amb els veïns i intento ajudar. M’han trucat per situacions molt diverses, des de problemes de seguretat fins a molèsties en terrasses o conflictes de convivència. Per mi aquesta és la feina principal: els problemes quotidians de cada dia. Els grans projectes ja arribaran, però per poder-los tirar endavant primer s’ha de començar per baix, i el problema que tenim als carrers és molt gran.
Quines són les línies principals del seu projecte municipal per a la Figueres del 2030?
Les línies principals són la seguretat, l’incivisme i la neteja. Vull tornar a posar Figueres com era fa vint o trenta anys. Per molt que em diguin que no podem quedar ancorats en el passat, jo crec que sí que hem de recuperar aquella Figueres de tots nosaltres, la ciutat on podies passejar pel carrer sense por i seure en un banc de la Rambla a parlar amb els amics, amb la família o amb qui volguessis. Ara això no es pot fer amb normalitat. L’objectiu que tenimn és recuperar la Figueres d’abans, la que ens agradava a tots i que tots sentíem com a nostra. No com ara.
"Els grans projectes ja arribaran, però per poder-los tirar endavant primer s’ha de començar per baix, i el problema que tenim als carrers és molt gran."
Vostè té un perfil clarament allunyat de l’independentisme. Com es defineix políticament en aquest àmbit?
La gent que viu a Figueres és catalana i espanyola, perquè, que jo sàpiga, no som independents. Jo podria signar un document per la independència quan Catalunya torni a ser rica i plena de veritat, però no ara. Ara mateix és impossible vendre un projecte que materialment no es pot fer, perquè això és enganyar la gent. Jo em considero catalanista, però no nacionalista, perquè crec que el nacionalisme exclou i el catalanisme no. Soc molt catalanista, però no soc independentista. A vegades costa d’entendre, però és així.
Què ha trobat a Lliures i a Ara Pacte Local que encaixi amb la seva manera de pensar?
Hi he trobat una política municipalista, que és la que jo defenso des que vaig entrar a l’Ajuntament. Pensen primer en Catalunya i en els municipis, i donen suport a les meves idees perquè pensem de manera semblant. Això al Partit Popular no em passava. Allà es pensava més en les cadires i en una mirada nacional que no pas municipal. Jo crec que els grans partits no tenen prou en compte com és cada municipi ni quines característiques i necessitats té. No és el mateix Figueres que Roses, ni l’Escala que Figueres. La política s’ha d’adaptar al que necessita cada municipi, i aquest és un dels grans problemes que tenim actualment.
L’alcalde de Figueres ha denunciat en diverses ocasions la insolidaritat de l’àrea urbana. Comparteix aquesta percepció?
Sí, crec que té raó. Figueres arrossega problemes que no són només de la ciutat, sinó també de l’entorn i de l’àrea urbana. Caldria una implicació més gran per ajudar Figueres a avançar.
Què necessita Figueres per fer un pas endavant econòmicament i comercialment?
El primer que hem de fer és començar per la base, que és netejar la ciutat. Hem de començar des de baix i, a partir d’aquí, es pot fer tota la resta. La seguretat, la neteja i el comerç van de la mà. Un carrer brut i fosc espanta el client, tanca comerços i atreu la delinqüència. Si millorem la neteja i la seguretat, reactivarem l’economia local. Aquest és el sentit comú que proposem des de Lliures per Figueres. Hem de fer una ciutat atractiva, perquè quan una ciutat és atractiva, tota la resta ve més fàcilment. Però si no arreglem aquesta base principal, no vindrà ningú. També s’ha de facilitar la feina als comerciants i als repartidors, no bloquejar-los ni posar-los traves constants. Una ciutat s’arregla des del carrer, parlant amb la gent, escoltant els veïns, seient amb ells en una terrassa i entenent què passa realment. Això és el que faig diverses vegades a la setmana: trepitjar els carrers, veure la gent i parlar-hi.
Subscriu-te per seguir llegint
- Troben una de les llagostes més rares i protegides de Catalunya a la Garriga d'Empordà
- Víctor Rojas, pastor del cap de Creus amb 700 ovelles: 'Els incendis s'apaguen a l'hivern gestionant el territori, no a l'estiu
- Té 39 anys i viu sol en un poble abandonat que lluita per salvar-lo de l'oblit: 'El meu pare estimava molt aquesta terra
- Se suspèn la final del Mundial 2026 entre Espanya i l’Argentina? Així està la situació
- Carlos Llull, tècnic de climatització: 'Recorda això quan algú et digui 'apaga l’aire condicionat, que consumeix moltíssim'
- L’Orquestra Di-Versiones i Els Catarres captiven milers de persones a la tercera Bertranada Fest
- Josep Maria Bernils: 'Hem de dir als empordanesos, alt i clar, que no podem dimitir del català
- Franc Molinos (38 anys), vivint en un camió amb els seus gossos: 'Fa set anys que no pago llum i amb prou feines pago aigua