El Castell de Sant Ferran de Figueres dedica una exposició permanent a la gran voladura de 1939

El Castell de Sant Ferran de Figueres inaugura aquest dijous, 7 de maig, una nova exposició permanent dedicada a La voladura del 8 de febrer de 1939, l'episodi que va marcar de manera irreversible la història contemporània de la fortalesa en els últims dies de la Guerra Civil a Catalunya. L'acte tindrà lloc a les 19.30 hores, a la casamata número 92 de l'edifici de cavalleries, i ha estat organitzat pel Consorci del Castell de Sant Ferran.

La nova mostra vol aprofundir en els anys en què la Guerra Civil espanyola va trastornar la vida del recinte militar. La seva proximitat amb la frontera francesa, la seva dimensió monumental i les seves característiques constructives van convertir el castell en una infraestructura d'alt valor per al govern i l'exèrcit republicans. El mateix text de presentació de l'exposició remarca que la voladura dels dipòsits de municions habilitats a la fortalesa va comportar una alteració profunda d'un edifici que havia arribat a l'inici del conflicte amb pocs canvis.

Un escenari clau en la retirada republicana

El febrer de 1939, amb l'exèrcit franquista avançant cap a la frontera, Figueres i el Castell de Sant Ferran van esdevenir un dels últims escenaris polítics i militars de la República. L'1 de febrer s'hi va celebrar la darrera reunió de les Corts republicanes en territori espanyol, i el recinte també va acollir part del tresor històric i artístic republicà abans de la seva evacuació cap a França.

La importància d'aquell moment s'explica també per la naturalesa del mateix edifici. El Castell de Sant Ferran és considerat la fortalesa d'època moderna més gran d'Europa i un dels grans símbols patrimonials de l'Alt Empordà. Construït al segle XVIII com a plaça forta fronterera, va continuar tenint un paper militar destacat molt més enllà de les circumstàncies que n'havien motivat la construcció.

La voladura del 8 de febrer

El 8 de febrer de 1939, en ple col·lapse de la rereguarda republicana, es van produir al castell unes voladures que van arruïnar dos grans sectors de la fortalesa. Els estudis històrics situen aquella destrucció en la tarda del mateix dia, com una de les darreres accions de la retirada, quan les tropes franquistes ja avançaven cap a Figueres. Les càrregues es van col·locar a les voltes dels magatzems i les quadres, i l'explosió va provocar danys considerables al recinte.

Aquella detonació no només va transformar la fesomia del castell, sinó que també va tenir un fort impacte simbòlic. El recinte, que pocs dies abans havia estat escenari de la reunió de les Corts i de les gestions per salvar el patrimoni artístic republicà, quedava associat al final dramàtic de la guerra a Catalunya. El 10 de febrer, l'exèrcit de Franco arribava al Portús, i la guerra s'acabava per a Catalunya, Figueres i el mateix Castell de Sant Ferran.

Un castell que reforça el relat històric

La nova exposició permanent s'afegeix a la voluntat del Consorci del Castell de Sant Ferran de consolidar el recinte com un espai de memòria, divulgació i coneixement. Temps enrere, el castell ja va incorporar una altra exposició permanent amb fotografies de Josep Maria Cañellas, que permetia acostar-se a la imatge del monument i del seu entorn a finals del segle XIX.

Cañellas, fotògraf català establert a París, va realitzar durant l'hivern de 1888-1889 un extens treball documental a l'Alt Empordà, conegut com l'Àlbum Rubaudonadeu, format per centenars d'imatges que constitueixen una font gràfica excepcional sobre la comarca. Amb aquella mostra fotogràfica i ara amb l'exposició sobre la voladura de 1939, el Castell de Sant Ferran reforça una lectura històrica que va més enllà de l'arquitectura militar i situa el monument en el centre de la memòria col·lectiva figuerenca i empordanesa.

Subscriu-te per seguir llegint