Jordi Masquef: "Governar vol dir prioritzar, i tenim les prioritats clares per Figueres: seguretat i civisme, neteja, equipaments i estat del benestar"

Jordi Masquef Creus (Figueres, 1980) és advocat, docent universitari, polític i, des del juny del 2023, alcalde per Junts per Figueres, després d’imposar-se a les eleccions municipals amb majoria absoluta. Masquef és regidor des del 2012 i ja va ocupar l’alcaldia entre el 2018 i el 2019, en substitució de Marta Felip. En l’àmbit supramunicipal ha estat diputat d’Esports a la Diputació de Girona i és vicepresident del Patronat de Turisme Costa Brava-Girona. Aquest divendres, 29 de maig, oficialitza la seva candidatura com a cap de llista per a les eleccions municipals de 2027 amb un acte a la plaça de l'Estació, a dos quarts de vuit del vespre.

Es torna a presentar com a cap de llista de Junts per Figueres per a les municipals del 2027. Per què considera que necessita un nou mandat per culminar el projecte iniciat el 2023?

Hi ha tres factors: projecte, equip i il·lusió. Tinc un gran equip de persones, tant des del punt de vista professional com personal, que m’han acompanyat aquest mandat. Tenim un projecte clar i realista, amb un full de ruta ben traçat, i mantinc la mateixa il·lusió i les mateixes energies que el primer dia. L’alcaldia de Figueres desgasta, és evident, però també et fa créixer personalment i professionalment. Et dona més visió de futur, moltes més hores al carrer i moltes més hores per escoltar la gent. Ens tornem a presentar perquè creiem que el projecte no està acabat. Quan ens vam presentar, ho vam fer amb un programa a tres velocitats: curt, mitjà i llarg termini. Hi ha molts temes encarrilats, però encara no culminats, i ens agradaria poder-los acabar.

Dels projectes que va començar a encarrilar el 2023, quins considera que ja estan complerts o en vies de solució, i quins tenen encara un recorregut més llarg?

Ens vam presentar amb uns objectius molt clars. Governar vol dir prioritzar, i nosaltres teníem i tenim les prioritats definides i clares per Figueres: seguretat i civisme, neteja, equipaments i estat del benestar. En seguretat, estem posant fil a l’agulla. Hi ha hagut una renovació profunda de la cúpula de la Guàrdia Urbana, amb persones que coneixen el territori, més recursos humans i més recursos materials. Ho hem vist amb les càmeres noves i ho veurem amb les càmeres lectores de matrícula i les pistoles Taser. Creiem que anem pel bon camí. En neteja, també hem aconseguit un canvi important. Veníem d’un contracte vençut des del 2016 i originari del 2008. La ciutadania ho començarà a notar amb els nous contenidors i, més endavant, amb tota la maquinària nova. En equipaments, hi ha exemples molt clars. El Casino Menestral és un projecte del qual feia més de 20 anys que se’n parlava i que hem desencallat. Les obres començaran entre l’estiu i el setembre, amb una primera fase de 2,5 milions d’euros. També esperem presentar al juliol l’aprovació inicial del projecte del nou pavelló. Tenim molt ben encarrilats el projecte ferroviari i els plans universitaris, que és un gran anhel per a la ciutat i sobre el qual hi haurà notícies ben aviat. A més, al setembre ha de començar el desdoblament de la N-II en el tram central, amb 111 milions d’euros d’inversió. És cert que no depèn només de l’Ajuntament, però la complicitat amb altres administracions també hi és.

La seguretat ha estat una de les prioritats del seu mandat. Quina és la situació real de la delinqüència a Figueres?

No vull ser frívol, perquè la realitat de la seguretat a Figueres preocupa la gent. Però s’ha millorat. S’ha reformulat la cúpula de la Guàrdia Urbana i tenim més mitjans humans i materials. Les dades indiquen que els delictes a Figueres han pujat un 0,1%, molt per sota d’altres ciutats de la demarcació de Girona. No són dades per tirar coets, però són bones dades. A més, des del punt de vista qualitatiu, els delictes més greus han pujat en menor mesura. També cal recordar que la seguretat pública no és competència directa de la Guàrdia Urbana. Nosaltres hi donem un cop de mà perquè estimem la ciutat, però la competència és dels Mossos d’Esquadra. Per això hem demanat a la consellera i al director general de la Policia una segona regió policial, la Girona Nord.

