Figueres ret homenatge a Salvador Fàbrega, l'heroi de la Segona Guerra Mundial recuperat de l'oblit

Figueres ha recordat aquest dissabte la figura de Salvador Fàbrega i Llauradó, un figuerenc nascut el 1910 que va acabar convertit en un dels noms catalans més singulars de la Segona Guerra Mundial. L’homenatge ha tingut com a escenari la seva casa natal, al xamfrà del carrer Peralada amb Germanes Massanet, on s’ha descobert una placa commemorativa amb l’assistència de familiars descendents procedents de Barcelona i Figueres.

L’acte ha estat conduït pel tinent d’alcalde i regidor de Memòria Històrica, Josep Maria Bernils Vozmediano, que ha presentat el reconeixement públic “a un personatge durant dècades pràcticament desconegut a la seva ciutat natal”. Després de la descoberta de la placa, a la qual també ha assistit el regidor republicà Xavier Amiel, l’homenatge ha continuat al Museu de l’Empordà, amb una conferència de l’historiador Ramon Freixes, peça clau en la recuperació de la seva trajectòria.

La feina de Freixes ha estat determinant per posar llum sobre una biografia extraordinària. Va ser ell qui va treure de l’oblit la història de Salvador Fàbrega a la revista Sàpiens, en una investigació que va permetre documentar la vida d’aquest figuerenc que va combatre contra el feixisme a Europa i, més tard, al costat dels aliats.

L’homenatge d’aquest dissabte és també, per tant, un reconeixement a aquesta recerca històrica, que ha retornat Fàbrega al lloc que li correspon en la memòria de la ciutat.

Figuerenc aventurer i políglota

Nascut a Figueres l’1 de juny de 1910, Salvador Fàbrega i Llauradó va tenir una vida marcada pels desplaçaments, les llengües i els conflictes del segle XX. Era fill de Pere Fàbrega Valls i Carolina Llauradó Ruscalleda, i la seva infantesa entre el Vallespir i l’Empordà li va permetre dominar el català, el castellà i el francès. Més endavant també va viure a Alemanya i va aprendre alemany, una habilitat que seria decisiva en la seva trajectòria militar. L’anglès i l’àrab van completar les seves habilitats idiomàtiques.

Durant la Guerra Civil, Fàbrega va combatre al bàndol republicà. Va passar per l’Escola Popular de Guerra de la Generalitat, es va vincular al Comitè de Milícies Antifeixistes i va participar en la batalla de l’Ebre com a tinent de l’exèrcit de la República. La seva unitat s’encarregava de volar ponts i carreteres per frenar l’avanç de les tropes franquistes. Després de la derrota republicana, va creuar la frontera i va acabar al camp d’Argelers, com tants altres exiliats.

La seva trajectòria el va portar posteriorment als Estats Units, on es va incorporar a l’exèrcit nord-americà. En el tram final de la Segona Guerra Mundial, entre 1944 i 1945, va participar en missions d’alt risc al nord d’Itàlia, infiltrat rere les línies nazis i en contacte amb els partisans. La documentació militar situa una de les seves accions més destacades a la zona de Belluno, on va combatre en condicions extremes contra forces alemanyes i feixistes.

Capturat i heroi

Fàbrega va ser capturat el març de 1945 i interrogat per les SS. Les fonts militars recullen que, malgrat els maltractaments i les tortures, no va revelar informació sobre la seva missió ni sobre la ubicació dels seus companys. Ja en llibertat, va tenir un paper destacat en l’alliberament de la ciutat de Merano, un episodi que reforça la dimensió llegendària d’aquest figuerenc dins la lluita aliada contra el nazisme.

Per aquestes accions, Salvador Fàbrega va rebre la Distinguished Service Cross, la Creu al Servei Distingit, considerada la segona màxima condecoració de l’exèrcit dels Estats Units per actes d’heroisme en combat. La distinció situa el seu nom en una categoria excepcional entre els combatents catalans que van participar en la Segona Guerra Mundial al costat dels aliats.

Fàbrega va morir a Houston el 24 de desembre de 1993, lluny de la ciutat on havia nascut. La placa descoberta aquest dissabte a Figueres restitueix una part d’aquesta memòria i converteix la seva casa natal en un punt de record d’un itinerari vital que va travessar la Guerra Civil, l’exili, la lluita antifeixista i les missions aliades al nord d’Itàlia.

Un exemple valuós per a la ciutat

“Amb aquest homenatge, Figueres incorpora Salvador Fàbrega i Llauradó al relat de la seva memòria democràtica i històrica”, ha explicat el regidor i tinent d’alcalde Josep Maria Bernils. Ho fa gràcies a l’impuls institucional de l’Ajuntament, a la presència de la família i, sobretot, a la feina de Ramon Freixes, l’historiador que va recuperar la trajectòria d’un figuerenc que havia quedat massa temps fora del reconeixement públic i que “fins i tot era plenament desconeguda” per la seva mateixa família, segons van reconèixer els descendents que aquest dissabte van ser a Figueres durant la descoberta de la placa, entre els quals hi havia la figuerenca Montse Llauradó, representant de la nissaga de l’antiga empresa de transports que acabaria fundant la històrica agència El Rayo. “Ara ens hem adonat que va ser un personatge molt rellevant, però només hem sabut la veritat gràcies a la recerca de Ramon Freixes”, segons la barcelonina Maria José Nieto, qui va tenir relació directa de parentiu amb la seva primera esposa, Clotilde Solé Minguella, del barri de Gràcia.

L’acte celebrat a Figueres ha comptat amb una presència de l’equip de rodatge d’una productora televisiva que prepara un documental dedicat a Salvador Fàbrega, un personatge fascinant que també forma part dels empordanesos biografiats en el darrer volum de Benvolguts absents de Joan Ferrerós i Josep Valls, amb un títol que ho diu tot: El Garbo figuerenc, tot recordant el paper clau de l’espia català Joan Pujol durant la Segona Guerra Mundial.

Subscriu-te per seguir llegint