Arnau Liesa (Aliança Catalana): “La primera batalla de l’islam polític a Catalunya la tindrem a Figueres”

Arnau Liesa Márquez va néixer a Vilanova i la Geltrú el 1995 i viu a Figueres des dels dos anys. Tècnic de futbol, actualment cursa el grau en Història a la Universitat Oberta de Catalunya. Apassionat per l’escriptura, es prepara per a la cursa electoral de l’any vinent com a cap de llista a les Municipals d'Aliança Catalana.

Per què ha acceptat encapçalar la candidatura d’Aliança Catalana a Figueres?

Perquè crec que s’ha de fer alguna cosa. Vinc molt decebut de l’època independentista i del procés. A mi em va agafar de jove i m’ho vaig creure tot, com molta altra gent. A més, vivim en una ciutat i en una comarca on els problemes que té avui la societat catalana són especialment accentuats, sobretot en seguretat i en la sensació de no reconèixer la gent que viu aquí. No vull que els meus fills visquin en aquesta situació ni en la direcció que està prenent el país.

Vol liderar un projecte per a Figueres. Quina radiografia fa de la ciutat aquest 2026?

Veig una Figueres decadent, en una de les últimes etapes del que havia estat i del que encara podria arribar a ser. No li veig un bon futur si no es fa un canvi. Tenim sort del Museu Dalí i d’estar molt a prop de França; si no, segurament seríem com Salt. Ja no parlem només dels barris, perquè n’hi ha dos que estan molt degradats i que comencen a ser zones de no-dret. A França ja veiem quin pot ser el futur d’aquests barris, i segurament també serà el futur d’alguns barris de Figueres si no s’actua. Però el problema és que el centre també comença a estar igual. Figueres és una ciutat petita, en cinc minuts vas de punta a punta, i per tant no pot tenir uns barris a l’extraradi marginats sense que l’afectació acabi arribant a tota la ciutat.

Al centre de la seva política hi ha una crítica a la immigració, però les atribucions municipals són limitades. Quines solucions planteja Aliança Catalana des de l’àmbit local?

Des d’un ajuntament es poden fer coses, i Sílvia Orriols ha demostrat que se’n poden fer moltes. De fet, hi ha ajuntaments governats per Junts que van a Ripoll a preguntar com s’ho estan fent. Això no ho explicaran, però és la realitat. El primer que s’ha d’intentar és que la gent que no compleix les normes, que comet delictes o que està vinculada a problemes com el narcotràfic no pugui viure tranquil·lament a Figueres. Ens ha arribat informació de gent que coneix la situació que apunta que la màfia marsellesa està començant a comprar pisos en determinades zones de la ciutat. A Figueres se’ls ha de fer la vida impossible a totes aquestes persones perquè entenguin que aquí no poden estar tranquil·lament i marxin a altres llocs.

Més enllà de la seguretat i la immigració, quins són els puntals de la seva candidatura?

Nosaltres aspirem a tot, però partim de zero. Aliança Catalana és un fenomen molt nou i avui no tenim representació a l’Ajuntament de Figueres, que és l’altaveu que permet donar-nos a conèixer. Hi ha una urgència perquè Figueres va molt avançada en allò que nosaltres considerem islamització, degradació comercial i desastre econòmic, però també som conscients que comencem molt avall i sense els recursos econòmics que tenen altres partits. A banda de la seguretat i la immigració, hi ha un problema de gestió de ciutat. Figueres necessita revisar l’Ajuntament i els pressupostos des de zero. Des de fa molts anys, cada partit que ha governat ha anat afegint coses al pressupost, a l’estructura administrativa i a la burocràcia. Cal aprimar, simplificar i deixar només allò que serveixi perquè la ciutat funcioni. Sense abordar la substitució demogràfica i sense revisar la gestió municipal, no val la pena plantejar cap altra proposta.

"A banda de la seguretat i la immigració, hi ha un problema de gestió de ciutat. Figueres necessita revisar l’Ajuntament i els pressupostos des de zero"

Quan parla de gestió municipal, què creu que s’hauria de canviar a l’Ajuntament?

S’ha de fer una revisió profunda del funcionament administratiu i del pressupost. Des de l’època de Maria Lorca, que va arribar a l’Ajuntament amb un equip de persones que no venien de la política professional, s’han anat engreixant l’estructura municipal, el cos administratiu i la burocràcia. Aquell govern va eliminar taxes, va reduir traves i va fer més eficient l’Ajuntament. Ara caldria tornar a aquesta lògica. Els pressupostos no s’han refet mai des de zero. Nosaltres volem començar de nou.

L’habitatge és un problema general, també a Figueres. Com el veu i què proposa?

El que ens ha de preocupar és que a Catalunya tenim una taxa d’emancipació que fa por. Hi ha joves de 35 anys que continuen vivint a casa dels pares. Com han de tenir fills o construir una vida? Ens hem de preocupar primer de la gent d’aquí. El problema de l’habitatge és semblant al de la seguretat: si en una ciutat preparada per a 35.000 persones n’hi viuen 50.000, hi haurà tensió. A Figueres s’estan llogant habitacions compartides per uns 450 euros, i això és indecent. La ciutat no pot assumir aquest creixement perquè no té gaire marge per créixer.

Figueres també té un problema de mobilitat. Creu que s’hauria de restringir més l’accés de vehicles al centre?

En un futur llunyà, Figueres hauria d’anar cap a una pacificació del centre, com han fet ciutats com Pontevedra, que té algunes similituds per població i estructura urbana. Però no es pot fer de qualsevol manera. Abans de restringir el trànsit, cal garantir que la gent pugui accedir al centre de manera fàcil. Ara mateix això és un caos perquè no hi ha prou aparcament i els pàrquings perifèrics fan pena o estan en zones problemàtiques. Aquest és un tema prioritari si volem reivindicar el comerç. A molta gent li és igual anar a la Jonquera o venir a Figueres; si li garanteixes que podrà aparcar a prop del centre en cinc minuts, vindrà. Però si ha de fer cua, voltar molta estona o pagar preus molt alts als pàrquings privats, no ho farà.

Sovint es parla de la insolidaritat de l’àrea urbana. Com ho veu?

Hi ha dades recents que són molt preocupants. Del 2020 al 2024, segons dades públiques, a Figueres han arribat uns 3.500 immigrants, la majoria del Marroc, i han marxat unes 1.500 persones autòctones, majoritàriament famílies amb fills. Això, per a mi, és horrorós, perquè parlem d’un reemplaçament poblacional molt important en només quatre anys. També crec que aquí hi haurà una batalla política vinculada a l’islam polític. Hem vist què passa a altres països, com França o la Gran Bretanya, i em preocupa que a Catalunya la primera gran expressió municipal d’aquest fenomen pugui ser a Figueres.

Per tant, considera que Figueres serà un escenari polític clau en aquest debat?

Sí. Crec que Figueres pot ser un dels primers escenaris d’aquest debat a Catalunya. Hi ha antecedents i hi ha una realitat social que no es pot ignorar. Els partits, des del PSC fins a Esquerr, Junts o altres formacions, han anat a buscar el vot de determinades comunitats i han fet política al voltant de les mesquites o dels col·lectius musulmans. Quan es comença a fer cas a aquestes comunitats com a blocs polítics, sobretot a una comunitat que considero molt unida i políticament cohesionada, el risc és molt gran. Avui es fa servir molt la paraula feixista, però jo crec que la ideologia totalitària que continua funcionant avui és l’islamofeixisme.

Subscriu-te per seguir llegint