Arran de l’assassinat de Kimberly, vostè va dir que alguna cosa havia fallat en el sistema. Què pot fer realment un ajuntament quan fallen els mecanismes judicials i policials de protecció?

Nosaltres despleguem les nostres competències i reclamem allò que creiem que pertoca a Figueres. En un Consell d’Alcaldies, ja vam demanar més mitjans materials i humans als jutjats. Els jutjats de Figueres estan en precari. Hi ha molta rotació de jutges, sovint és un primer destí i no hi ha prou estabilitat. Quan dic que alguna cosa ha fallat en el sistema, crec que és evident. L’assassí de la Kimberly va ser detingut dues vegades en les 48 hores prèvies al crim i posat a disposició judicial. La Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra van fer la seva feina. Entenc el sentiment d’indignació, d’impotència i de reclam de justícia. Però en aquest cas concret la feina policial es va fer. Si es busquen responsabilitats, s’han de buscar en altres estaments o administracions.

El cost de la situació estratègica de la ciutat

Figueres és capital de comarca i ciutat fronterera. Creu que aquesta condició li genera problemes que no pateixen altres ciutats mitjanes de Catalunya?

Sí. Amb el cafè per a tots no anem enlloc. Nosaltres sempre parlem de discriminació positiva, perquè no es poden tractar igual realitats que són diferents. L’Alt Empordà té una idiosincràsia pròpia pel fet transfronterer, pel fet costaner i per les infraestructures. Per Figueres passen l’AP-7, l’N-260 i l’N-II, el tren convencional i d’alta velocitat, amb un flux de gent importantíssim. A això s’hi afegeix la presó del Puig de les Basses, que és un llast enorme per a la ciutat. També tenim el partit judicial més gran, amb 68 municipis. Tot plegat mereix una atenció especial.

La seva posició contra la regularització extraordinària de migrants l’ha situat al centre del debat polític català. On acaba la defensa dels serveis públics i on comença el risc d’alimentar discursos de rebuig a la immigració?

Aquí hi ha molta demagògia. Hi ha qui presenta la immigració com el gran mal d’aquest país, i jo demano un debat serè i profund. La nostra oposició frontal a la regularització extraordinària de persones migrades respon a criteris de sentit comú. Nosaltres diem que, si s’ha de regularitzar una situació, no n’hi pot haver prou amb acreditar haver residit a territori espanyol abans d’una determinada data. També cal tenir en compte els antecedents penals i com es contribueix al sistema. Aquest és un país hospitalari, però no pot ser ingenu. No nego que hi hagi persones migrades que tinguin dret a guanyar-se la vida. Sempre dic que no és important com et dius ni d’on vens, sinó què vens a fer. Si vens a contribuir, endavant. Però també hem de parlar de com se sostenen els serveis públics, perquè estan molt tensionats. També hi ha una contradicció amb l’habitatge. Si es defensa una Catalunya de 10 milions d’habitants, després no ens podem sorprendre que hi hagi un problema d’habitatge assequible. Cal parlar de tot amb rigor i sense simplificacions.

El seu Govern ha presentat el Pla Viure a Figueres, amb 25 mesures i la previsió de més de 1.000 habitatges assequibles. Quin calendari realista pot donar als figuerencs?

De manera tangible, espero que es vegin al voltant de 200 habitatges en una primera fase, comptant els de l’edifici Rhodes -voldria que el projecte anés més ràpid de com va, la veritat-, que seran en règim de lloguer, i els dos edificis de l’Incasòl al Parc de les Aigües. També tinc moltes esperances en el sector Ronda, que inclou habitatge privat, però també habitatge de protecció oficial. A més, la iniciativa privada s’està movent amb diferents promocions, com l’edifici Arrels o la promoció de la plaça de les Patates. Figueres necessita més oferta d’habitatge, és evident. Però també ens hauríem de preguntar si hi ha massa regulació. La sobreregulació fa que moltes persones prefereixin tenir pisos tancats abans que posar-los al mercat. La Generalitat no ha estat eficaç en aquesta matèria i el sector públic està molt per sota de la mitjana europea en habitatge protegit.

