Figueres és un dels "forats negres" de la justícia gironina: només té cinc titulars per a dotze jutjats

El partit judicial de Figueres és un dels punts més delicats del mapa judicial gironí. Així ho ha advertit el president de l'Audiència de Girona, Adolfo García Morales, durant la presentació de la memòria del 2025, en què ha situat la capital de l'Alt Empordà entre els principals "forats negres" de la demarcació pel que fa al funcionament dels òrgans judicials.

Segons García Morales, Figueres arrossega una sobrecàrrega important i necessita més places judicials per poder donar resposta al volum d'assumptes que assumeix. Actualment, el partit judicial figuerenc funciona amb només cinc jutges titulars per a dotze jutjats, una situació que obliga a recórrer de manera constant als jutges substituts per cobrir vacants i garantir el funcionament ordinari dels òrgans.

El president de l'Audiència ha vinculat aquesta pressió a les característiques pròpies del territori. Figueres dona servei a un partit judicial molt ampli i complex, amb zones de costa, frontera, turisme, muntanya i indústria, factors que generen una activitat judicial elevada i diversa. Aquesta realitat, ha remarcat, fa que el partit judicial figuerenc necessiti més recursos estructurals.

Per pal·liar aquesta situació, García Morales ha recordat que entre les nou noves places judicials promeses per a la demarcació de Girona n'hi ha una de prevista específicament per a Figueres. Aquesta nova plaça hauria de permetre reforçar el partit judicial de Figueres i avançar cap al desdoblament de les jurisdiccions civil i d'instrucció penal, una reivindicació considerada necessària per descongestionar el partit judicial.

Tots els substituts treballen, però encara hi ha vacants

La situació de Figueres s'emmarca en un problema més ampli que afecta el conjunt de les comarques gironines. Segons ha exposat el president de l'Audiència, tots els jutges substituts disponibles a la demarcació estan actualment treballant per suplir vacants de titulars però, tot i això, encara hi ha llocs sense cobrir.

A les comarques gironines hi ha 82 jutges, inclosos els disset magistrats de l'Audiència de Girona. La bossa de jutges i jutgesses substituts és d'entre 20 i 22 professionals, una xifra que García Morales considera insuficient per cobrir totes les necessitats. "Hi ha alguna plaça que estan cobrint els companys", ha explicat.

Un dels casos actuals és el de Santa Coloma de Farners, on un jutjat no està cobert per cap jutge substitut i són els responsables d'altres jutjats els qui assumeixen la substitució ordinària. La memòria del 2025 també recull que una situació similar es va produir durant el segon semestre de l'any passat a Sant Feliu de Guíxols, on les tres places dels jutjats van ser assumides només per dos jutges.

La situació a Sant Feliu de Guíxols no es va resoldre fins al 9 de febrer d'enguany, amb la presa de possessió d'una jutgessa de nova promoció i una altra jutgessa en expectativa de destí, que juntament amb la jutgessa substituta van permetre completar les tres places.

Un problema estructural de mobilitat

García Morales ha insistit que la manca de jutges titulars no és una situació puntual, sinó un problema "estructural" que afecta tant les comarques gironines com el conjunt de Catalunya. Segons ha explicat, molts jutges arriben a la demarcació com a primer destí, però marxen al cap d'un any per acostar-se als seus llocs d'origen.

El president de l'Audiència ha admès que no hi ha una solució senzilla per estabilitzar la plantilla, però ha apuntat diverses possibles vies. Entre elles, ha mencionat el sistema de beques per crear vocacions judicials a Catalunya, tant de la Generalitat com del Ministeri, la possibilitat que la Generalitat assumeixi un plus per fer més atractiu el destí o l'allargament del temps d'obligació al primer destí, que actualment és només d'un any.

També ha assenyalat que es podria ampliar la bossa de jutges substituts, tot i que ha recordat que els requisits són exigents, especialment en jurisdiccions més especialitzades com el contenciós administratiu o l'àmbit social.

Les seccions civils, "bastant col·lapsades"

Més enllà de Figueres i de les vacants de jutges, la memòria del 2025 també alerta de la situació de les seccions civils, tant als tribunals d'instància de Girona com a la mateixa Audiència. García Morales ha afirmat que estan "bastant col·lapsades" per l'increment "molt intens" i "exponencial" dels assumptes civils en els darrers anys.

Molts d'aquests procediments estan relacionats amb contractació general, com hipoteques i préstecs. Tot i que individualment no són assumptes especialment complexos, generen un volum molt elevat de feina. "Un assumpte que hauria d'estar resolt en sis mesos o un any, ja que tarda tres anys, quatre anys", ha exposat García Morales.

En el cas de les seccions civils de l'Audiència, la memòria recull que l'increment incessant d'assumptes ha arribat durant el darrer any a 5.016, una xifra que supera amb escreix la mitjana catalana i estatal. La secció primera està un 224,59% per sobre del mòdul recomanat pel Consell General del Poder Judicial, mentre que la secció segona arriba al 301,96%.

Això vol dir que, si cada magistrat hauria d'assumir com a màxim 200 assumptes nous l'any, a la secció primera en tenen 649 i a la segona 804. Els jutjats de primera instància de Girona també superen els mòduls recomanats, amb xifres d'entre el 132% i el 180%, i el mateix passa en partits judicials com Santa Coloma de Farners, amb una càrrega d'entre el 147% i el 156% superior a la recomanable.

Blanes, Santa Coloma i l'àmbit civil, altres punts crítics

A banda de Figueres, García Morales ha identificat altres "forats negres" a la demarcació. Entre els punts més delicats hi ha l'àmbit civil i els jutjats de Blanes i Santa Coloma de Farners, on també es detecten problemes de càrrega de feina i necessitat de reforços.

En aquest sentit, el president de l'Audiència ha recordat que hi ha compromesa la creació de nou places judicials a la demarcació: dues a la secció civil de l'Audiència, dues a seccions civils de tribunals d'instància de Girona, una al social, una a la secció penal, una a Figueres, una a Santa Coloma de Farners i una altra a Olot.

Estudi per comarcalitzar la violència sobre la dona

Entre les propostes de futur, García Morales també ha explicat que s'està començant a plantejar la comarcalització de la instrucció i l'enjudiciament de la violència de gènere entre els jutjats de Sant Feliu de Guíxols, la Bisbal d'Empordà i Girona.

Aquesta opció implicaria crear un nou jutjat i fer que els tres partits judicials treballessin de manera conjunta per agilitzar els procediments i millorar l'atenció a les víctimes. Tot i això, el president de l'Audiència ha remarcat que, ara per ara, és només "un desideràtum" i que abans volen veure com funcionen les comarcalitzacions que ja s'han posat en marxa a Lleida, amb Balaguer i Cervera, i a Vilanova i la Geltrú i Vilafranca del Penedès.

Més endavant, aquesta mateixa fórmula també es podria estudiar per als partits judicials de Figueres i Olot.

Subscriu-te per seguir llegint