La Marca de l'Ham, un llegat històric entre Figueres i Vilatenim que demana protecció

En el segle passat i segurament abans, l’expressió "Marca de l’Ham" era sinònim de qualitat i garantia, avui el nom de la Marca de l’Ham prové d’un antic i molt reconegut hostal de carretera l’activitat del qual va desaparèixer al voltant de l’any 1930. Estava situat on ara és avinguda de Roses 37.

Corria l’any 1968 quan en el terme municipal de Vilatenim i en el costat Nord de la carretera de Roses, avui avinguda de Roses i terme municipal de Figueres, es començà a construir el que coneixem com a barri de la Marca de l’Ham.

L’entrada principal al nou barri es feu per un punt de la dita carretera, exactament pel mateix punt que uns anys més tard, i ja unificat tot amb Figueres, es feu també l’entrada principal al Polígon Industrial, però a mà contrària.

A causa de l’augment circulatori i per seguretat ciutadana, l’Ajuntament acordà fer-hi una rotonda que avui coneixem com a "Rotonda de la Marca de l’Ham", en la qual, com a recordatori i constància per a futures generacions, es varen posicionar en l’interior i en sentit vertical, dues pedres gravades, històriques i centenàries, trobades a pocs metres del nou emplaçament. Avui, diguem que per les inclemències del temps, una està estirada a terra i a l’altra li falta poc.

Una és de forma monolítica acabada amb punxa, d’aquelles que es feien servir per assenyalar límits de termes municipals i relativament polida per les quatre cares, la podríem datar entre els anys 1850 i 60. En una de les cares, es llegeix "Vilatenim" i en l’oposada "Figueres", la seva alçària és, si fa no fa, d’un metre per sobre terra. Es va trobar on avui és el carrer del Pi, antiga demarcació entre Vilatenim i Figueres.

L’altra és molt rústica, molt més antiga i més baixa. En una cara una mica polida es pot llegir "per lo mig dels camps no si passa, a pena d’una lliura". Aquesta es trobà molt enterrada quan es va fer l’explanació del Polígon Industrial, en el lloc que havia estat el desaparegut Mas Serra i la partió dels dos municipis, just per on passava l’antic camí o carretera de Roses fins a l’any 1854. Aquest punt avui és l’entroncament dels carrers Alemanya amb la Gran Bretanya.

Temps diferents

Cal tenir en compte que en aquells temps els camins interveïnals, a la plana, eren de terra i solien ser més fondals i fangosos que els terrenys de terra-campa laterals, cosa que dona peu a pensar el perquè de la inscripció i emplaçament d’aquesta segona pedra.

Per la seva importància històrica i sentimental i per tractar-se d’una de les principals artèries d’entrada a la ciutat, es creu necessari, també per estètica, refer la verticalitat de les dues pedres i la seva conservació en el mateix lloc.

*L'autor, Josep Portell, és empresari jubilat i expresident del Consell Municipal de Vilatenim, municipi annexionat a Figueres el 1975.

Subscriu-te per seguir llegint