N’hem parlat moltes vegades: el nivell de solidaritat de la seva àrea urbana és un problema?

És un dels problemes. Molta gent ve a consumir serveis a Figueres, però viu i paga impostos a l’àrea urbana. Quan parlem d’habitatge, tothom hi està d’acord, però després gairebé ningú vol promoure habitatge assequible. Passa una cosa semblant amb l’aigua. Figueres, a través de Fisersa, no es vol lucrar amb l’aigua. L’únic que demana és que es pagui el preu just. La infraestructura per la qual discorre l’aigua té un ús, una obsolescència, una amortització, un manteniment i un personal tècnic. Tot això ho sosté Figueres. Demanem solidaritat i que es pagui el preu just de l’aigua. No demanem ni un cèntim més. Però hi ha qui això no ho entén, tot i que després pràcticament regala el preu de l’aigua a multinacionals que facturen milers de milions d’euros.

La mobilitat serà un dels grans temes del proper mandat?

Sí, és un dels temes que tenim encarats, però s’ha de prioritzar perquè els recursos són finits. Tenim molt avançada la Ronda Nord, que unirà la N-260 amb l’Aigueta. Aquest primer tram tindrà un cost de 6 milions d’euros. Després haurà de venir un segon tram, que passarà per la Finca de la Salle i els barris d’Horta Capallera fins a enllaçar amb el carrer Portlligat i l’N-IIa. També cal desencallar d’una vegada la ronda de la C-31, des del pont del Príncep fins a l’estació d’alta velocitat i, d’allà, fins a la N-IIa amb el túnel sota el castell. La mobilitat a Figueres serà un pilar fonamental. La ciutat és, a vegades, difícil de travessar, sobretot per a la gent que ve de l’est de la comarca. A més, amb els 50.000 habitants, haurem de parlar de zones de baixes emissions i d’altres obligacions. La nostra prioritat també és continuar fent aparcaments de proximitat, perquè la gent de la comarca pugui venir a Figueres a fer tràmits, comprar o anar al centre. Qui vulgui arribar al centre haurà de pagar, com passa a qualsevol ciutat, però qui vulgui aparcar a cinc minuts a peu ha de tenir opcions. També cal fer una aposta progressiva per la pacificació de determinats carrers. Quan al carrer de la Jonquera o a la plaça de l’Ajuntament hi havia cotxes, semblava normal. Ara seria impensable.

Dalí de Figueres

En totes les campanyes electorals, el Castell de Sant Ferran havia estat un tema recurrent. S’ha avançat per aprofitar-lo més?

Sí. Per part de l’Ajuntament hi ha una obertura clara. El Castell de Sant Ferran és un actiu enorme per a Figueres i hem treballat molt per dinamitzar-lo. Hi ha gent que fa molta diagnosi i es queda en el pla teòric. Nosaltres som de gestionar, de fer colzes i hores. Hem fet moltes reunions amb la Generalitat, el Patronat de Turisme i els òrgans de govern del Castell i el seu Consorci perquè es veiessin les bondats de canviar d’operador i substituir Fortaleses Catalanes. S’ha demostrat que era un encert. En poc temps, la nova concessió ja ha arribat a xifres molt importants de visitants. Dinamitzar el Castell de Sant Ferran, una fortalesa del segle XVIII encara desconeguda per molts figuerencs, també és dinamitzar la ciutat. Aviat organitzarem busos llançadora des de la Rambla i el Museu de Dalí fins al castell. Volem aprofitar aquest gran actiu i facilitar que la gent hi arribi.

Figueres continua vivint molt de Dalí. La Casa Natal ha ajudat a ampliar l’oferta. La ciutat ha de continuar apostant per Dalí?

Sí, sense cap mena de dubte. La relació amb la Fundació Dalí és fluïda, però encara ho ha de ser molt més. Hi ha moltes coses en què coincidim i altres que ens generen dubtes, com l’actualització del missatge dalinià. Crec que aquesta actualització s’ha de fer sempre des de Figueres. La ciutat ha de ser l’epicentre del surrealisme. Això no és només una voluntat meva; jo estic aquí de pas. És la voluntat del fundador.

