Xavier Colomer (CUP Figueres): "Cal incomodar qui governa quan té la sensació que pot fer el que vol"

Xavier Colomer Texidor (Peralada, 1994), és Graduat en Ciències Polítiques, màster en Formació del Professorat. Exerceix a l’Institut Cendrassos i dirigeix una acadèmia privada. Va encapçalar la llista de la CUP a les darreres municipals i és l'única representant de la formació independentista a l'Ajuntament de Figueres. Ha estat pare, recentment.

Queda un any de mandat. Quin balanç fa de la feina que ha fet la CUP aquests tres primers anys?

Jo crec que el nostre electorat s’ha sentit representat. Hem portat a terme el tipus de política i el missatge que esperava de nosaltres. Evidentment, hi ha crítiques i limitacions. Som un grup petit, amb els recursos que tenim, i m’hauria agradat poder fer més feina de base, més feina d’unitat popular i de teixir complicitats amb entitats i societat civil. Però, malgrat les dificultats, penso que hem fet que passessin coses. Quan hem hagut de plantar cara, ho hem fet, i també hem actuat amb responsabilitat quan tocava. Crec que la feina feta és positiva.

En el ple de l’habitatge se’l va veure especialment contundent. Per què?

Perquè em semblava que algú havia de dir que el que estava passant no era normal. Vaig fer una primera intervenció molt pausada per exposar els arguments i una segona més confrontativa després de les respostes del govern. Crec que una de les meves fortaleses és el cos a cos polític i penso que, de vegades, cal incomodar qui governa quan té la sensació que pot fer el que vol. El ple és l’àgora pública, el lloc on s’han de discutir les coses. Prefereixo expressar allà la meva indignació que no pas fer-ho per darrere.

Quines haurien de ser les prioritats en matèria d’habitatge a Figueres?

La primera és convertir l’habitatge en una prioritat real. Quan tot és prioritari, res no és prioritari. Cal actuar contra els habitatges buits amb tots els mecanismes que permet la llei, però també facilitant la rehabilitació perquè es recuperi parc d’habitatge disponible. En segon lloc, cal una aposta clara per l’habitatge públic. L’Ajuntament disposa de patrimoni municipal de sòl i hauria de ser més ambiciós en aquest àmbit. També cal eliminar traves administratives que dificulten la rehabilitació o la construcció i impulsar programes que permetin recuperar habitatges per posar-los al mercat.

El centre històric és una de les seves preocupacions?

Molt. Em va sorprendre que durant el debat del pla d’habitatge gairebé ningú posés l’accent en la quantitat d’habitatges abandonats que hi ha al nucli històric. Passeges pel centre i veus balcons buits. És un símptoma de la ciutat. Hi ha molt patrimoni residencial desaprofitat i és un dels grans reptes que tenim.

A l’inici del mandat va situar la defensa del català com una prioritat. En quin punt es troba la llengua a Figueres?

Estem esgarrifosament malament. Com a docent ho veig cada dia. El català ha perdut prestigi social i això és molt preocupant. A nivell municipal també hi ha mancances. Per exemple, vaig denunciar que monitors dels casals municipals es dirigien als infants en castellà. Quan vaig preguntar què es feia per corregir-ho, la resposta va ser molt decebedora. Crec que hi hauria d’haver una consciència clara que la llengua vehicular dels serveis municipals ha de ser el català, tant si són treballadors directes de l’Ajuntament com si són serveis externalitzats.

Què falla exactament?

No pot dependre de la militància individual. Cal formació, conscienciació i una aposta transversal de tota l’administració. Estic parlant dels casals, de la Guàrdia Urbana, dels patis oberts, de les comunicacions internes o de qualsevol servei públic. El català ha de ser present a tot arreu.

Quan observa la participació de la gent en actes com les Fires o l’Acústica, té la sensació que reflecteixen la realitat social de Figueres?

És una qüestió complexa. Jo crec que existeixen diverses Figueres i que el govern s’adreça sobretot a una de concreta. Això genera compartiments estancs i desconfiança entre diferents sectors de la ciutat. També és cert que hi ha persones que no se senten interpel·lades per determinades activitats o que no saben què s’hi fa. Cal crear espais de confiança on tothom se senti benvingut.

"Hi ha persones que no se senten interpel·lades per determinades activitats o que no saben què s’hi fa. Cal crear espais de confiança on tothom se senti benvingut"

Xavier Colomer

— Regidor de la CUP de Figueres

Sovint parla de la batalla pel relat. Figueres ha perdut el seu relat col·lectiu?

No només Figueres. Catalunya també l’ha perdut. Aquella idea d’un sol poble està molt erosionada. Hi ha societats paral·leles i una desconnexió creixent. Ho veiem en coses aparentment petites, com deixar les escombraries al costat del contenidor en lloc de dins. Això no és només un problema de neteja; és un símptoma de desvinculació amb la ciutat i amb la comunitat.

Figueres supera els 50.000 habitants. S’estan fent els deures en mobilitat?

Hi ha coses que no depenen de l’Ajuntament, com el tren o la ronda nord, però sí que podem prendre moltes decisions, sobretot mantenir l’estació on és ara. Cal repensar la mobilitat de la ciutat i posar sobre la taula la pacificació del trànsit. Figueres té una dimensió que permet desplaçar-se a peu amb facilitat. Si reduíssim trànsit en determinats espais, milloraríem la mobilitat en general i també l’eficiència del transport públic.

La instal·lació de càmeres de videovigilància és una bona aposta?

Em preocupa que acabem identificant la modernització de la ciutat amb la instal·lació de càmeres. Quan una ciutat necessita omplir-se de càmeres, cal preguntar-se també com es percep això des de fora. Em sembla que hi ha altres debats més importants sobre el model de ciutat.

A diferència d’alguns altres mandats a la CUP, vostè completarà els quatre anys. Era una decisió presa des del principi? Pensa en el 2027?

Sí. Quan vaig assumir el càrrec em vaig comprometre per quatre anys i el compromís és una cosa molt important per a mi. No ha estat fàcil en termes de conciliació familiar, però vaig assumir aquesta responsabilitat i l’he volgut complir. Ara estem en un procés de reflexió interna. El que tinc clar és que continuaré vinculat al projecte de la CUP de la manera més estreta possible. Això pot ser com a cap de llista, com a número dos o des d’una altra posició. Crec que l’experiència ha estat positiva i m’agradaria continuar aportant al projecte polític. Després serà la gent qui haurà de valorar la feina feta.

Subscriu-te per seguir llegint