Moha Lalouh, alcaldable de Figueres en Moviment: "No podem normalitzar que hi hagi persones i famílies vivint en cotxes"

Moha Lalouh va néixer al Marroc el 1997, d’origen amazic, i viu a Figueres des de ben jove. És graduat en Ciències Polítiques i de l’Administració. Treballa en el Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat. És l'alcaldable de Figueres en Moviment per a les eleccions municipals del 2027. La candidatura és impulsada per l’assemblea local dels Comuns.

Ha estudiat Ciències Polítiques. D’on neix aquesta inquietud per la política?

Sempre he tingut interès per la comunicació, per preguntar, conèixer històries i investigar, però també per entendre com funciona el poder i per què ens organitzem d’una manera determinada. El meu primer contacte amb la política va ser gairebé accidental, mirant Polònia a TV3, perquè seguia l’actualitat i entenia els gags. Després, a l’hora d’escollir estudis, vaig dubtar entre periodisme i política, però per condicionants econòmics i per proximitat vaig acabar estudiant Ciències Polítiques a la UdG. Va ser una formació molt teòrica, però em va donar eines per mirar la política d’una manera menys ideològica i més pragmàtica.

Per què decideix fer el salt a la política institucional?

Sempre he pensat que tot és política, també les petites decisions i els silencis davant les problemàtiques socials que patim. Jo venia de mirar la política de partits amb recel, perquè em costava significar-me i posar-hi la cara, però el context actual de polarització a Catalunya, a Espanya i també a Figueres m’ha empès a fer el pas. Vinc d’una família humil i crec que les eines i els coneixements que he pogut adquirir també han de servir per aportar alguna cosa a la ciutat, sobretot en un moment en què hi ha discursos que intenten separar veïns que, en realitat, comparteixen els mateixos problemes de classe treballadora.

Per què ho fa des de l’espai dels Comuns i de Figueres en Moviment?

No crec que ningú pugui estar d’acord al 100% amb un projecte polític, però els Comuns representen moltes polítiques amb les quals em sento identificat. A Figueres, a més, treballem des d’una plataforma que volem que sigui més transversal, amb gent vinculada als Comuns i també amb persones que no formen part de cap partit. Dins l’assemblea hi ha debat i discrepàncies, i això és positiu. Creiem que aquest espai és necessari a la ciutat perquè pot aportar una mirada progressista, útil i pragmàtica.

La seva candidatura neix també d’un descontentament amb el paper de les esquerres al consistori?

El nostre descontentament no és només amb l’esquerra, sinó amb el conjunt de partits i especialment amb un govern amb majoria absoluta que sovint menysté l’oposició. Ara bé, és cert que l’esquerra a Figueres tendeix més a reaccionar que no pas a liderar. Criticar el govern està bé, però cal una proposta elaborada, útil i capaç de donar resposta als problemes reals. Si aquesta proposta existís amb força, potser nosaltres no hauríem fet aquest pas.

Quina radiografia fa de Figueres? Què hi veu de positiu i què hi veu de negatiu a la ciutat?

Començo per la part negativa. Figueres ha tingut durant anys una gestió del dia a dia, però poques transformacions reals. No veig una mirada clara sobre què ha de ser la ciutat d’aquí a 10, 20 o 25 anys. Un exemple és la seguretat, que s’ha convertit en un discurs electoral molt rendible per a la dreta, però sense mesures estructurals que resolguin el problema. La mà dura i el paper de xèrif poden donar titulars i aplaudiments, però no solucionen res. També és irresponsable alimentar discursos que assenyalen col·lectius concrets o que utilitzen vídeos, capturats des d’un amagatall darrere d’uns matolls, i situacions concretes per generar més tensió.

I en positiu, quin potencial té Figueres?

Figueres té molt potencial, sobretot per la seva posició geogràfica, per la cultura i per la dimensió que pot tenir com a ciutat de més de 50.000 habitants. Però aquest potencial no s’aprofita prou. Sembla que culturalment només existeixi el Museu Dalí, quan la ciutat té molta més riquesa. També falten equipaments dignes per als joves i espais de trobada. No podem limitar-nos a prohibir que juguin a pilota en una plaça si després no els oferim alternatives. Si volem una ciutat viva, cal invertir en espais, esport, cultura i participació juvenil.

Futur amb canvis

Figueres ha superat els 50.000 habitants i el pròxim plenari passarà de 21 a 25 regidors. Sou conscients de la dificultat de construir una candidatura àmplia?

Sí, en som conscients, però ara mateix no volem començar parlant de llistes, sinó de projecte. Tenim poc temps, però volem aprofitar-lo per escoltar la ciutat. La prioritat és reunir-nos amb associacions, entitats, referents veïnals, barris i comunitats diverses per construir un programa electoral a partir de demandes reals. Si en aquest camí hi ha persones que simpatitzen amb el projecte i s’hi volen sumar, endavant. Però no volem actuar com a reclutadors; primer volem definir propostes útils, pragmàtiques i concretes.

Quin ambient respira a Figueres des del seu punt de vista polític?

Encara és aviat per tenir una opinió molt formada, perquè el projecte és recent i hem rebut pocs inputs. Sí que detecto, però, una diferència entre el discurs privat i el discurs públic d’algunes persones progressistes. En privat poden defensar una ciutat més inclusiva, però després públicament actuen amb més prudència o amb més por. Nosaltres tenim la mà estesa per parlar amb tothom, tant amb l’esquerra com amb la dreta. Escoltar no vol dir coincidir, però sí entendre què pensa cadascú. La ciutat necessita més capacitat de diàleg, però també projectes clars. I ara mateix nosaltres tenim clar que a Figueres falta un projecte de futur.

Quina Figueres li a agradaria veure d’aquí a 20 anys?

M’agradaria una Figueres que posés la vida i les persones al centre. No podem normalitzar que hi hagi persones i famílies vivint en cotxes mentre la política es dedica a crear picabaralles. L’habitatge ha de ser una prioritat absoluta: cal construir, però també cal mobilitzar habitatge buit i treballar amb dades actualitzades, no amb radiografies de fa més d’una dècada. També vull una ciutat on els joves no hagin de marxar, perquè els joves no són només el futur, són el present. Figueres ha de tenir comerços oberts, locals amb vida, emprenedors amb suport real i una policia de barri que conegui els veïns i els comerciants. Habitatge, joventut, comerç local i seguretat seran eixos centrals del nostre programa.

Subscriu-te per seguir llegint