Vostè parla sovint de política útil. Això l’ha portat a aproximar-se a administracions que no tenen el mateix color polític. Hi ha qui hi veu una manera de marcar perfil propi dins de Junts.

Jo estic molt còmode en el meu espai polític. Sempre he defensat aquest esperit convergent en el sentit de mantenir el diàleg obert amb tothom. El que busquem és la prosperitat de Figueres. A vegades se m’ha recriminat l’aproximació a determinats exalcaldes, però jo em pregunto què hi ha de més positiu que persones de famílies polítiques diferents treballin colze a colze per la ciutat. En el cas del Casino Menestral, per exemple, estic molt agraït a Marta Felip. No tenia cap obligació, però la seva estima per la ciutat, la seva perseverança i la feina compartida amb l’Ajuntament i la gent del Casino han fet que el projecte tirés endavant. Aquesta amplitud de mires també s’ha d’extrapolar a altres administracions, com la Generalitat i l’Estat.

Quin paper han de tenir els barris en aquest model comercial, turístic i cultural de Figueres?

Els barris han de tenir un paper vertebrador. Hi ha qui diu que tot passa al centre, però no és així. Per això hem fet l’acte de presentació de candidatura al barri de l’Estació, on hem abocat molts esforços. Al barri de l’Estació hem fet passos importants: més aparcament, més seguretat amb la nova comissaria que estrenarem aviat i el trasllat del menjador social. Però encara hi queda molta feina per fer. Cal eliminar l’estació de tren i l’estació de bus, i aconseguir que la convivència torni a regnar al barri. També hem optat per la zona oest de la ciutat en el pla de barris, tot i que hauria estat fàcil apostar pel centre. És una de les zones més degradades, però alhora ha de ser una de les principals portes d’entrada de Figueres. L’hem d’ennoblir i la gran aposta diferencial serà l’equipament universitari que esperem poder presentar aviat amb totes les administracions implicades. El paper dels barris ha de ser també molt col·laboratiu amb l’Ajuntament. Han de ser el termòmetre i els ulls de l’Ajuntament a cada zona de Figueres.

Pragmatisme útil

La bona relació amb el Govern de Salvador Illa és pragmatisme de política útil? També passa amb el Govern de Madrid?

Un ajuntament com el de Figueres sempre ha de mantenir la millor relació possible amb el govern de la Generalitat, de la mateixa manera que l'ha de tenir amb les altres administracions. Amb Madrid no hi tenim tanta relació, però també n'hi ha. En el tema ferroviari, ens ha ajudat molt Isidre Gavín, i en altres qüestions també hem tingut suport. Hi ha bona sintonia amb el grup parlamentari a Barcelona i a Madrid. Al final, hem de ser pragmàtics. I el pragmatisme s'ha de traduir en resultats per a la ciutadania. A la gent li importa això. Si una idea de l'oposició és interessant, s'ha d'aplicar. No l'has de rebutjar només perquè vingui de l'oposició. Nosaltres hem intentat ser un govern zero sectari. Ens hem guiat per la meritocràcia i hem obert espais a persones i col·lectius molt diferents. No hem volgut tallar les ales a ningú.

Figueres passarà de 21 a 25 regidors. Això comporta molts canvis i, alhora, més dificultat per fer una bona llista?

Tenim la sort que molta gent se'ns ha ofert per formar part de la llista electoral i que ja tenim un gran equip. Tot i això, encara no estem en mode llista, ni en mode precampanya. Algú em va ensenyar que la millor campanya comença el primer dia que prens possessió del càrrec. En el meu cas, el 13 de juny del 2023. Si creus que els últims quinze dies pots canviar el sentit del vot de la gent, vas equivocat. Que hi hagi gent disposada a fer el pas en un moment en què molta gent no vol posar la cara m'enorgulleix. Des de la humilitat, vol dir que alguna cosa devem estar fent bé o que hi ha persones que creuen en el projecte de Figueres.

Subscriu-te per seguir llegint